IT-ESP-CAT
Pompei, novembre 2012. Si passeggia per la via delle scuole cercando di pensare ai passeggianti che ore prima della gran catastrofe dell'anno 79 d.C potessero anche passeggiare per queste strade senza nemmeno immaginare quello che accadrebbe loro...
Non sapevano che quella montagna fosse un vulcano, non sapevano perché precipitavano piccole pietre dal cielo, nè perché si addormentavano...
In fondo, il Vesuvio.
-------------------
Calles cuya conservación actual ayudan a reflexionar y pensar en cómo podría ser la vida en aquella ciudad hace más de 2000 años y de que manera tan abrupta, inesperada e inconcebible para sus habitantes todo se detuvo entre el 24 y el 25 de agosto del año 79 D.C....
Inconcebible, ni siquiera sabían que aquella montaña fuera un volcán y mucho menos qué podía implicar que lo fuera... Aquella montaña, el Vesubio, es la del fondo de la calle.
-------------------
La primera vegada que vaig estar a Pompeia els esdeveniments que van abatre Pompeia l'any 79 DC i que la van destruir van colpir-me degut al bon estat de conservació de les seves ruïnes. Diguem-ne que va ser una destrucció "conservativa", si el terme té cap mena de lógica... El material vulcànic va anar sepultant la ciutat fent caure tan sols els sostres de les cases degut al pes però conservant la major part de les parets "gràcies" a que la deposició de petitíssimes pedres va fer-se a un ritme lent però implacable... Les seves gents, que no tenien idea de què succeïa, van morir sepoltats, adormiscats pels gasos que el Vesubi els va enviar...
Al final del carrer, el Vesuvi.
podi-.
Nessun commento:
Posta un commento