podi és podi

mercoledì 7 gennaio 2015

Norman Foster/Collserola - Josep Doménech/Fabra


IT-ESP



20/09/2014
VISTA DESDE EL TURÓ DE LA ROVIRA

Norman Foster è l'architetto della "Torre Collserola", torre di comunicazioni - radio e tv -; Josep Doménech i Estapà fu l'architetto dell'osservatorio Fabra, la piccola costruzione nel centro. 

La Torre Collserola è adatta alle trasmissioni audiovisive e fu voluta dal Comune di Barcellona a causa dei Giochi Olimpici di 1992. 

L'osservatorio astronomico Fabra fu voluto dalla Reale Accademia delle Science e Arti di Barcellona (RACAB) grazie al lascito testamentario del signore Camilo Fabra. Fu stato aperto nel 1904 e la sua attività gira intorno all'astronomia, alla sismologia e alla meteorologia.

Dall'osservatorio ho potuto guardare Marte e la Luna in due visite separate. Grazie alla torre Collserolo si può guardare la televisione... Marte si vede ma è piccolissimo!!
---------------
Monte Tibidabo, Barcelona. Entre otros elementos emblemáticos el que destaca por sí solo es la Torre Collserola (1992), del arquitecto Norman Foster. En el centro, pequeñísimo en comparación, el observatorio Fabra (1904) del arquitecto Josep Doménech i Espatà. El grandullón se encarga de las ondas televisivas y radiofónicas; las producidas en la Tierra; el pequeñín del Universo,... TODO lo que hay ahí fuera.

Desde el observatorio Fabra he podido observar Marte y la Luna, en sendas visitas guiadas. Gracias a la Torre Collserola, he podido "observar" Tele 5, TVE, Televisió de Catalunya, Antena 3,... Cuando vi Marte exclamé "què petit!!" (¡qué pequeño!)

PODI-.

domenica 4 gennaio 2015

La escalera de Can Deu - Scala Dei


ESP-IT-CAT



La escalera del centro cívico de Can Deu, en el barrio de les Corts de Barcelona. No solo el piano es de destacar en la que fuera la casa de la familia Deu, comerciantes de anís y similares con las américas.

En realidad, según me doy cuenta después de escribir esto, no es una escalera sino un patio interior con un mirador desde uno de los pisos... Bueno.
-----------------
Scala Dei, poiché questa scala si trova nella casa della famiglia Deu ("dieci" in catalano, ma anche "dio" se fosse stato scritto "Déu")
Oggi è rientrata in possesso del comune per la cittadinanza.


Dopo scrivere questo pozzo me ne accorgo che non è affatto una scala nè il pozzo della scala. È un cortile interno coperto, uno spazio vuoto che in uno dei piani ha una balaustrata, ...ma adesso il post rimane così.
----------------
Can Deu no és només un centre cívic; és una casa que pertanyè a una família de comerciants dels segles XIX i XX i que a mitjans dels 80 va formar part de la xarxa de centres cívics de Barcelona.

De fet, això no és pas l'escala, és un petit pati interior, segons me n'adono després d'escriure el post.

podi-.

martedì 30 dicembre 2014

Piano Obert a Can Deu


CAT-IT-ESP



Qui toca el piano a la cafeteria del centre cívic barceloní de Can Deu? podries ser tu si en sabesis, de tocar-lo, i els hi demanessis permís. És allò que ells presenten amb el nom de piano obert. 
---------------------
Un pianoforte la cui musica prende il colore dell'ambiente. Chissà se non sia così e forse è l'ambiente che prende i colori della musica proveniente del pianoforte.

Can Deu è un caffè del Comune di Barcellona; a un centro civico. Se tu sapessi suonare il pianoforte potresti anche tu suonare quello di Can Deu... (ma prima di farlo devi richiederlo al personale del centro civico!)
---------------------
En aquella cafetería, dentro del Centre Cívic de Can Deu, había un piano que en aquel momento estaba cerrado. Parecía ornamental, que hubiera sido tocado en tiempos lejanos y que hubiera acabado en un rincón cualquiera antes de ser desechado. Pues no, tiene una "vida" actual, sin que ello no quiera decir que no haya tenido también un importante pasado, cosa que desconozco. Su actualidad se presta a quien se ofrezca a tocarlo, con la autorización previa de los responsables del local, claro; a eso, dichos responsables lo llaman "piano obert" - piano abierto -, aunque yo me lo encontrara cerrado.

PODI-.

sabato 20 dicembre 2014

Guan Qian Jie - Suzhou


IT-ESP-CAT


Suzhou - primavera 2009

Guan Qian Jie è il nome di una strada e Suzhou la città in cui si trova (Cina è il Paese). Non ho visitato le aree rurali e quindi non conosco come può essere la vita; neanche posso dire come è la vita in città, nella Cina, ma i quindici giorni che ci sono stato ho visto uno stile di vita che non è troppo diverso a quello che conosciamo come "occidentale", almeno nelle manifestazioni esterne più visibili.. Guan Qian Jie vuol dire "una strada di fronte a un tempio".
----------------
Guan Qian Jie es una calle peatonal de Suzhou, China. Las formas de vestir, de pasear, las cosas que se publicitan,... muy similar a lo acostumbrado en Europa, al menos en ciudades grandes del Este de China. El nombre de esta calle viene a querer decir algo así "calle frente al templo".
------------------
Un carrer de vianants a una ciutat xinesa, un carrer comercial que podria passar per un típic carrer de botigues d'una de les ciutats de "per aquí". És el carrer "Guan Qian Jie", que sembla ser que vol dir "carrer davant el temple". La ciutat és Suzhou, que no és pas cap poble, té uns 10.000.000 h. Està a la Xina Oriental, molt a prop de la Costa Est del país.

Ja es veu, McDonald's, Kentucky Fried Chicken, gent passejant...

PODI-.

giovedì 18 dicembre 2014

Via delle scuole - Pompei


IT-ESP-CAT



Pompei, novembre 2012. Si passeggia per la via delle scuole cercando di pensare ai passeggianti che ore prima della gran catastrofe dell'anno 79 d.C potessero anche passeggiare per queste strade senza nemmeno immaginare quello che accadrebbe loro...

Non sapevano che quella montagna fosse un vulcano, non sapevano perché precipitavano piccole pietre dal cielo, nè perché si addormentavano...

In fondo, il Vesuvio.
-------------------
Calles cuya conservación actual ayudan a reflexionar y pensar en cómo podría ser la vida en aquella ciudad hace más de 2000 años y de que manera tan abrupta, inesperada e inconcebible para sus habitantes todo se detuvo entre el 24 y el 25 de agosto del año 79 D.C....

Inconcebible, ni siquiera sabían que aquella montaña fuera un volcán y mucho menos qué podía implicar que lo fuera... Aquella montaña, el Vesubio, es la del fondo de la calle.
-------------------
La primera vegada que vaig estar a Pompeia els esdeveniments que van abatre Pompeia l'any 79 DC i que la van destruir van colpir-me degut al bon estat de conservació de les seves ruïnes. Diguem-ne que va ser una destrucció "conservativa", si el terme té cap mena de lógica... El material vulcànic va anar sepultant la ciutat fent caure tan sols els sostres de les cases degut al pes però conservant la major part de les parets "gràcies" a que la deposició de petitíssimes pedres va fer-se a un ritme lent però implacable... Les seves gents, que no tenien idea de què succeïa, van morir sepoltats, adormiscats pels gasos que el Vesubi els va enviar...

Al final del carrer, el Vesuvi.

podi-.