podi és podi

mercoledì 10 settembre 2008

univers lligat II


Aquells fils invisibles que semblen teixir el nostre entorn per tal que les coses no semblin casuals... i que, potser, l'excés de casualitats són les que ens fan pensar en això.

ul

De vegades les coses són com a les pel·lícules; per allò que quan surt, per exemple, un vianant que aparentment sembla un extra més, mirant fixament al protagonista, tots pensem allò de uy uy uy, aquest ja veuràs després. I, efectivament, a les pel·lícules, mai res no passa perquè sí, tot està d'alguna manera relacionat per tal que tot siguin elements importants de la trama. Si un vianant es queda mirant fixament al protagonista, de ben segur que aquest vianant jugarà un paper important en el desenvolupament de la pel·lícula.

ul

Podria ser que a la vida també estigués tot relacionat, que res no formés part d'un decorat gratuït de les nostres coses, sinò que tot tingui relació amb nosaltres d'alguna o altra manera; i no és una idea tant fora de lloc: tinguem en comptes que si la teoria del Big Bang és correcta, fa uns 15 mil milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentrada en un punt. Aquí tenim ja el primer nexe que relaciona tota la matèria de l'Univers entre sí.

ul

Mentre anava a Salzburg, llegia un llibre, la pequeña edad de hielo, que parla sobre un període en que, com a mínim a Europa, les temperatures van ésser més baixes del normal; i mentres llegia el llibre a l'avió, va i apareix en el llibre un cronista de Salzburg que aporta dades al respecte...

ul

Un dia després, veient que em sobraria temps en el meu viatge, vaig estar mirant la documentació que duia amb mi per veure què més podia fer per allà, i l'única opció que vaig trobar (no portava gaires papers) va ser d'anar a Werfen, a visitar unes coves de gel (aquesta posibilitat no l'havia contemplada en cap moment a Barcelona), i així vaig fer-ho. El llibre la pequeña edad de hielo parlava també de l'evolució del gel en unes altres coves...


ul

Ahir vaig canviar el fons de pantalla del meu portàtil. Ho faig cada dos o tres dies seguint un procés a l'atzar d'entre les més de 5000 fotografies que tinc. Va sortir una feta per la M.D. en una excursió que va fer amb mi ara fa un any i mig.
.

ul

A l'M.D., tots l'havien deixat de veure farà ara cosa d'un any -la gent segueix camins diferents i, simplement, va desaparèixer una mica-. Avui, quan anava a tornar a la biblioteca dos llibres, el Universo elegante i la pequeña edad de hielo, me l'he trobada amb la bicicleta...
.

De vegades, em sembla com si el meu voltant fos un decorat fet a la meva mida.

ul


...i per acabar d'arrodonir-ho, ahir parlava amb el D.G. sobre les llicències dels taxistes, una assegurança per a la seva jubilació i uns preus elevadíssims per a qui vol accedir al món del taxi. Parlàvem que jo havia sentit feia un temps que havien abaixat, malgrat ser cares igualment (tot venia d'una conversa sobre posibles sortides de feina).
ul
.
Avui, a la Vanguardia, sortia un article parlant del tema.
ul

L'entorn, fet a la meva mida.
.
podi harmonitzat-.

lunedì 1 settembre 2008

¿en qué lugar del espacio se inició el big bang? (El universo elegante - Brian Greene)



Hace aproximadamente 15 mil millones de años, el universo surgió a partir de un suceso singular y enormemente energético, que lanzó todo el espacio y toda la materia. (No hay que ir muy lejos para situar el lugar donde ocurrió el big bang, ya que se produjo donde está usted ahora y en cualquier otro sitio; al principio, todos los lugares que vemos ahora separados eran el mismo lugar.)



bb

De "El universo elegante" - Brian Greene



bb


A més a més, estem acostumats a imaginar-nos aquesta gran explosió com vista des de fora i hauríem de començar a imaginar-nos-la com vista des de dins, perquè "fora", ni existia ni existeix. Tots els observadors del nostre univers han estat i estaran a dins del mateix i totes les imatges de l'univers, per petit que sigui aquest en un moment determinat, no podem imaginar-nos-les sinò és des de dins del mateix.
bb
podi-.

sabato 30 agosto 2008

John Franklin - Erebus - Terror



Dos vaixells britànics, l'Erebus i el Terror salpen el 19 de maig de 1845 a la recerca del pas del nord-oest, capitanejats per Sir John Franklin, conegut mariner pels seus èxits a la batalla de Trafalgar, aspecte aquest que donava per fet la inexistència d'un posible fracàs.

Malgrat tot, l'últim contacte amb l'expedió va tenir lloc l'agost de 1845, quan uns baleners els van veure a l'entrada de l'estret del Labrador, la porta cap al Pas de Nord-Oest. Ningú no va tornar a saber mai més ni dels 129 expedicionaris ni dels propis vaixells.

