Pla de Beret - Montgarri

 ESP-IT

ESP Buscando osos,

para verlos, fotografiarlos.

Disfrutando del paisaje,

para volver a un pasado,

el mío.

IT Cercavamo orsi e quello che ho trovato è il mio passato. Anche gli orsi ño abbiamo visti, lontanissimi nella distanza, e quelle montagne che scoprivo 35 anni fa continuavano a osservare me, ad avere cura di me come facevano quell'estate lontana.

PODI-.

Vall d'Aran - Nebbia

 ESP-IT-CAT

ESP

Ella: Pero a mí edad, ¿porqué no puedo hacer lo que quiera?

Él: a ninguna edad nadie hace lo que quiere. 

---------------

IT La corrente venne interrotta e alle poche ore la telepatia si spense.

Non potevano inviarse più whatsapp...

---------------------------------------------

CAT "Estem sobre el cas. Està complicat." va dir el mecànic del taller on havia dipositat l'automòbil. Què pensar-hi?

PODI-.

Algun lloc de la vall d'Aran - Nebbia, acqua e sole

CAT-IT-ESP

Boires, aigua, sol i alta muntanya aranesa... No recordo gaire bé l'excursió en sí mateixa. Séi que això va ser al juliol del 2008, perquè així ho diu la carpeta on he trobat aquestes fotos que he repasat mentres feia un mos abans d'anar a la feina al matí, com sempre. Vagament recordo els pormenors de la sortida... Investigant pels meus arxius, devíem voler fer el Tuc d'Ermer, vam dormir al refugi d'Era Honeria.

Nebbia, un po' di sole, un lago in alta montagna, una gita con 19 amici,... troppo amici,... Non salimmo alla vetta che volevamo ma godemmo moltissimo del paesaggio.

Correva l'anno 2008, un'estate particolare per me.

Viendo estas fotografías que se ubicaban en una carpeta mía llamada "vall 'aran i durro", me ha sido difícil ubicar en mi cabeza en qué contexto fueron tomadas, a pesar de tener la fecha en cada uno de los archivos (julio de 2008). Luego, enlazando con otros datos acabé deduciendo que era una intentona de hacer el Pico de Ermer, que quedó en nada y que ambas fotografías están hechas en el entorno del Refugi d'Era Honeria, Vall d'Aran.

PODI-.

Tuc d'Ermér - Tuc de Lia

IT-CAT-ESP

25/03/2012

Val d'Aran. A sinistra il Tuc d'Ermér, 2423 m; a destra il Tuc de Lia, 2264 m. Il punto di partenza per salire a queste cime è il rifugio dera Honeria. Noi, quel giorno, andavamo dal rifugio a Bausén e poi al bosco di Carlac. Ogni tanto giravamo testa e vedevamo gli Ermér e Lia.

---------------

Un gos ens anava seguint des que vam sortir del refugi dera Honeria. Anàvem camí de Canejan com a primer punt i de tant en tant giràvem la vista enrere per contemplar els tucs d'Ermér i de Lia (esquerra i dreta respectivament). Al gos, en un moment donat, el vam fer que ens abandonés però aquí encara ens anava seguint...

----------------

Tuc d'Ermér y Tuc de Lia (izquierda - derecha). Es la Val de Toran, el valle más septentrional del Valle de Arán.

PODI-.

Refugi d'Era Honeria

CAT-IT-ESP

Un lloc on dins el qual desaparegué el fred i la gana. Ja ens n'havíem parlat, del vessant gastronòmic, abans d'anar-hi, però la sopa no deixà de sorprendre'm i a la pregunta "tonta" de que ens digués com l'havia feta, hi havia una resposta, la senzillesa de la qual no acabà de convèncer-nos que no se'ns fos amagat algun ingredient essencial. ...I és que a voltes les coses senzilles i bones no ens les creiem.

