Xangai (ànec lacat)

                                                                 


CAT

  És una botiga de Xangai, una botiga d'ànecs,... ànecs per a menjar, és clar. Un dels plats considerats exquisits és l'ànec lacat, que consisteix en un ànec pintat amb mél i d'altres salses i fet només superficialment, que la pell quedi torrada. De fet, només en mengem això, la pell i el greix que hi ha just per sota. Així és com es fa tradicionalment, encara que a molts llocs et serveixen tot l'ànec o et donen a escollir si vols la part externa de l'animal o la interna (la part apreciada, de fet, és l'externa).

  A la foto veiem també una moto. A la Xina, les motos d'aquesta mena són elèctriques, amb l'aventatge de soroll i contaminació que això suposa.

  També veiem a un treballador de la botiga amb mascareta, per allò de la grip nova (estem a començaments de juny de 2009).

  Jo vaig trobar el tema dels menjars bastant "normal". Me n'havien parlat molt malament (brutícia, coses extranyes de menjar,...). Tret del tofu, que jo ja coneixia, la resta de coses m'eren ben familiars: verdures (sempre cuinades), ànec, pollastre, vedella, porc, peix,... Això sí, t'has d'espavilar a menjar amb pals, cosa que no és gens complicada, i beure te en comptes d'aigua (era la manera tradicional d'higienitzar l'aigua, bullint-la per fer te).

  L'ànec lacat... Boníssim!!

podi-.

SOCIEDAD LÍQUIDA

ESP

Esta semana me llegó un concepto nuevo para mí: la sociedad líquida (Zygmunt Bauman).

Me lo introdujo una amiga con quien estuve, de "mi generación", mientras me explicaba que nosotros (los de "mi generación") fuimos educados en un concepto de sociedad sólida, donde los valores importantes estaban basados en la perdurabilidad de las cosas (trabajo, amigos, relaciones de pareja, intereses, aficiones,...).

Las generaciones que han venido después de nosotros están totalmente inmersas en todo lo contrario: volatilidad (o liquidez) de todas las estructuras (trabajo, amigos, relaciones de parejas, intereses, aficiones,...) y de hecho, esas nuevas generaciones están totalmente adaptadas al mundo actual; no así los de "mi generación", que chocamos continuamente con esa falta de compromiso en todas las cosas (las empresas no tienen interés en que un trabajador se sienta parte de la misma, los amigos responden a intereses momentáneos, las parejas funcionan sin un compromiso de futuro, tan solo de presente, hoy me interesa esta actividad y mañana forma parte del pasado...).

¿cómo se siente alguien "sólido" ante una sociedad liquida?

podi-.

primera roda punxada reparada per mi

Finalment, avui m'he decidit a auto-canviar-me una càmera punxada de la bicicleta. Fins ara, sempre m'havia decantat per l'opció de portar-la a un taller; em semblava que no pagava gaire i que m'estalviava una autèntica feinada. Però és clar, arriba un moment que ja et sembla que 5 euros + 5 euros + 5 euros comencen a ser més de quinze euros.

Ahir vaig anar fins la zona del fòrum i en arribar vaig adonar-me que la roda del davant tenia la pressió força baixa... Glubs!! no ha de poder ser... estic a més de 5 quilòmetres de casa!! Evidentment, mai no porto res per solventar aquestes situacions.

El cas és que si era una punxada, devia ésser petita, perquè encara podia rodar, així que vaig tornar a agafar la bicicleta i ràpid-ràpid em vaig dirigir a una estació de servei per tal d'omplir d'aire la roda i probar d'arribar a casa a sobre de la bici i pedalant en comptes de caminant i amb la bici al costat. Així ho vaig fer, fins el punt de dubtar si havia o no punxat realment, perquè en arribar a casa la roda encara tenia tot l'aire. En tot cas, ja imaginava que era qüestió d'unes hores que es buidés.

Efectivament, aquest matí, la pressió era sensiblement més baixa i el primer que he fet en desllitar-me ha estat canviar la càmera. Havia de ser la primera cosa perquè l'emmerdament que s'agafa fent un simple canvi de càmera desaconsella que primer et dutxis i després facis la feineta (de fet, la primera primera cosa ha estat fer un pipi, és clar). He descobert que ha estat molt fàcil!!

<="">

Què cal fer-hi?

