podi és podi

sabato 25 luglio 2009

primera roda punxada reparada per mi



Finalment, avui m'he decidit a auto-canviar-me una càmera punxada de la bicicleta. Fins ara, sempre m'havia decantat per l'opció de portar-la a un taller; em semblava que no pagava gaire i que m'estalviava una autèntica feinada. Però és clar, arriba un moment que ja et sembla que 5 euros + 5 euros + 5 euros comencen a ser més de quinze euros.


Ahir vaig anar fins la zona del fòrum i en arribar vaig adonar-me que la roda del davant tenia la pressió força baixa... Glubs!! no ha de poder ser... estic a més de 5 quilòmetres de casa!! Evidentment, mai no porto res per solventar aquestes situacions.

El cas és que si era una punxada, devia ésser petita, perquè encara podia rodar, així que vaig tornar a agafar la bicicleta i ràpid-ràpid em vaig dirigir a una estació de servei per tal d'omplir d'aire la roda i probar d'arribar a casa a sobre de la bici i pedalant en comptes de caminant i amb la bici al costat. Així ho vaig fer, fins el punt de dubtar si havia o no punxat realment, perquè en arribar a casa la roda encara tenia tot l'aire. En tot cas, ja imaginava que era qüestió d'unes hores que es buidés.

Efectivament, aquest matí, la pressió era sensiblement més baixa i el primer que he fet en desllitar-me ha estat canviar la càmera. Havia de ser la primera cosa perquè l'emmerdament que s'agafa fent un simple canvi de càmera desaconsella que primer et dutxis i després facis la feineta (de fet, la primera primera cosa ha estat fer un pipi, és clar). He descobert que ha estat molt fàcil!!


<="">


Què cal fer-hi?
  1. Primer hem de tenir una roda "del davant" punxada. Això es nota perquè la pressió de neumàtic és sensiblement més baixa que en una situació anterior al moment present sense haver fet res per tal de disminuir l'esmentada pressió. En cas de no tenir un baròmetre que ens indiqui la pressió o de no saber les dades de la pressió al moment anterior, notarem que està punxada perquè a la part inferior de la roda el gruix de la coberta és molt més prim -o inexistent- que a la part superior (sempre que prèviament el gruixut a totes dues parts hagi estat igual)
  2. Hem de tenir ganes de canviar-la nosaltres. Si no es donés aquest punt, aleshores les altres opcions fóren o que la repari un altre -i no cal saber absolutament res més sobre el tema; tans sols on és aquest altre i què ens cobrarà- o que es quedi punxada.
  3. Hem de treure la roda del cos de la bicicleta. Normalment això pot fer-se amb dues claus angleses o, més normalment encara, girant una clau que acostuma a anar incorporada a l'eix de la mateixa roda.
  4. Cal treure la coberta per, posteriorment, treure la càmera. Primer treurem tot l'aire de la càmera. Això pot fer-se amb el mateix desmuntador de cobertes (segons els models). Amb els desmuntadors de cobertes (mínim dos, preferiblement de plàstic) treurem la coberta del seu lloc, tan sols per un dels costats. La càmera sortirà després fàcilment. En aquest punt les mans han de vigilar de no tocar res més que allò que no importi que s'embruti (les meves estaven negres...).
  5. Ara cal posar una càmera nova, ja que no estem parlant de reparació sinò de canvi. Per ficar-la és convenient inflar-la prèviament una mica, només que adopti la forma de circumferència ja estarà bé.
  6. Un cop posada la càmera hem de tornar al seu lloc la coberta, que havíem tret de la resta de la llanda per tan sols un costat. Al principi és fàcil però la part final haurem de tornar a fer servir els desmuntadors, que en aquest punt passarien a dir-se muntadors.
  7. Inflem la roda a la pressió que estimem pertinent.
  8. Ens dutxem.
  9. A pedalar, que són 4 quilòmetres...
podi-.

giovedì 23 luglio 2009

exopolítica - Alfred Lambremont Webre

Webre nos presentó ayer su libro "Exopolítica", en un hotel de Barcelona.

La exopolítica trata sobre las relaciones entre nosotros y otras civilizaciones extraterrestres que habitan en la galaxia. Si bien yo pensaba que la exopolítica trataría de las relaciones que deberíamos tener si existieran, o que trataba de ciertos "protocolos" incipientes de cómo deberíamos comportarnos ante posibles civilizaciones extraterrestres, de hecho trata de las relaciones que se supone que ya tenemos actualmente. Esto sería un resumen de la presentación...:

El movimiento como tal, divulgándose, empieza a mediados de los 70. En los últimos diez años se ha ido divulgando a nivel popular y gubernamental.

Vivimos en un universo poblado por otras civilizaciones que se entienden entre sí mediante una política universal. Los humanos no estamos participando de este gobierno galáctico y ello no está muy claro de porqué es así, pero podrían haber varias causas:

  1. Podría ser que el gobierno galáctico nos tuviera en una especie de cuarentena impuesta. Hacia 9500 A.C. hubo una catástrofe solar (la supernova Vela) que habría afectado de alguna forma al sistema solar, destruyendo la ecología de Marte y, ya en la Tierra, la civilización atlántida. Al encontrarnos actualmente en una situación de post-catástrofe, se nos habría impuesto una cuarentena, no teniendo participación activa en el Gobierno Universal.


