podi és podi

venerdì 10 luglio 2009

A message to you, Rudy





Una de les millors cançons de la història musical... Ja, ja sé que para gustos, los colores; que hi hauran opinions molt diferents.
Associada a quan jo feia bicicleta estàtica sentint M80ràdio, al programa del Rafael Abitbol, que els dilluns al vespre era dedicat als 50 i 60, els dimarts als 70... i a quan la sentia al meu cotxe, també a M80radio, bàsicament anant o tornant del Pirineu.
El tema, originalment de Dandy Livingstone (1967) i que popularitzaria posteriorment amb els the Specials, aquí és interpretat pels Specials en directe (per un regal internàutic fet per qui considera que no és pas una de les millors obres de la història musical).
Aquesta cançó també formà part d'un anunci publicitari de... Mai me'n recordo, perquè jo pensava que fóra un excel·lent tema per anunciar mòbils però em penso que anunciava un cotxe.
podi-.

giovedì 9 luglio 2009

Astro Radio

CAT

En el meu atzar dialístic vaig tocant les diferents emisores que al meu receptor van arribant; uns dies unes i uns altres,... altres!
Aquest matí m'he despertat amb Astro Radio. La seva programació, que emet al dial del qual abans era l'emissora de Sabadell Sensació FM i que de fet al RDS de vegades encara diu aquest nom, es basa en una combinació de música i trucades telefòniques a diferents vidents o tarotistes que van responent les preguntes dels oidors telefonaires, com ara que si m'estimarà, o si trobaré la feina que vull, o com es ressoldrà aquell afer que tinc al cap...

Independentment de la capacitat visionària de la persona que es troba a la ràdio, haig de dir que penso que les respostes que fan són bastant assenyades, en el sentit que moltes vegades fan consells que porten a tenir uns comportaments harmònics, equilibrats, esperançats en que tot es ressoldrà de la manera que cal -encara que no sigui la més desitjada per naltros-.

No és el primer cop que la sintonitzo i sempre l'he trobada en aquesta línia. Em recorda una mica al programa de l'Elena Francis, on algú intentava aconsellar a les persones per tal que obressin segons uns paràmetres. En aquest cas, els paràmetres no responen ni a nacional-catolicisme ni a doctrines ni religioses ni polítiques, simplement, em sembla molt a mi, a consells que, si els segueixes, pretenen treure't la posible angoixa amb la que l'oidor pot haver començat la conversa.

Mentre em vestia aquest matí, sentia una d'aquestes converses on un preguntant estava essent respós pel contestant i jo em deia anda! a todos nos pasan las misma cosas; ni que me estuviera contestando personalmente a mí!! Llàstima que aquesta conversa ja l'havia sentida en Astro Radio l'anterior vegada que vaig sintonitzar-la, ara ja fa molts mesos.

De la ràdio, mai no m'ha agradat que els programes estiguin enregistrats; ni tan sols m'agrada detectar que una determinada combinació musical es repeteix en el mateix ordre en ocasions diferents. Pel demés, faig un lloc a tot tipus de programes, ja siguin radiofòrmules, tertúlies, culturilla musical, notícies,... (amb els esports no m'acabo de fer).

podi, l'enamorat de la ràdio-.

mercoledì 8 luglio 2009

Refugi de Josep Maria Blanch - Tempesta





CAT




15 de juliol de 2006 - refugi de Josep Maria Blanch

Les tempestes al Pirineu tenen alguna cosa que les fa més espectaculars que en altres llocs. Alguna cosa deu influir el fet de saber-nos indefensos, perquè, no ens enganyem, la capelina o el gore és una defensa una mica minsa davant aquestes manifestacions energètiques de l'atmosfera. El rocam que fa retombar els trons, la baixada sobtada de temperatura i luminositat, els mateixos trons que abunden en una freqüència increïble,...

No és fàcil d'aixoplugar-se en aquest medi. No és com a ciutat, que si plou molt vas i et fiques a qualsevol botiga o sota d'alguna balconada gran que puguem trobar.

En aquesta ocasió, només els més ràpids vam arribar a temps al refugi salvador. La resta, va rebre una bona mullada, sense cap més conseqüència, tot s'ha de dir. A les 20h, tocaven a sopar.

podi-.

venerdì 3 luglio 2009

Llegué más tarde que "yo"



Venía del mercado del barrio, de comprar, con el carro de la compra a tope -agua, más que nada, agua engarrafada (envasada)-. Aproveché, no obstante, para otras compras y ya llené el carro.

Al llegar a casa, abrí la puerta del portal y entré con mi carro en el mismo. Hay que subirlo escalón a escalón. Es lo que pasa cuando no hay ascensor, que hay que subirlo escalón a escalón. Al empezar el ascenso -no son muchos pisos- oí que en un par de rellanos más arriba que donde estaba yo alguien también estaba subiendo un carro, pues es fácil identificar el ruido de un carro subiendo peldaños uno a uno. El ruido del carro subiendo de escalón en escalón cesó cuando éste llegó a mi rellano, abrió mi puerta, se introdujo rodando -se oía rodar- y cerró la puerta.

Un poco estupefacto, llegué a mi rellano y me di cuenta de que no llevaba las llaves de casa. Había abierto la portería pero ya no tenía las llaves. Bajé mirando escalón a escalón que no se me hubieran caído, pero llegué hasta la misma portería y no había rastro de mis llaves.

¡Claro! ¡Lo entendí todo al momento! Quien subía un par de rellanos antes que yo era "yo" y yo había llegado un par de rellanos retrasado respecto de "yo", que tenía las llaves y entró con su carro.

Yo no podía llamar al piso, pues "yo" estaba dentro y era incongruente que yo pudiera ejercitar algún tipo de acción contradictoria con la posición espacio-temporal de "yo". Así pues, debía de esperar a que "yo" saliera nuevamente a la calle y en ese momento yo podría incorporarme a "yo".

Pues nada, a esperar en el rellano.
podi-.

mercoledì 1 luglio 2009

La taula del costat - il tavolino in terrazza



IT-CAT

Il tavolino in terrazza era vuoto, libero, pronto ad accogliere a due,... a due innamorati, per essempio, o due amici o persino due sconosciuti che potranno parlare intrambi o rimanere in silenzio...

Ma il tavolino in terrazza rimase vuoto tutto il pomerigio, mentre tutti gli altri tavolino erano occupati tutto il tempo. Si erano seduti parecchie coppie ma in un minuto o due se erano alzate e se ne andarono ad altro luogo.




Totes les taules del voltant, del bar en qüestió i dels bars adjacents, eren plenes al moment d'arribar. Només un parell de taules eren buides. Vam arribar quan tot just també ho feia un grup d'unes 5 persones que pensaven unir el parell de taules buides per ocupar-les.

En veure'ns arribar, ens deixaren una taula per a nosaltres i segueren tots a la taula del costat. Passats dos o tres minuts devien decidir que no els agradava o que estaven apretats o que no els convenia l'oferta del lloc i s'aixecaren i foteren el camp.

Ràpidament la taula del costat fou ocupada, perquè la resta de la terrassa continuava plena de gom a gom.

Un minutet... Un minutet i la taula tornà a quedar lliure. I novament, és clar, vingueren d'altres que l'ocuparen. Un minutet més i,... amunt; un altre cop lliure.

I així dues voltes més. Què tenia la taula del costat que no acabava d'agafar? Potser es tractava d'un mal feng shui... De vegades passa.

podi-.