Aterrizaje - Atterraggio

ESP-IT-CAT

¿Porqué da miedo volar...? no sabría decirlo yo, pero fijaros: un cilindro y unos hierros horizontales... Luego otra plancha de hierro vertical. Y las ruedas, que deben soportar y amortiguar la caída en el suelo de unas doscientas toneladas, por suave que sea la maniobra... Bueno, mejor no pensarlo y basarse en que normalmente no sucede nada (utilizamos otros medios con mayor siniestralidad sin que nos pongamos a pensar nada). En todo caso un gran logro tecnológico que podamos hacer volar una estructura de este tipo.

----------------------------------

Atterraggio nell'aeroporto del Prat, Barcellona.

Ci sono due momenti, quando viaggio in aereo, che voglio prestare attenzione a quello che accade: le fasi di decollo e atterraggio. Se sto leggendo, smetto di leggere e semplicemente osservo il momento e constato che tutto va bene. Per altro, non posso fare niente che contribuisca a niente sulle manovre, ma faccio così lo stesso.

----------------------------------

Perquè vaig anar a fotografiar avions al Prat? Vaig deixar-me anar com l'atzar fa a les novel·les de Paul Auster. Un dia un amic em diu que al seu poble tenen una temperatura determinada, posem 15 graus per dir un número. Jo li responc que al Prat hi ha 20º. Estàs al Prat? No, a Barcelona, però el mòbil, no sé perquè, quan estic a Barcelona em diu la temperatura del Prat. Això és perque Google sap que properament aniràs al Prat, els de Google ho saben tot, estem control·lats. 

El dissabte següent, preveient una tarda una mica inactiva, vaig dir-me: podria anar al Prat i així poder dir que efectivament els mòbils no només saben on ets o on vas ser en un moment determinat si no també on seràs al futur abans que hagis decidit de anar-hi...

Vaig fer 53 fotografies, aquesta no és pas la millor (però és la que l'atzar ha escollit per tal que jo la publiqui).

PODI-.

La consciència de Zeno - Italo Svevo

CAT

Doncs aquest llibre me'l va recomanar en Paul Auster. Bé, ell no ho sap... Quan Nat, el protagonista de Brooklyn Follies, deia en un determinat moment que estava llegint la consciència de Zeno el que feia era recomanar-me'l. Així, de la mateixa manera que alguns fets imprevistos menen la vida dels protagonistes d'Auster, també les lectures que ells mateixos fan podrien portar a les meves lectures, per decisió pròpia, és clar, però també per l'imprevisible fet, per a mi, que aquest títol aparegués en aquelles pàgines.

Doncs bé, de la biblioteca Jaume Fuster, de la plaça de Lesseps barcelonina, va sortir aquest exemplar que comento avui.

Qui és en Zeno? un senyor que fuma molt, que fuma molt des que era un jovenet i que des que era un jovenet que vol deixar-ho. És una lluita entre la voluntat A i la voluntat B, totes dues residents dins el mateix individu. És el "pecador" que diu, totalment convençut, "no ho tornaré a fer mai més" però un cop i altre cau en el seu vici.

També el Zeno és una persona que li passen més coses, algunes són autèntics despropòsits, sempre justificats pel fet de ser explicats des del punt de vista del que els comet; justificats al moment de produir-se'n, però clarament conscient de les coses al moment d'explicar-les.

De fet, la seva vida va entre "el pecat", el remordiment i la redempció, passant d'un estat a l'altre amb una alegria... Zeno fa un acte de reflexió explicant els seus actes del passat amb els pensaments, molt sovint contraris als mateixos actes, que es produeixen paral·lelament a eixes seves accions.

Tot ens ho explica Zeno; la seva relació amb les dones, el que els deia i perquè els ho deia, el que pensava mentre deia les coses, les contradiccions de pensament (que d'altra banda, tots tenim i que es produeixen en el decurs dels esdeveniments més quotidians), les motivacions que aparentment tenen els seus actes (aparentment per a ell mateix, fins i tot)...

Molt bo!

PODI-.

Brooklyn Follies - Paul Auster

ESP

Otra vez Nueva York, de regreso al inicio, cuando lo que empezó amenaza acabar.

Nathan vuelve a NY y allí encuentra a su sobrino Tom, un ex-taxista que nos explica la metafísica de su ex-profesión, totalmente dominada por el azar austeriano y la magia que conlleva el no decidir tu destino inmediato...

Luego viene Harry; ...todo el mundo tiene derecho a crearse una vida, un decorado...

Auster nos va presentando a sus personajes creando pequeñas "inesperadidades" (lo esperado, lo encontrado) causando en nosotros la misma sensación de sorpresa acerca de ellos que la que debe encontrarse su protagonista. Me encanta Paul Auster cuando va desgranando pequeños detalles de la vida de sus personajes para ofrecernos una idea general de los mismos, tanto en este como en otros libros suyos. Son, a veces, esos pequeños detalles en cada uno de nosotros los que caracterizaran nuestros futuros.

De nuevo vuelve a sacarnos Auster aquello de que las cosas casuales suceden para que acontezca algo.

A mitad del libro intuí, no sé porqué (o quizás sí), que una determinada fecha acabaría saliendo a relucir, con un acontecimiento que nos fué común tanto a él, Nathan, como a mí (y muy probablemente a ti, también...)

Si no lo creo no lo veo
(cuánta razón...)

PODI-.

Leviatán - Paul Auster

Todo presente tiene como causa un pasado. Este pasado no justifica el presente pero sí lo explica a través de introducirse en los mecanismos más profundos del pensamiento humano; a través de todas aquellas circunstancias que "no tocando" acabaron sí haciéndolo y jugando un papel mucho más importante del que realmente les podría haber tenido que corresponder.

EL PRESENTE...:

BLOOOOMMM

EL PASADO...:

leviatán

podi-.

La Ciudad de Cristal - Paul Auster

  Un sueño bien podría ser como este libro.

  El curso de las cosas, a veces, puede conllevar una serie de cambios inimaginables... Estos cambios, en la piel del protagonista del libro, Daniel Quinn, son llevados con bastante naturalidad, quien es conducido a los mismos no solo por las circunstancias externas sinó también por sus propias decisiones.

  A partir de una equívoca llamada de teléfono -rriiiinngg...!!- se va pasando de la normalidad a una cosa cada vez más de no es posible. Somos una mezcla del "nosotros" y nuestro entorno. El "nosotros" sería nuestro potencial y el entorno marcaría el por donde desarrollaremos dicho potencial (algo así como el genotipo y el fenotipo).

  ¿Qué hubiera pasado si en vez de al "Stillman A", Quinn hubiera escogido seguir al "Stillman B"?

  podi-.

Vaig creue que el meu pare era Déu - Paul Auster

CAT

Un llibre que en sí mateix, més que llibre, és ràdio. Més de vuit-centes històries que els oidors de la National Public Radio (NPC) van enviar per tal que en Paul Auster les expandís per les ones radiofòniques.

Vuit-centes històries que tenen molt a veure amb allò que jo anomeno "univers lligat", de les quals tan sols una fa referència a la ràdio (perquè n'hauria d'haver cap que n'hi fes?).

La ràdio, efímera de per sí, es converteix d'aquesta manera en alguna cosa més permanent. La ràdio americana, en aquest cas, que ha arribat fins a Barcelona no pas per ones ni tampoc per l'internet, sinò a través d'un llibre.

podi-.