podi és podi

martedì 8 luglio 2008

avui he vist un ocell passar



Avui, que pot haver estat qualsevol dia de qualsevol temps, he vist un ocell passar, era un ocell bonic, no habitual a les meves contrades, i l'he xiulat. Per a la meva sorpresa, ha vingut fins a la barana del meu balcó i s'hi ha quedat una estona allà. Aleshores, l'he xiulat un altre cop i ha vingut fins a la meva mà i després ha sortit volant novament.

De fa uns dies que volta pel barri i cada cop que passa proper al meu balcó el xiulo, però ell va volant quasi que aleatòriament, sense reparar en els meus xiulets. Fins i tot, he pensat que si passa molt a prop jo podria intentar fer un petit vol amb ell, sí, sí, podria intentar de volar i així és que vaig mirant a veure en quin moment passa pel lloc oportú i fem una volada plegats. Però no hi passa, es posa en altres balcons uns minutets, després marxa i segueix volant, em mira des d'una finestra llunyana i quan intento cridar la seva atenció marxa novament.

Es devia posar al meu balcó casualment i, potser, casualment s'hi torni a parar. Potser jo no hi sigui mirant per la finestra en aquell moment, potser sí, vés a saber. A fi de comptes, jo estava molt tranquil sense ocells pel barri.



podi-.