Univers lligat XIV - Sincronicidades (cuando se funden las bombillas)

ESP

Estoy durmiendo. Estoy durmiendo y me despierto y, al despertarme, lo primero que hago es lo que hago siempre que me despierto: enciendo la lamparilla que hay encima de mi cama. La enciendo y... ¡Plafff! ¡Se fundió la bombilla! Bueno, son cosas que pasan.

...Y de repente me despierto. Es decir, todo el anterior párrafo había sido un sueño.

Me despierto, ahora de verdad, ya digo. Y hago lo de siempre, claro: enciendo la luz, que sí que se enciende, me levanto y me dirijo al lavabo. Enciendo la luz del lavabo y... ¡Plafff! Bombilla fundida; y ahora no es ningún sueño, ahora es bombilla fundida de verdad.

Me quedé flasheado, y no por exceso de luz, precisamente.

podi-.

Vaig creue que el meu pare era Déu - Paul Auster

CAT

Un llibre que en sí mateix, més que llibre, és ràdio. Més de vuit-centes històries que els oidors de la National Public Radio (NPC) van enviar per tal que en Paul Auster les expandís per les ones radiofòniques.

Vuit-centes històries que tenen molt a veure amb allò que jo anomeno "univers lligat", de les quals tan sols una fa referència a la ràdio (perquè n'hauria d'haver cap que n'hi fes?).

La ràdio, efímera de per sí, es converteix d'aquesta manera en alguna cosa més permanent. La ràdio americana, en aquest cas, que ha arribat fins a Barcelona no pas per ones ni tampoc per l'internet, sinò a través d'un llibre.

podi-.

naranja-verde (I) Brasileñas

...Porque quiero entrar en tu garito en zapatillas.

podi-.

Xangai (ànec lacat)

                                                                 


CAT

  És una botiga de Xangai, una botiga d'ànecs,... ànecs per a menjar, és clar. Un dels plats considerats exquisits és l'ànec lacat, que consisteix en un ànec pintat amb mél i d'altres salses i fet només superficialment, que la pell quedi torrada. De fet, només en mengem això, la pell i el greix que hi ha just per sota. Així és com es fa tradicionalment, encara que a molts llocs et serveixen tot l'ànec o et donen a escollir si vols la part externa de l'animal o la interna (la part apreciada, de fet, és l'externa).

  A la foto veiem també una moto. A la Xina, les motos d'aquesta mena són elèctriques, amb l'aventatge de soroll i contaminació que això suposa.

  També veiem a un treballador de la botiga amb mascareta, per allò de la grip nova (estem a començaments de juny de 2009).

  Jo vaig trobar el tema dels menjars bastant "normal". Me n'havien parlat molt malament (brutícia, coses extranyes de menjar,...). Tret del tofu, que jo ja coneixia, la resta de coses m'eren ben familiars: verdures (sempre cuinades), ànec, pollastre, vedella, porc, peix,... Això sí, t'has d'espavilar a menjar amb pals, cosa que no és gens complicada, i beure te en comptes d'aigua (era la manera tradicional d'higienitzar l'aigua, bullint-la per fer te).

  L'ànec lacat... Boníssim!!

podi-.

SOCIEDAD LÍQUIDA

ESP

Esta semana me llegó un concepto nuevo para mí: la sociedad líquida (Zygmunt Bauman).

Me lo introdujo una amiga con quien estuve, de "mi generación", mientras me explicaba que nosotros (los de "mi generación") fuimos educados en un concepto de sociedad sólida, donde los valores importantes estaban basados en la perdurabilidad de las cosas (trabajo, amigos, relaciones de pareja, intereses, aficiones,...).

Las generaciones que han venido después de nosotros están totalmente inmersas en todo lo contrario: volatilidad (o liquidez) de todas las estructuras (trabajo, amigos, relaciones de parejas, intereses, aficiones,...) y de hecho, esas nuevas generaciones están totalmente adaptadas al mundo actual; no así los de "mi generación", que chocamos continuamente con esa falta de compromiso en todas las cosas (las empresas no tienen interés en que un trabajador se sienta parte de la misma, los amigos responden a intereses momentáneos, las parejas funcionan sin un compromiso de futuro, tan solo de presente, hoy me interesa esta actividad y mañana forma parte del pasado...).

¿cómo se siente alguien "sólido" ante una sociedad liquida?

podi-.