S'hi troba a la capçalera de la vall de Toran, al nord de la Vall d'Aran.

Un rifugio è un posto dove non solo si da la protezione dal freddo e la pioggia bensì un posto dove riposare e mangiare. È il rifugio dera Honeria, nella Vall d'Aran, uno dei quale dove ho preso una zuppa benissima da ricordarmi sempre. Secondo il cucinero, fatta d'un modo semplice e sensa segreti.

-----------------------

Del refugio dera Honeria, en el Valle de Torán (comarca de la Vall d'Aran), solo me viene decir sobre la sopa buenísima que nos prepararon. ...Y del perro que nos siguiera al día siguiente hasta casi la entrada del pueblo de Canejan, a unos 3 km.

PODI-.

Canejan - Vall d'Aran

CAT

Encara que a diversos llocs es diu que Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya, mirant un mapa de la Vall d'Aran veiem que la veïna població de Canejan encara ho és més.

És un poblet aranès penjat a mitja muntanya (906 m) a la confluència dels rius Toran i Garona, en un magnífic mirador. Els romans deien que era la casa i la porta de la vall (castrum et janua, que derivà en "Can" i "Jan"). De carrers estrets i costeruts, tenia aquell dia un mínim de 3 rellotges, dos dels quals podien marcar l'hora de debó però no ho feien i un altre que tan sols a les 5h del matí o la tarda podia fer-ho. Als altres dos, un canvi horari la matinada anterior podria disculpar-los.

10' per les 10 a Canejan

(les 10 en punt a la resta del país)

Veníem, naltros, del refugi d'era Honeria, vall de Toran amunt, seguint les traces del GR211, per un sender ample i plàcid. Els carrers de Canejan tenien vida, no era pas un poblet abandonat, ans al contrari.

Després de fer una mica de carrerons, mirar l'església i veure que els rellotges no daven l'hora bona, vam deixar el poble per baixar al fons de la vall, no pel camí asfaltat per on ho farien els cotxes sinó per una ampla ziga-zaga mig glevada.

PODI-.

El bosc de Carlac - Bausén (Vall d'Aran)

Al bosc de Carlac arribem des del poble més septentrional de Catalunya, Bausén, a la Vall d'Aran. És un d'aquells pobles de la Vall d'Aran que no vénen a mà de la carretera principal, que te n'has de sortir de manera expressa per arribar-hi. Passat Les, en direcció França, trobem el desviament a mà esquerra.

Podem fer un ruta circular de Bausén a Bausén que passaria pel bosc de Carlac, una fageda mil·lenària. La ruta  està perfectament marcada amb senyals del GR211. Si la fem en sentit antihorari, començarem a caminar sense pujar gaire en un principi, deixant a la nostra dreta el repetidor de TV a la sortida del poble. Ens endisem a la fageda, sense fulles encara a finals de març i de mica en mica pugem per la mateixa. Un bosc maquíssim!

Només a la part de dalt, 1200 m, trobem una discordança entre el mapa de l'Editorial Alpina i els senyals que trobem (si teniu el mapa al davant, és al punt on hi ha la "V" de "val de Carlac"). El GR, al mapa, seguiria pujant 200 metres més, però el camí marcat el que fa és començar a baixar en direcció S-SW per travessar un torrent i iniciar la tornada a Bausén.

Va ser en aquest punt de "dubtes", on la fageda començava a diluir-se amb el paisatge obert, que el nostre grup va decidir dinar i fer una petita migdiadeta. En aquest moment és quan vaig fer la foto:

Bausén è il villaggio più settentrionale in Catalogna. Da Bausén possiamo fare un'escursione per il bosco di Carlac, un faggeto molto bello. È un passeggio circolare che precorriamo in senso antiorario seguendo le tracce del GR212. La fotografia fu presa nel luogo più alto del cammino, 1200 m, dove il bosco e lo spazio aperto cominciavano a mescolarsi.

PODI-.