podi és podi

venerdì 30 gennaio 2009

Univers lligat V - sincronicidades (NÚMEROS, PRECIOS Y ERRORES)


ESP
En este apartadillo que llamo "univers lligat" trato de explicar las situaciones casuales de las que soy testimonio, dejando una puerta abierta a que haya entre ellas algún tipo de relación con a saber qué objectivos...
><


En el trabajo tenemos números de turnos para atender a los diferentes clientes. Ayer, una persona viene a mí con el 247, que no correspondía al número llamado por mí. Es que no sé donde me salió, salió antes pero no sé en qué sitio... Sin más discusión, y viendo que no venía nadie más a mi puesto, le atiendo yo. Le cobro y... 2,47 €. Me hizo gracia la coincidencia y se lo comenté a mi compañera.
><


Hoy ha ocurrido que al llamar yo al 313, éste no se ha presentado y entonces he llamado al siguiente, el 314. Pero en ese momento apareció el 313, diciéndome que se había liado de ventanilla y que no sabía donde era y que por eso venía a destiempo. Al cobrarle,... 3,13 €.
><


¿Casualidad? Probablemente. No hay manera de demostrar que exista una relación entre el número portado, la cantidad a cobrar y el hecho que haya existido un despiste en relación a dicho número.
><


Simplemente eso, no hay manera de probarlo...
><


podi-.

martedì 13 gennaio 2009

De aquí a allá


-Quería enviar esta carta –dijo el hombre, que llevaba varias cartas en la mano-.

-¿Ésta, sólo?




-Sí; estoy solo.

-y… ¿Cómo es?


-Pues es un sobre, rectangular, de unos 20 gramos.

-¿Cuándo tiene que llegar?




-A mí me gustaría estar allí antes de que anochezca.

-Entonces habría que encontrarle un billete para un vuelo para ahorita mismo.




-¿Dónde tengo que esperar?

-Pase por aquí, siéntese en la sala. El doctor no tardará en llegar. No se toque la herida.




-¿Y si empeora, entre tanto?

-La previsión meteorológica indica que habrá una mejoría, así que no se preocupe, no empeorará.

aa

-Ya, pero se equivocan mucho.

-Hacemos lo que podemos; todo el mundo comete errores.




-Ustedes lo hicieron deliberadamente; eso no fue un error.

-Nada de eso fue un error, efectivamente. Los dos sabíamos lo que hacíamos.




-Sin embargo yo ahora no querría asumir las consecuencias.
-Pues no debió venir aquí, entonces.



-A mí me trajeron, hace 5 días.

-A mí, hace dos semanas.




-En dos semanas ya se tiene que tener experiencia, ¿no?

-No mucha, no enseñan demasiado bien.




-A mí sí.
-A mí no.



-Pues a mí no me importa.

-Pues a mí sí me importa.


-No le dé importancia.
-En absoluto, no le doy ninguna importancia.


-Pues debería darle; esas cosas, nunca se sabe como acabarán.

-Bueno, yo sí lo sé.


-Yo también. No me explique el final; nunca lo veo.

-Yo, el final, es lo primero que leo.


-Es evidente. Sin el final no hay inicio.

-Claro, claro, la e-videncia tiene esas cosas.


-Nunca di crédito a los videntes.
-Nosotros sí; al 7 por ciento de interés, evidentemente.

-Pues deme 100.
-Los vendemos de 200 en 200, pero ahora solo tenemos 50. Tendrá que esperar a que nos traigan.

-No me diga…

  ...y, claro está, ya no le dijo nada más-.


La vida te lleva de aquí a allá sin tan solo proponértelo. Imagínate, si te lo propusieras, a dónde podrías llegar.

aa



podi-.

venerdì 9 gennaio 2009

Univers lligat IV - sincronicitats (d'anells i arracades)

L'univers lligat, aquelles casualitats que semblen ser més que casuals casualitats...
.
Fa un parell de dies la meva mare s'havia passat hores i hores buscant unes arracades que, teòricament, havia desat en un lloc de fàcil recordar, amb el defecte que no recordava el lloc.
.
Finalment, les arracades van aparèixer al lloc més insospitat i quan ja no eren ni buscades: al calaix dels coberts, a la cuina, entre cullarons i ganivets.
.
El fet que lliga amb això d'una manera casual és que l'endemà una amiga li truca per telèfon i li diu que porta tot el dia buscant uns anells que no sap on ha perdut. Un d'ells és una aliança, quan fa poc més de tres mesos que el seu marit va morir...
.
De totes les maneres, el fet que volia explicar-vos avui és un altre: fa uns quants anys, un amic taxista que tinc va dir-me que havia trobat al seient del darrera un anell, que li semblava que devia pertànyer a una dona força gran que havia viatjat feia uns minuts però que no sabia com localitzar-la i va dur l'anell, amb mi acompanyant-lo, a l'oficina d'objectes perduts.
.
Vaig observar que dins l'anella hi havia una data. Fent càlculs, vam adonar-nos que l'anell havia estat perdut exactament 75 anys després d'aquella data; EXACTAMENT.
.
Mai no sabrem la història de l'esmentat anell però jo, en aquell moment, vaig pensar que aquell anell no podia haver estat perdut casualment aquell dia, que segurament hi havia raons inconscients que havien fet que la persona se'n desprengués; sense adonar-se'n però amb una certa intencionalitat.
.
Vaig imaginar que potser el seu home era mort de feia anys, que aquell dia haurien fet 75 anys de casats i que, degut a l'absència de la parella, aquell dia podia estar essent un dia trist, molt trist i que el seu inconscient va desfer-se de l'anell per tal de treure's de sobre l'element que li portava aquells records tristos de l'absent.
.
La persona en qüestió segurament que en adonar-se'n devia pensar que allò era una fatal casualitat; una casualitat,... però les casualitats, n'existeixen? Cap esdeveniment podria estar deslligat de cap altre, tot l'univers està d'alguna manera lligat entre sí.
.
podi-.