CAT
Doncs aquest llibre me'l va recomanar en Paul Auster. Bé, ell no ho sap... Quan Nat, el protagonista de Brooklyn Follies, deia en un determinat moment que estava llegint la consciència de Zeno el que feia era recomanar-me'l. Així, de la mateixa manera que alguns fets imprevistos menen la vida dels protagonistes d'Auster, també les lectures que ells mateixos fan podrien portar a les meves lectures, per decisió pròpia, és clar, però també per l'imprevisible fet, per a mi, que aquest títol aparegués en aquelles pàgines.
Doncs bé, de la biblioteca Jaume Fuster, de la plaça de Lesseps barcelonina, va sortir aquest exemplar que comento avui.
Qui és en Zeno? un senyor que fuma molt, que fuma molt des que era un jovenet i que des que era un jovenet que vol deixar-ho. És una lluita entre la voluntat A i la voluntat B, totes dues residents dins el mateix individu. És el "pecador" que diu, totalment convençut, "no ho tornaré a fer mai més" però un cop i altre cau en el seu vici.
També el Zeno és una persona que li passen més coses, algunes són autèntics despropòsits, sempre justificats pel fet de ser explicats des del punt de vista del que els comet; justificats al moment de produir-se'n, però clarament conscient de les coses al moment d'explicar-les.
De fet, la seva vida va entre "el pecat", el remordiment i la redempció, passant d'un estat a l'altre amb una alegria... Zeno fa un acte de reflexió explicant els seus actes del passat amb els pensaments, molt sovint contraris als mateixos actes, que es produeixen paral·lelament a eixes seves accions.
Tot ens ho explica Zeno; la seva relació amb les dones, el que els deia i perquè els ho deia, el que pensava mentre deia les coses, les contradiccions de pensament (que d'altra banda, tots tenim i que es produeixen en el decurs dels esdeveniments més quotidians), les motivacions que aparentment tenen els seus actes (aparentment per a ell mateix, fins i tot)...
Molt bo!
També el Zeno és una persona que li passen més coses, algunes són autèntics despropòsits, sempre justificats pel fet de ser explicats des del punt de vista del que els comet; justificats al moment de produir-se'n, però clarament conscient de les coses al moment d'explicar-les.
De fet, la seva vida va entre "el pecat", el remordiment i la redempció, passant d'un estat a l'altre amb una alegria... Zeno fa un acte de reflexió explicant els seus actes del passat amb els pensaments, molt sovint contraris als mateixos actes, que es produeixen paral·lelament a eixes seves accions.
Tot ens ho explica Zeno; la seva relació amb les dones, el que els deia i perquè els ho deia, el que pensava mentre deia les coses, les contradiccions de pensament (que d'altra banda, tots tenim i que es produeixen en el decurs dels esdeveniments més quotidians), les motivacions que aparentment tenen els seus actes (aparentment per a ell mateix, fins i tot)...
Molt bo!
PODI-.
Nessun commento:
Posta un commento