Venezia, 06/11/2012
Stella era el nom que va cridar-me l'antenció, de fonètica suau, sense gaires pretensions, amb un regust venecià... Transportava aigua dins l'aigua.
------------
Il suo nome era Stella, ma tutti la conoscevano da "stella dell'acqua", dell'acqua da beve sopra, dell'acqua da navigare sotto.
-----------
La ferreteria de los colores, la pared desconchada, Stella que nos trae el agua potable, el puente veneciano, la indicación al vaporetto, Stella que viene por el agua del Po mezclada ya con el mar que cubrió la ciudad, la ciudad de la humedad, de las furgonetas de reparto acuáticas,...
PODI-.
Ay, Venecia... Tan decadente... Tan bella... Tan plena de magia...
RispondiEliminaUn abrazo
Una decadencia que parece no estar a la altura de su fama pero que sin embargo forma ya parte intrínseca de la ciudad.
EliminaBuenos días,
podi-.
La romántica Venecia....sus canales...sus góndolas...un viaje que nunca se olvida.
RispondiEliminaBesos
La ciudad de juguete...
Eliminapodi-.
El noms sempre evoquen alguna cosa a qui el sent o el veu, i busques referències a la teva vida.. En el meu cas, no en tinc cap de Stella i em deixo portar per la del "barquet" al navegar. M'agraden els colors.
RispondiEliminaSón els colors típics de Venècia, com típiques són les taques d'humitat a les seves parets.
Eliminapodi-.
M'agraden els tons suaus de les paraules, son més dolces ... la foto es l'altre cara de Venecia
RispondiEliminaAbraçades
I resulta que l'altra Venècia és potser la més habitual.
EliminaBona nit,
podi-.
Bella Venezia, spero di poterla vedere a breve! Ciao, Arianna
RispondiEliminaSperiamo il tuo reportaggio fotografico.
EliminaCiao,
podi-.