podi és podi

mercoledì 30 settembre 2009

desatarse los cordones de los zapatos sin hacerse un nudo



Tenemos unos zapatos atados... Nos los queremos quitar y para ello hemos de desatar el lazo. Habitualmente tenemos dos lazadas visibles y dos puntas de cordón también visibles.

Normalmente, lo que hago es tirar de una de las puntas haciendo que una de las lazadas vaya reduciéndose hasta desaparecer y quedar todo el "atado" suelto. No obstante, este proceso no siempre da con el resultado previsto. Solo una de las puntas encierra el éxito; si tiramos de la punta que no corresponde, se nos produce un nudo para el cual no siempre tenemos la habilidad y destreza necesaria. La posibilidad de éxito/fracaso es del 50 por ciento.

Ahora bien, existe un truquillo... Si en vez de tirar de una de las puntas del cordón lo hacemos de una de las lazadas, veremos que no siempre ocurre lo mismo: a veces, tirar de la lazada no produce nada, tan solo notamos que el conjunto se tensiona. Entonces, si tiramos de la otra lazada, veremos que una de las puntas se acorta al tiempo que vamos haciendo más grande la lazada de la cual tiramos. En ese momento dejamos la lazada y cogemos esa punta que se acortaba y tiramos de ella: los cordones se desatarán con éxito SIEMPRE sin posibilidad de anudarse.

podi-.(Aún sabiendo esto, a veces existe la tendencia de tirar de una de las puntas al azar y... ¡nudo!)

lunedì 28 settembre 2009

Punta Alta (3013 m.)



És el segon cop que faig aquesta excursió. El primer cop, al setembre de 2000, em portaven. Ara, 9 anys després, la repeteixo amb uns amics.

El primer dia és d'arribar al refugi Ventosa i Calvell, del CEC. La pujada ja ens és prou coneguda. Arribem a migdia i decidim de dinar a les portes del refugi. La temperatura és força agradable.



Havent dinat fem un recorregut pels estanys de Travesani, Monges i Mangades, amb una primera intenció d'arribar-nos al Tuc de Monges, encara que després veiem que el temps se'ns tira a sobre i tot queda en recorregut pels estanys.

I és que el sopar al refugi és a les 19 hores. ...Sopa d'all, llenties i butifarra amb pebrots. De postres, ...no em recordo però estava ben bo. Igual a dir de l'esmorzar, café amb llet "de llitre", embutit, formatges, pa torrat, mantega, melmelada, cereals,... Sempre que he estat en aquest refugi, el tema gastronòmic ha estat més que correcte.

Un cop agafades les energies comencem el camí a la Punta Alta, baixant una mica en principi fins els estanys de Colieto fins arribar al moment en que encetem plenament l'ascensió, passant primer per l'estany de la Roca -moment en el qual ens assabentem que uns dels nostres integrants de l'expedició recula per considerar-se en baixa forma, cosa que a tots va saber-nos greu-.

A partir d'aquí, el corriol si fa no fa herbat pel qual pujaven passa a ser més aviat de pedres. Comencem a veure clapetes de neu aquí i allà. La pujada també es fa més dureta. Arribem al coll Arenós. Aquí marxem cap al Sud pujant per una canal força costeruda i plena de neu dura però agradable de trepitjar.

Al cim, la vista és magnífica. Enlloc que miris, muntanyes, estanys,... Ens estem poquet, perquè fa fred, és núvol,... i volem anar al Pic de Comalesbienes, de 2993 metres. Hi anem crestejant i un cop allí, el fred no és tant i ens quedem una estoneta més.



Del mateix cim surt un corriol que baixarà fins els estanys de Comalesbienes. Quan estem abaix, comença a caure una plugeta barrejada amb calamarsa que ens impideix de dinar quan i on ens hagués agradat, però que no resulta gaire emprenyadora, tret que al cap d'una estona, algunes roques comencen a presentar característiques relliscoses.

La baixada, forta fins la presa de Cavallers, la fem per un corriol bastant descompost i pendent. Arribats als cotxes, i ja sense pluja, dinem una mica i marxem al Puente de Montañana a prendre cafés i comprar unes excel·lents coques.

podi-.

giovedì 24 settembre 2009

"La olla de Bulnes"



8 d'agost de 2008



Vista sobre la zona del Naranjo de Bulnes, desde la Torre de la Párdida.


podi-.

venerdì 18 settembre 2009

Univers lligat XVI - Sincronicidades

CAT

L'UNIVERS LLIGAT de vegades sembla DESLLIGAT, i en aquesta deslligadura rau també part del seu lligam...
Hi havia una porta que no tancava bé; quedava mig oberta degut a que una frontissa havia començat a fallar. I quan una frontissa d'un moble falla... Ja fa anys que no intento anar a comprar-ne una altra d'igual. Total, per a sentir allò de "...buff. Això,... cada fabricant utilitza el seu model particular i no acostumen a haver-ne dues iguals. No en trobaràs enlloc!!".

I és veritat, no acostumen a trobar-se'n enlloc. Un nyap per a sortir del pas pot consistir en col·locar un petit imant a una de les vores interiors de la porta en qüestió. L'imant acostuma a anar al moble pròpiament dit i un petit ferret a la porta. Quan tanquem aquesta, ferro i imant es toquen i resten atrets de tal forma que la inèrcia que la porta tindria per obrir-se degut a la malmesa frontissa queda contrarestada i la porta roman tancada.

