El Muntanyó

CAT

Ahir vam fer el Muntanyó (2779 m) del des refugi de la Colomina (2415 m).

Vam sortir als volts de les 7:30 camí de la collada de la Mainera (2722 m), a través de l'estany de Frescau i estany de Mar. En arribar, aproximadament, a la meitat d'aquest últim va ser que enfilàrem pràcticament en línia recta a la collada de la Mainera, per un terreny bàsicament fet de tartera de blocs.

Un cop al coll, el paisatge canvià radicalment. Enrere teníem el circ de la Colomina, un paisatge una mica abrupte, amb estanys, això sí, i pedra gris mostrant la seva força. Endavant hi havia els estanys de Mainera (xic, gran,...) i un panorama molt i molt verdós. Aquí vam baixar, fins el gran clot de la Mainera i, posteriorment, al clot de lo Ribell (2360 m), lloc on vam dirigir-nos cap al coll del Muntanyó, en costeruda pujada una vegada havíem passat l'estany Gran.

Una vegada arribats a la cresta, fer el Muntanyó va ser un moment (un moment llarguet, però un moment).

Allí vam instal·lar un menjador de luxe, amb les vistes dels estanys que voregen el refugi del CEC de Josep Maria Blanch. Més de 6 o 7 estanys, alguns immensos, d'altres no tant.

  Després de dinar calia tornar, evidentment. La baixada del Muntanyó, força més sencilla que la pujada. En comptes de tornar pel mateix lloc, un cop al clot de lo Ribet, vam començar a ascendir fins la collada de la coma d'Espòs (2636 m) a través d'un terreny on el corriol només figurava al mapa d'Alpina però que no tenia complicació per ser bastant glevat. A la nostra esquerra, amb una tonalitat fosquísima, la cresta encapçalada pel cap de la Solana del Tro (2809 m).

  Al coll, un altre cop vam canviar de paisatge. Se'ns obrí a la vista la vall Fosca, l'encapçalament de la mateixa, vaja, tenint, molt avall nostre, l'estany Gento (2140 m), lloc on aniríem a través d'una baixada totalment glevada i verda.

  Abans d'arribar a l'estany vam reomplir les cantimplores a la font Blanca (2400 m).

  Des de l'estany, agafaríem les vies de l'antiga vagoneta per arribar a través dels seus túnels a la font on ens desviaríem per tal de baixar fins l'estany de Sallente (uns 1800 m). L'arribada es produí passades les 17 hores.

17,7 km, 6h17 en moviment, 3h41 aturats i una velocitat mitjana de 2,8 km/h. Desnivell aproximat...: +965 m i -1500 m.

Una bona excursió!

podi-.

diables

                                                                                  

Allò que no han aconseguit els inquisidors eclesiàstics, ho aconseguirà la Unió Europea...?

...llibertat versus presència de l'Estat a tot allò on se pot ser presenciable...

podi-.

(diables a Horta)

Univers lligat XV - Sincronicidades

CAT

Tornant de fer el Canigó, un cop a dins el cotxe, duia jo l'aire condicionat "a tope" -com sempre, d'altra banda-.

Un dels passatgers del darrera em demanà que, si us plau, si el podia abaixar, petició a la qual vaig accedir d'una manera enganyosa passant de tres velocitats de ventilador a la primera velocitat però no tocant per a res la temperatura de l'aire en sí mateixa.

Immediatament vaig pensar "no és pas això el que m'està demanant però de moment ho deixarem així". Al cap d'un minut vaig veure que l'aire que sortia pel conducte era calent. S'havia espatllat la bomba de l'aire condicionat. Immediatament, també, vaig pensar "això és per haver actuat de mala fé a consciència".

• 
  
  Un malefi del peticionari fredolic del darrera en veure que la seva petició era menyspreada...?
• 
  
  Un càstig per la meva pretesa enganyifa...?
• 
  
  Podria ser que allò que governa els esdeveniments del món decidís que l'aire havia d'espatllar-se i com a escorrialles d'aquesta acció deixés aquestes flocadures lliures (la demanda d'abaixar-lo i el no fer-ne cas) manegant als seus protagonistes de manera inconscient per a ells...?
• Una intuició, per part del fredolic del darrera, que alguna cosa passaria amb l'aire i per això va demanar que alguna cosa fes amb l'aire...? (abaixar-lo, per exemple).
• Una simple casualitat...?

L'avaria va costar un pastón, un autèntic pastón.

podi-.

Ibón N. de Anayet

2 de agosto de 2006

Ibón N. de Anayet, seco -GR11, de Sallent de Gállego a Candanchú

Un grupo del CEC seguía con su travesía de "de la Mediterrània a l'Atlàntic". Minutos después, coincidiríamos con otro grupo del CEC que se encontraba haciendo campamentos por la zona.

Desde aquí había una espectacular vista del Midi d'Ossau.

podi-.

Sant Miquel de Barretons

9 de novembre de 2008

La tardor, la millor època per a visitar el Montseny, al meu entendre.

podi-.