Blaucelona es el nombre de la Barcelona de cielos inmensamente azules, azul gélido en invierno, azul tórrido en verano, debido a los vientos de Centroeuropa o norte en el primer caso, de poniente en el segundo y más raramente del suroeste de España; entonces quema. Siempre azul seco, nada hace imaginar que el mediterráneo esté allí, ni atisbo de la humedad, azul desierto, azul "dallas" de los Ewing, Blaucelona (blau, en catalán, es azul).
---------------------
No hi he estat mai a Alejandria, però un cop, a principis dels 80, vag llegir algun dels volums de "El cuarteto de Alejandría" de Lawrence Durrell i per alguna associació mental desconeguda vaig decidir que el temps a Alejandria devia ser eixut i amb cels molt blaus. Bé, potser per ser Egipte i tenir un clima més aviat desèrtic jo la feia una ciutat molt eixuta, si bé sembla ser que té humitats ben elevades; ...i jo què sabia aleshores. Encara no sé quina mena de cels té Alejandria.
El cas és que els dies així, tan serens, d'humitats baixíssimes i cel tant i tant blau que fins i tot la ciutat canvia el seu nom pel de Blaucelona, sempre penso "com a Alejandria, Egipte i tot el nord d'Àfrica", tot i saber que segurament no és així (o sí) i aleshores penso que això fa a Barcelona més mediterrània encara, perquè ens fa iguals que els veïns del sud i l'est del nostre mar comú. Això la fa més mediterrània...? no era el Mediterrani que provocava la gran xafogor i cels bruts d'humitat enganxosa? Bé, són coses que "crea" la ment i que no hi ha raciocini que les canvïi.
-------------------
Barcellona,... quando il vento secco manda via l'umidità tipica della città il cielo resta di un azzurro intenso, pulito, per me bellissimo... Inoltre, la città cambia nome. Ebbene,... questo nessuno lo sa, soltanto io poiché "lei", Barcellona, me l'ha detto, l'ha detto a me, sì, un giorno che c'era il vento che qui chiamiamo "tramuntana", vento da nord, "lei" mi ha detto "non sono più Barcellona. D'ora in poi il mio nome è Blucellona e sarà così fino a che il vento si plachi, momento in cui tornerò a essere Barcellona".
PODI-.
Bon encuadre!., i també m'agrada el contrast entre la verticalitat de l'edifici i les línies curves... en un dia com avui trobem a faltar el cel de la foto.
RispondiEliminaPodríem dir que són uns edificis un poc danzaires.
Eliminapodi-.
Segur que es fruit de la connexió Mediterrània, com la cultura, la música o la gastronomia.
RispondiEliminaUna abraçada
A saber,... de vegades un també s'inventa el món sense conèixer-lo, hahah...
EliminaBon cap de setmana.
podi-.
Buen juego con las palabras para describir ese cielo azul de la fotografía.
RispondiEliminaUn abrazo,
Un juego de palabras escogido con mucho cariño hacia la ciudad donde he vivido siempre.
Eliminapodi-.
M'encanta el cel i com l'has explicat... imaginar-te una realitat es bo ...si arribes a poder comparar pot ser molt profitós ...
RispondiEliminaAbraçades
De vegades, sobre tot quan va associat a fred, també penso que és un cel "castellà"; però això seria un altra petita narració. El cas és que m'agrada molt quan tenim un cel així de blau.
Eliminapodi-.
Cielos azules siempre y tan sólo interrumpido por alguna que otra borrasca que lo cruce.
RispondiEliminaBesos
Como por ejemplo estos días, donde no queda ni rastro de ese cielo azulísimo.
Eliminapodi-.
Muy bella imagen de arquitectura, amigo... Y de cielo...
RispondiEliminaUn abrazo
Es la zona donde se desarrolló el Fórum de las Culturas. Edificios altos, sí, pero rodeados de parques. El cielo tan azul, en Barcelona, no es muy habitual, aunque tampoco sea una cosa extrañísima.
EliminaSaludos,
podi-.