Feia més d'un any havia intentat practicar aquesta solució en una altra porta, no d'un moble, sinò una porta. Vaig comprar els imants i finalment vaig acabar adoptant una altra solució: vaig acabar introduint una petita balda. Per tant, avui, només em calia recuperar els imants no usats en aquella ocasió.

Ha estat una feina inútil, intentar recuperar-los. No han aparegut enlloc que podien estar, com ara caixes d'eines, un calaix d'andròmines,... Al final n'he comprat un altre a la ferreteria del barri.

Havent sopat, l'he posat fàcilment i m'ha sobrat una peça (havia de sobrar; ara no bé al cas el perquè). Quan he anat a desar la peça sobrant a la capsa d'eines... FLAASSHH; allà, ben posadet i ben visible, es trobava l'imant que m'he passat una bona estona intentant trobar. Era al lloc on vaig mirar diverses vegades...!!!

És un problema d'atenció mental al moment d'intentar fer la troballa...? És el nostre entorn que té els seus propis plans sobre què farem o deixarem de fer indenpendentment de la nostra pròpia iniciativa...?
L'univers lligat...

podi-.

La Seu Vella - Lleida

CAT

Seo de Lleida - Epifania i requesens



També coneguda per Castell de Lleida.

Exterior de la capella de l'Epifania i els Requesens (s. XIV)

podi-.

giovedì 10 settembre 2009

GATADES - MODI GATTESCHI


CAT-IT-ESP-EN




Mezcla en varios idiomas de refranes y dichos gatunos.
Barreja mulitilingüe de gatades o frases fetes amb gats.
Tutti  i modi di dire che riguardano i gatti in parecchie lingue.
  1. Hay gato encerrado.
  2. Tanto va la gatta al lardo che ci lascia lo zampino.
  3. Qui no té feina, el gat pentina.
  4. Huele a gato encerrado.
  5. Llevarse el gato al agua.
  6. Lavarsi come i gatti.
  7. Hacerse el lavado del gato
  8. Aquí hay gato.
  9. Buscar tres pies al gato.
  10. Siete vidas tiene el gato.
  11. Ser una gata.
  12. Gato escaldado huye del agua.
  13. La gatta frettolosa fa i gattini ciechi.
  14. Gato con guantes no caza ratones.
  15. Jugar al gato y al ratón
  16. Insegnare ai gatti a rampicare.
  17. Essere una gatta morta.
  18. Fare come la gatta di Massimo.
  19. Comprare la gatta nel sacco.
  20. Let the cat out of the bag (treu el gat de la bossa = descubrir el pastel).
  21. Having kittens (tenir gatets = passar un ensurt).
  22. There is no room to swing a cat (no hi cap ni un gat = ple de gom a gom).
  23. Quan el gat és fora, les rates ballen.
  24. Quando la gatta non c'è, i topi ballano.
  25. Avere una gatta da pelare
  26. Dar gato por liebre.
  27. Defenderse como gato panza arriba.
  28. Prima lusingare e poi graffiare, è arte dei gatti.
  29. Ponerle el cascabel al gato.
  30. Por un gato que maté me llamaron matagatos (no era amb gossos, això?)
  31. Tener más vidas que un gato.
  32. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou.
  33. El gato tiene 7 vidas y las vive todas igual y tú tienes 1 vida y la puedes vivir de 7 maneras diferentes.
  34. Avere sette vite come i gatti.
  35. Ésser una gata maula.
  36. Aquí hi ha gat.
  37. Qui posarà l'esquella al gat?
  38. It's raining cats and dogs (està plovent gossos i gats = plou a bots i barrals).
  39. Attacare il campanello ai colli dei gatti.
  40. Essere quattro gatti.
  41. Ser cuatro gatos.
  42. Gatto scaldato ha paura dell'acqua fretta.
  43. Me pareció ver un lindo gatito.
  44. Caer de pie, como los gatos.
  45. Gato negro, mala suerte.
  46. Gat vell, ratolins joves.
  47. Giocare come il gatto col topo
En coneixeu més...? digueu-nos-les!!
Ne sapete di più? diceteceli!
¿Sabeis más...? ¡Decídnoslas!
Do you knew more...? Tell us!
podi-.

martedì 8 settembre 2009

Xemeneia del Canigó

CAT

18 de juny de 2006

Cim del Canigó, ascensió per la xemeneia

Una parella que puja per la Xemeneia cap al Canigó. Porten un feix de llenya que deixaran al cim perquè la setmana vinent seria Sant Joan (la flama del Canigó...)

La Xemeneia té uns 80 metres; cal grimpar una mica però sense gaire dificultat. Els últims metres són bastants derets però amb precaució es passa sense problemes (si s'està acostumat a fer muntanya). Cal anar amb comptes de no fer caure pedres. A l'hivern, cal piolet, grampons i corda.

podi-.

domenica 6 settembre 2009

Hangzhou - Templo budista de Lingyin (China)

6 de junio de 2009




Grupo de turistas tailandeses tocando la campana.
Templo budista de Lingyin, en Hangzhou.
podi-.