Michelin - Clermont Ferran

ESP-IT

En este caso, primero "caímos" en la ciudad y después descubrimos que allí había "cosas", como por ejemplo la sede central de la fábrica de pneumáticos que los hermanos Michelin fundaran el 28 de mayo de 1889 en Clermont-Ferran. Nosotros, en realidad, nos dirigíamos al Mont Saint Michel y hacíamos escala aquí.

-------------------

La sede principale dell'azienda delle gomme rappresentata per l'omino chiamato bibendum, a Clermont Ferran nel bel centro di Francia.

PODI-.

Jo confesso - Jaume Cabré

Abans de començar a llegir aquest llibre, donava per fet que el seu títol era "el pes de la cultura", però això tan sols era una referència a les seves 1000 pàgines. Després me'l deixà, tal com va dir-me que faria (gràcies!).

Després d'unes primeres pàgines amb un cert embull de personatges i èpoques, poc a poc vaig veient clar qui és qui i quan passa què i és que anem saltant de personatges, interlocutors i escenes quasi que de línia en línia, fins que un agafa el punt de la lectura i sincronitza la lectura amb l'escriptura.

I és que al poc veiem que de la imaginació de l'Adrià van sortint altres històries de gran interés, barrejades amb la seva realitat, que ja és una història en sí mateixa. Imaginació de l'Adrià o... ...o no?

De mica en mica, però, anem entrellucant el perquè d'aquest estil... Encara que hi ha moments que ratlla l'esquizofrènia. De vegades em recorda al "Pedro Camacho" que va crear Vargas Llosa en el seu La Tía Julia y el escribidor, inspirat al seu temps en Raúl Salmón, escriptor, periodista i també alcalde de La Paz. Però no hi té res a veure...

-Hau; no trobes que estàs canviant de llibre? -va dir Àguila Negra.
-Què??
-Que marxes del "jo confesso" i te'n vas a un que vas llegir la pila d'anys fa.
-Jo parlo del que vull.
El xèrif Carson va estimar-se no dir res, però vaig sentir com una escopinada seca queia al terra, interpretant-se així l'adesió al comentari d'Àguila Negra.

615428

Uns brocanters, un violí, un monestir del Pallars, un gran amic, "tu" (a qui va dirigida tota la història),... Tot, des de les llavors fins a les notes musicals, explicat pas a pas però no necessàriament en l'ortodòxia que inicialment demanaríem. De fet, tot plegat es redueix a la història d'un violí, el Vial.

Durant tota la narració, entre escopinades seques del xèrif Carson i comentaris adients d'Àguila Negra, estem tranquils de saber que el sol, mentre es pon per Trespui, toca amb absoluta certessa el campanar de l'abadia de Santa Maria de Gerri.

Una història genial, magistral, que enganxa d'una manera,... ...que enganxa d'una manera així!

PODI-.

La consciència de Zeno - Italo Svevo

CAT

Doncs aquest llibre me'l va recomanar en Paul Auster. Bé, ell no ho sap... Quan Nat, el protagonista de Brooklyn Follies, deia en un determinat moment que estava llegint la consciència de Zeno el que feia era recomanar-me'l. Així, de la mateixa manera que alguns fets imprevistos menen la vida dels protagonistes d'Auster, també les lectures que ells mateixos fan podrien portar a les meves lectures, per decisió pròpia, és clar, però també per l'imprevisible fet, per a mi, que aquest títol aparegués en aquelles pàgines.

Doncs bé, de la biblioteca Jaume Fuster, de la plaça de Lesseps barcelonina, va sortir aquest exemplar que comento avui.

Qui és en Zeno? un senyor que fuma molt, que fuma molt des que era un jovenet i que des que era un jovenet que vol deixar-ho. És una lluita entre la voluntat A i la voluntat B, totes dues residents dins el mateix individu. És el "pecador" que diu, totalment convençut, "no ho tornaré a fer mai més" però un cop i altre cau en el seu vici.

També el Zeno és una persona que li passen més coses, algunes són autèntics despropòsits, sempre justificats pel fet de ser explicats des del punt de vista del que els comet; justificats al moment de produir-se'n, però clarament conscient de les coses al moment d'explicar-les.

De fet, la seva vida va entre "el pecat", el remordiment i la redempció, passant d'un estat a l'altre amb una alegria... Zeno fa un acte de reflexió explicant els seus actes del passat amb els pensaments, molt sovint contraris als mateixos actes, que es produeixen paral·lelament a eixes seves accions.

Tot ens ho explica Zeno; la seva relació amb les dones, el que els deia i perquè els ho deia, el que pensava mentre deia les coses, les contradiccions de pensament (que d'altra banda, tots tenim i que es produeixen en el decurs dels esdeveniments més quotidians), les motivacions que aparentment tenen els seus actes (aparentment per a ell mateix, fins i tot)...

Molt bo!

PODI-.