1. Primer hem de tenir una roda "del davant" punxada. Això es nota perquè la pressió de neumàtic és sensiblement més baixa que en una situació anterior al moment present sense haver fet res per tal de disminuir l'esmentada pressió. En cas de no tenir un baròmetre que ens indiqui la pressió o de no saber les dades de la pressió al moment anterior, notarem que està punxada perquè a la part inferior de la roda el gruix de la coberta és molt més prim -o inexistent- que a la part superior (sempre que prèviament el gruixut a totes dues parts hagi estat igual)
2. Hem de tenir ganes de canviar-la nosaltres. Si no es donés aquest punt, aleshores les altres opcions fóren o que la repari un altre -i no cal saber absolutament res més sobre el tema; tans sols on és aquest altre i què ens cobrarà- o que es quedi punxada.
3. Hem de treure la roda del cos de la bicicleta. Normalment això pot fer-se amb dues claus angleses o, més normalment encara, girant una clau que acostuma a anar incorporada a l'eix de la mateixa roda.
4. Cal treure la coberta per, posteriorment, treure la càmera. Primer treurem tot l'aire de la càmera. Això pot fer-se amb el mateix desmuntador de cobertes (segons els models). Amb els desmuntadors de cobertes (mínim dos, preferiblement de plàstic) treurem la coberta del seu lloc, tan sols per un dels costats. La càmera sortirà després fàcilment. En aquest punt les mans han de vigilar de no tocar res més que allò que no importi que s'embruti (les meves estaven negres...).
5. Ara cal posar una càmera nova, ja que no estem parlant de reparació sinò de canvi. Per ficar-la és convenient inflar-la prèviament una mica, només que adopti la forma de circumferència ja estarà bé.
6. Un cop posada la càmera hem de tornar al seu lloc la coberta, que havíem tret de la resta de la llanda per tan sols un costat. Al principi és fàcil però la part final haurem de tornar a fer servir els desmuntadors, que en aquest punt passarien a dir-se muntadors.
7. Inflem la roda a la pressió que estimem pertinent.
8. Ens dutxem.
9. A pedalar, que són 4 quilòmetres...

podi-.

exopolítica - Alfred Lambremont Webre

Webre nos presentó ayer su libro "Exopolítica", en un hotel de Barcelona.

La exopolítica trata sobre las relaciones entre nosotros y otras civilizaciones extraterrestres que habitan en la galaxia. Si bien yo pensaba que la exopolítica trataría de las relaciones que deberíamos tener si existieran, o que trataba de ciertos "protocolos" incipientes de cómo deberíamos comportarnos ante posibles civilizaciones extraterrestres, de hecho trata de las relaciones que se supone que ya tenemos actualmente. Esto sería un resumen de la presentación...:

El movimiento como tal, divulgándose, empieza a mediados de los 70. En los últimos diez años se ha ido divulgando a nivel popular y gubernamental.

Vivimos en un universo poblado por otras civilizaciones que se entienden entre sí mediante una política universal. Los humanos no estamos participando de este gobierno galáctico y ello no está muy claro de porqué es así, pero podrían haber varias causas:

1. 
   
   Podría ser que el gobierno galáctico nos tuviera en una especie de cuarentena impuesta. Hacia 9500 A.C. hubo una catástrofe solar (la supernova Vela) que habría afectado de alguna forma al sistema solar, destruyendo la ecología de Marte y, ya en la Tierra, la civilización atlántida. Al encontrarnos actualmente en una situación de post-catástrofe, se nos habría impuesto una cuarentena, no teniendo participación activa en el Gobierno Universal.
   
   
2. 
   
   Podría haber habido una guerra galáctica de la cual los Textos Sagrados harían referencias en formas de dioses y demonios...
   
   
3. 
   
   La consciencia humana podría no estar aún a la altura que se requeriría para formar parte de dicho Gobierno Galáctico, si bien el fenómeno OVNI, desde 1947, ha ido concienciando a diferentes sectores.
   
   

No obstante, el gobierno de los EE.UU. sí que estaría teniendo contactos e incluso habría llegado a algún acuerdo con otras civilizaciones extraterrestres, a canvio, principalmente, de tecnología. Sería todo extremadamente secreto. Los EE.UU. habrían querido mantener el monopolio de estos contactos.

También nos comenta Webre que en el subsuelo de Marte estaría habitando una civilización humana que habría quedado disociada de nosotros hacia 9500 A.C., cuando la catástrofe solar. Estarían unos 150 años más avanzados que la que habita en la Tierra (nosotros). En la superficie marciana, también existiría alguna forma de vida humanoide.

Sobre los próximos años que nos han de venir, nos habla del "ciclo solar 24", el cual tiene un mínimo en 2009 y un máximo hacia 2013. En este período podrían haber explosiones solares que podrían llegar a colapsar la red eléctrica planetaria, así como producir pandemias, movimientos radicales que llegarían a los diferentes poderes nacionales, revoluciones,...

Pero también nos dice que entre 1980 y 2016 existe otro ciclo consistente en el alineamiento del centro de la galaxia cuyos efectos sobre nosotros son bastante dirigistas:

El centro galáctico, un agujero negro, condicionaría nuestros pensamientos, nuestra evolución genética, etc,... Sobre como debería ser nuestro futuro, debido al ciclo solar 24 y a este alineamiento, podría ser que tuviéramos un período destructivo (guerras, crisis, cambio climático,...), sin embargo, en último término, sería nuestra consciencia planetaria la que podría hacer que todo esto fuera reconvertido en algo positivo, a través de la exopolítica.

para más información... http://www.exopolitica.com/

También se nos expuso en concepto de visión remota, según el cual podríamos estar accediendo a cualquier punto espacio-temporal y conseguir información sobre aquel momento, tanto pasado como futuro... (Esta tecnología estaría siendo utilizada por los EE.UU.)

podi-.

La ciudad sin tiempo - Enrique Moriel

ESP

Los que llevamos un ritmo lento necesitamos ser como el hombre de la voz suave...

...los que estamos en los 20 pero los doblamos ya.

PODI-.