  2. Podría haber habido una guerra galáctica de la cual los Textos Sagrados harían referencias en formas de dioses y demonios...


  3. La consciencia humana podría no estar aún a la altura que se requeriría para formar parte de dicho Gobierno Galáctico, si bien el fenómeno OVNI, desde 1947, ha ido concienciando a diferentes sectores.

No obstante, el gobierno de los EE.UU. sí que estaría teniendo contactos e incluso habría llegado a algún acuerdo con otras civilizaciones extraterrestres, a canvio, principalmente, de tecnología. Sería todo extremadamente secreto. Los EE.UU. habrían querido mantener el monopolio de estos contactos.

También nos comenta Webre que en el subsuelo de Marte estaría habitando una civilización humana que habría quedado disociada de nosotros hacia 9500 A.C., cuando la catástrofe solar. Estarían unos 150 años más avanzados que la que habita en la Tierra (nosotros). En la superficie marciana, también existiría alguna forma de vida humanoide.

Sobre los próximos años que nos han de venir, nos habla del "ciclo solar 24", el cual tiene un mínimo en 2009 y un máximo hacia 2013. En este período podrían haber explosiones solares que podrían llegar a colapsar la red eléctrica planetaria, así como producir pandemias, movimientos radicales que llegarían a los diferentes poderes nacionales, revoluciones,...

Pero también nos dice que entre 1980 y 2016 existe otro ciclo consistente en el alineamiento del centro de la galaxia cuyos efectos sobre nosotros son bastante dirigistas:

El centro galáctico, un agujero negro, condicionaría nuestros pensamientos, nuestra evolución genética, etc,... Sobre como debería ser nuestro futuro, debido al ciclo solar 24 y a este alineamiento, podría ser que tuviéramos un período destructivo (guerras, crisis, cambio climático,...), sin embargo, en último término, sería nuestra consciencia planetaria la que podría hacer que todo esto fuera reconvertido en algo positivo, a través de la exopolítica.

para más información... http://www.exopolitica.com/

También se nos expuso en concepto de visión remota, según el cual podríamos estar accediendo a cualquier punto espacio-temporal y conseguir información sobre aquel momento, tanto pasado como futuro... (Esta tecnología estaría siendo utilizada por los EE.UU.)

podi-.

martedì 14 luglio 2009

La ciudad sin tiempo - Enrique Moriel

ESP

Barcelona, la ciudad sin tiempo de enrique moriel

Los que llevamos un ritmo lento necesitamos ser como el hombre de la voz suave...
...los que estamos en los 20 pero los doblamos ya.

PODI-.



venerdì 10 luglio 2009

A message to you, Rudy





Una de les millors cançons de la història musical... Ja, ja sé que para gustos, los colores; que hi hauran opinions molt diferents.
Associada a quan jo feia bicicleta estàtica sentint M80ràdio, al programa del Rafael Abitbol, que els dilluns al vespre era dedicat als 50 i 60, els dimarts als 70... i a quan la sentia al meu cotxe, també a M80radio, bàsicament anant o tornant del Pirineu.
El tema, originalment de Dandy Livingstone (1967) i que popularitzaria posteriorment amb els the Specials, aquí és interpretat pels Specials en directe (per un regal internàutic fet per qui considera que no és pas una de les millors obres de la història musical).
Aquesta cançó també formà part d'un anunci publicitari de... Mai me'n recordo, perquè jo pensava que fóra un excel·lent tema per anunciar mòbils però em penso que anunciava un cotxe.
podi-.

giovedì 9 luglio 2009

Astro Radio

CAT

En el meu atzar dialístic vaig tocant les diferents emisores que al meu receptor van arribant; uns dies unes i uns altres,... altres!
Aquest matí m'he despertat amb Astro Radio. La seva programació, que emet al dial del qual abans era l'emissora de Sabadell Sensació FM i que de fet al RDS de vegades encara diu aquest nom, es basa en una combinació de música i trucades telefòniques a diferents vidents o tarotistes que van responent les preguntes dels oidors telefonaires, com ara que si m'estimarà, o si trobaré la feina que vull, o com es ressoldrà aquell afer que tinc al cap...

Independentment de la capacitat visionària de la persona que es troba a la ràdio, haig de dir que penso que les respostes que fan són bastant assenyades, en el sentit que moltes vegades fan consells que porten a tenir uns comportaments harmònics, equilibrats, esperançats en que tot es ressoldrà de la manera que cal -encara que no sigui la més desitjada per naltros-.

No és el primer cop que la sintonitzo i sempre l'he trobada en aquesta línia. Em recorda una mica al programa de l'Elena Francis, on algú intentava aconsellar a les persones per tal que obressin segons uns paràmetres. En aquest cas, els paràmetres no responen ni a nacional-catolicisme ni a doctrines ni religioses ni polítiques, simplement, em sembla molt a mi, a consells que, si els segueixes, pretenen treure't la posible angoixa amb la que l'oidor pot haver començat la conversa.