A partir de l'any 1848, les preocupacions per la manca de notícies fa que comenci a plantejar-se alguna operació de rescat. El 1850, s'ofereix una recompensa per a qui pugui aportar dades:

A qualsevol expedició o expedicions que a judici de l'Almirallat,
descobreixin i puguin oferir socors
a les tripulacions dels vaixells de Sa Majestat
"Erebus" i "Terror".


D'aquesta manera és descobert un primer campament amb alguna tomba datada l'any 1848. També es recuperen objectes però no es troben indicis sobre què ha passat amb la tripulació.

El 1854, una altra expedició, preguntant a indígenes, aconsegueix esbrinar alguna cosa: uns 40 homes havien estat vistos uns 6 anys enrere arrossegant bots, patint gana i congelaments..., i morint en el camí. Els vaixells havien estat atrapats al gel i destrossats per ell mateix. Comencen a trobar-se cadàvers, alguns d'ells amb signes de canibalisme.

El canibalisme no va voler ser acceptat pels britànics, que es negaven a creure que els seus militars cometessin aquesta immoralitat i no sabessin sortir-se'n sense recòrrer-hi. Malgrat tot, les proves no feien més que apuntar en això.

L'únic document trobat sobre la sort de l'expedició diu..,

25 d'abril de 1848: Els vaixells... Terror i Erebus
van ser abandonats el 22 d'abril...
havent restat atrapats pel glaç des del 12 de setembre de 1846.
...oficials i tripulació son 105 homes.
Sir John Franklin morí l'11 de juny de 1847.
També han mort 9 oficials i 15 homes.
Signat, James Fitzjames, capità de l'Erebus.
Demà, dia 26, continuem cap al riu Back's Fish


Tots els homes van acabar morint; els 129, uns de gana, altres d'intoxicació pel plom amb que anaven tancades les llaunes de carn, d'altres per les condicions meteorològiques adverses,...

Encara avui en dia, alguna expedició de la zona acaba trobant ossos d'algun tripulant i altres restes de l'expedició desapareguda.

Anys després d'aquest post, aquesta notícia a el periódico"

podi-.

lunedì 18 agosto 2008

un parell d'apunts - Atrapados en el hielo




Foto: Una tenda de campanya a sobre el gel. A l'esquerra de la tenda, un home assegut a sobre d'un paquet. Darrera la tenda, roba estessa agafada a diferents pals.
<>
Peu de foto: campament Oceà "és inconcebible, fins i tot per a nosaltres, que vivim en una colossal barcassa de glaç, que amb prou feines fa metre i mig, que ens separa de les dues mil braces de profunditat de l'oceà i anant a la deriva segons el caprici del vent i les marees cap a on Déu vol saber" (Hurley, diari)
<>

Més endavant... La tarda del 21 de novembre, poc després de donar de menjar als gossos, mentres llegien i conversaven tranquil·lament en les seves tendes, els homes van sentir en Shacklenton cridar:-Se'n va, nois!
<>
Van sortir corrents i, des de la plataforma de vigilància i altres posicions aventatjoses, van veure els últims moments d'existència de l'Endurance. Amb la popa alçada, va enfonsar-se amb una ràpida cabussada, la proa primer.
<>
"Va produir-se un silenci estrany al campament -segons observà en Bakewell-. Pel que fa a mi, se'm va fer un estrany nus a la gola i em costava engolir... Ara ens trobàvem molt sols."
<>
-Se n'ha anat, nois -va anunciar en Shackleton en veu baixa des de la plataforma de vigilància. I al seu diari, va escriure-:"A les cinc de la tarda se'n va anar a pic de cap: la popa, la que havia provocat tots els problemes, fou l'última a enfonsar-se. No puc escriure més al respecte".




Què emocionant!!
podi és podi-.

mercoledì 13 agosto 2008

univers lligat I


Les casualitats són, com el seu nom indica, casuals. ...O no? Aquí, no entraré a debatre les posibles implicacions de les mateixes o les implicacions que a mi m'agradarien ni res d'això, només n'exposaré dues:

..


Fa uns dies, anant cap a la feina amb bicicleta, vaig mirar el compta-quilòmetres total -cosa que no faig mai- i vaig veure que portava 1212 km fets des que el tinc. Quan vaig tornar a mirar el compta-quilòmetres parcial, el que porto sempre, vaig veure que portava fets 12,12 km!!!
.

..

Dos o tres dies després, peso a la feina un paquet i veig que la bàscula marca 2460 g. Aleshores, prenc les mesures per tal de calcular el pes volumètric, (Alt*Ample*Llarg)/6000 i veig que la quantitat obtinguda és 2460 g!!!
..
podi-.