podi és podi

giovedì 20 ottobre 2011

Afirma Pereira - Antonio Tabucchi (Sostiene Pereira)



CAT-ESP-IT
Afirma Pereira que en temps on opinar de política pot ser contraproduent, no opinar-ne també pot ser-ho. Afirma Pereira que conèixer aquell noi revolucionari va obligar-lo a prendre partit sense voler prendre cap mena de partit, afirma Pereira.



Sostiene Pereira que en tiempos en los cuales opinar de política puede ser contraproducente, no opinar también puede llegar a serlo. Sostiene Pereira que haber conocido aquel chico revolucionario le obligó a tomar una posición sin querer formar parte de ninguna, sostiene Pereira.

Sostiene Pereira che quando opinare di politica si fa nei tempi nei quali potesse essere pericoloso, non opinare anche potesse esserlo. Sostiene Pereira che conosciere quel ragazzo rivoluzionario gli obbligò a prendere parte senza volere partecipare affato, sostiene Pereira.
"Le ragioni del cuore sono le più importanti", sostiene Pereira".

PODI-.

domenica 16 ottobre 2011

Carreira nº 28 - Estrela


ESP




El Carreira nº 28 saliendo de la praça da Estrela para empezar a ascender por la rúa Domingos Sequeira y continuar así su itinerario contra el sol poniente.

Ese sol poniente, en Lisboa, es visible en muchísimas de sus estrechas calles.
Los edificios no muy altos,
las colinas,
las orientaciones, 
lo hacen posible.

PODI-.

sabato 15 ottobre 2011

mobiliario urbano

ESP-IT



¿Bancos o asientos para sentarse?
¿copos de nieve decorativos?
¿estrellas?
¿...simplemente formas...?
-------------------------------------
Panchine...?
fiocchi di neve ornativi?
Forse stelle?
...oppure semplicemente contorni...?

PODI-.

giovedì 13 ottobre 2011

GR11 - Elizondo a Vera de Bidasoa


CAT-IT

CAT
6 d'agost de 2007



Havíem sortit d'Elizondo aquell matí. El dia anterior, un accident va fer que una persona no pogués continuar. Van ser 3 els que no vingueren, l'accidentat i un acompanyant, i un altre dels integrants d'aquella expedició que va preferir descansar aquell dia i trobar-nos l'endemà.

Els demés ens vam mullar. Va ploure durant gran part dels quasi 30 km que tenia l'etapa. La humitat navarresa conferia una personalitat fortíssima al paisatge que ens envoltava. Vam arribar tard al destí i l'autocar que havia de dur-nos a dormir a Irun ja havia fotut el camp; un altre ens esperava apressant-nos d'una manera torturant.

Al lloc de la fotografia, en una pausa que ens feu la pluja, el grup va aprofitar per a dinar.

Va ser un dia de botes mullades; quedaven dues etapes per al final (5 anys des del començament, 5 anys de la Mediterrània a l'Atlàntic...)
-----------    -----------------------    -------------
IT Questa tappa del cammino noto come GR11 è stata una delle più lunghe. Circa 30 km, 30 km pressochè tutti piovendo. Ma questa pioggia, a disagio en tutto momento, era quella che faceva il paesaggio verde e pieno di vita. Quando non pioveva, ammiravamo la nebbia in fondo, il cespo e i cespugli bagnati e... anche gli scarpone bagnati!!

Due tappe di più e avremo finito tutto il GR11: 5 anni da quando incominciamo a camminare dal Mediterraneo all'Atlantico...

PODI-.

mercoledì 12 ottobre 2011

Rèquiem - Antonio Tabucchi



Doncs va ser que havent tornat de Lisboa vaig tenir encara set de passejar pels seus carrers i fou per això que l'atzar "googlerià" impulsat per mi em portà a llegir aquest llibre.

El protagonista apareix un calorós matí de juliol a Lisboa, amb l'objectiu de veure una persona al vespre. Passa tot el dia topant-se amb personatges, alguns d'aquí, altres de "l'altre costat", però tots ells protagonitzant petits relats que transcorren en diferents indrets de Lisboa.




el llibre,
el meu punt de lectura

Els paratges lisboetes pels quals el nostre protagonista va movent-se no són fàcils d'identificar per a qui només ha estat turista durant 5 dies.... Internet m'ha acompanyat en la lectura d'aquest llibre, permetent-me la recerca sobre el mapa de les rues, els terreirros, largos,... fent que pogués ubicar-me bastant bé als diferents barris segons el moment de la lectura. Les històries, d'altra banda, són bastant disteses i prou curtes com per tenir la sensació d'anar passant d'una a altra amb una agilitat saltarina que va transportant-nos al passat del protagonista amb les diferents troballes i trobades que va fent al llarg d'aquell dia de juliol calorós.

D'altra banda, l'últim dels personatges, el Seu Convidat, l'objectiu de ser aquell calorós dia de juliol a Lisboa, és un dels de "l'altre costat", dels que ja no hi són,... és algú que no és nomenat pel seu nom en cap moment (el Meu Convidat, diu). Malgrat tot, vaig intuir en tot moment que seria "ell", representant-lo així al meu punt de lectura des de la primera pàgina llegida del llibre. ...I "ell" era "ell", és clar que sí, així ho vaig veure confirmat amb un parell més de recerques internàutiques amb les poques pistes que l'autor ens ofereix en la conversa que hi manté.


davant el Teatre Nacional de Sao Carlos,
pedestal del poeta portuguès
Fernando Pessoa.

PODI-.