Mentre em vestia aquest matí, sentia una d'aquestes converses on un preguntant estava essent respós pel contestant i jo em deia anda! a todos nos pasan las misma cosas; ni que me estuviera contestando personalmente a mí!! Llàstima que aquesta conversa ja l'havia sentida en Astro Radio l'anterior vegada que vaig sintonitzar-la, ara ja fa molts mesos.

De la ràdio, mai no m'ha agradat que els programes estiguin enregistrats; ni tan sols m'agrada detectar que una determinada combinació musical es repeteix en el mateix ordre en ocasions diferents. Pel demés, faig un lloc a tot tipus de programes, ja siguin radiofòrmules, tertúlies, culturilla musical, notícies,... (amb els esports no m'acabo de fer).

podi, l'enamorat de la ràdio-.

mercoledì 8 luglio 2009

Refugi de Josep Maria Blanch - Tempesta





CAT




15 de juliol de 2006 - refugi de Josep Maria Blanch

Les tempestes al Pirineu tenen alguna cosa que les fa més espectaculars que en altres llocs. Alguna cosa deu influir el fet de saber-nos indefensos, perquè, no ens enganyem, la capelina o el gore és una defensa una mica minsa davant aquestes manifestacions energètiques de l'atmosfera. El rocam que fa retombar els trons, la baixada sobtada de temperatura i luminositat, els mateixos trons que abunden en una freqüència increïble,...

No és fàcil d'aixoplugar-se en aquest medi. No és com a ciutat, que si plou molt vas i et fiques a qualsevol botiga o sota d'alguna balconada gran que puguem trobar.

En aquesta ocasió, només els més ràpids vam arribar a temps al refugi salvador. La resta, va rebre una bona mullada, sense cap més conseqüència, tot s'ha de dir. A les 20h, tocaven a sopar.

podi-.

venerdì 3 luglio 2009

Llegué más tarde que "yo"



Venía del mercado del barrio, de comprar, con el carro de la compra a tope -agua, más que nada, agua engarrafada (envasada)-. Aproveché, no obstante, para otras compras y ya llené el carro.

Al llegar a casa, abrí la puerta del portal y entré con mi carro en el mismo. Hay que subirlo escalón a escalón. Es lo que pasa cuando no hay ascensor, que hay que subirlo escalón a escalón. Al empezar el ascenso -no son muchos pisos- oí que en un par de rellanos más arriba que donde estaba yo alguien también estaba subiendo un carro, pues es fácil identificar el ruido de un carro subiendo peldaños uno a uno. El ruido del carro subiendo de escalón en escalón cesó cuando éste llegó a mi rellano, abrió mi puerta, se introdujo rodando -se oía rodar- y cerró la puerta.

Un poco estupefacto, llegué a mi rellano y me di cuenta de que no llevaba las llaves de casa. Había abierto la portería pero ya no tenía las llaves. Bajé mirando escalón a escalón que no se me hubieran caído, pero llegué hasta la misma portería y no había rastro de mis llaves.

¡Claro! ¡Lo entendí todo al momento! Quien subía un par de rellanos antes que yo era "yo" y yo había llegado un par de rellanos retrasado respecto de "yo", que tenía las llaves y entró con su carro.

Yo no podía llamar al piso, pues "yo" estaba dentro y era incongruente que yo pudiera ejercitar algún tipo de acción contradictoria con la posición espacio-temporal de "yo". Así pues, debía de esperar a que "yo" saliera nuevamente a la calle y en ese momento yo podría incorporarme a "yo".

Pues nada, a esperar en el rellano.
podi-.

mercoledì 1 luglio 2009

La taula del costat - il tavolino in terrazza



IT-CAT

Il tavolino in terrazza era vuoto, libero, pronto ad accogliere a due,... a due innamorati, per essempio, o due amici o persino due sconosciuti che potranno parlare intrambi o rimanere in silenzio...

Ma il tavolino in terrazza rimase vuoto tutto il pomerigio, mentre tutti gli altri tavolino erano occupati tutto il tempo. Si erano seduti parecchie coppie ma in un minuto o due se erano alzate e se ne andarono ad altro luogo.




Totes les taules del voltant, del bar en qüestió i dels bars adjacents, eren plenes al moment d'arribar. Només un parell de taules eren buides. Vam arribar quan tot just també ho feia un grup d'unes 5 persones que pensaven unir el parell de taules buides per ocupar-les.

En veure'ns arribar, ens deixaren una taula per a nosaltres i segueren tots a la taula del costat. Passats dos o tres minuts devien decidir que no els agradava o que estaven apretats o que no els convenia l'oferta del lloc i s'aixecaren i foteren el camp.

Ràpidament la taula del costat fou ocupada, perquè la resta de la terrassa continuava plena de gom a gom.

Un minutet... Un minutet i la taula tornà a quedar lliure. I novament, és clar, vingueren d'altres que l'ocuparen. Un minutet més i,... amunt; un altre cop lliure.

I així dues voltes més. Què tenia la taula del costat que no acabava d'agafar? Potser es tractava d'un mal feng shui... De vegades passa.

podi-.