slideshow

domenica 11 marzo 2018

Univers lligat: Papus, el atentado

CAT-IT-ESP

Plaça de Castella, atemptat al Papus

El 20 de setembre de 1977 al matí, un potentíssim artefacte explosiu dins un maletí esclata a les mans d'un conserge que treballava a la revista el Papus, revista satírica y neurasténica. Grups fascistes intentaven que els canvis no arrelessim a Espanya... Jo tenia onze anys i la notícia va impactar-me; es podien veure restes de l'explosió fins al carrer Pelai, a uns quants metres de la seu de la revista (C/ de Tallers amb Pl. de Castella). A més, la premsa va difondre fotografies de la devastació interior de les oficines i els detalls sagnats de la tragèdia (el cor del conserge s'havia trobat a no sé quants metres de l'ascensor on va esclatar el maletí). Aquest article de la Vanguardia posa una mica més en situació.

Però el que volia explicar amb aquesta entrada no és tant la història del atemptat com un fet curiós que entra dins d'aquelles casualitats que jo dic "univers lligat". La fotografia vaig fer-la ahir (estic escrivint això el 10 de març de 2018) quan vaig passar pel davant del que era la seu del Papus. I la vaig fer pensant en aquell terrible atemptat i en aquell pobre home, Juan Peñalver, que va ser l'única víctima mortal - el conserge - dins un panorama de destrucció devastadora. I vaig fer-la perquè passo de tant en tant pel davant i sempre me'n recordo però mai no havia fet una foto del lloc (l'edifici és el mateix, tot i els 40 anys transcorreguts). Avui, mirant el "facebook", algú recordava aquell atemptat, amb fotografia de l'època inclosa. M'ha semblat una curiosa coincidència...
---------------------------------------------------------------
Questa era la sede di un magazine degli 70' a Barcellona: El Papus, una revista di sinistra e anarchica in una Spagna che cercava di passare dal fascismo alla democrazia. Il 20 settembre 1977 un ventiquattrore viene consegnato al guardaportone per che sia dato al direttore responsabile del giornale. Una esplosione terribile uccide il guardaportone e lo spezza mentre era in ascensore... I danni saranno visibili durante molte settimane a più di 100 metri del luogo dell'esplosione.

Passo ogni tanto davanti all'edificio in cui era la sede e succese la strage. Fino ieri non ho mai fatto una fotografia eppure quando lo guardo penso all'attentato. È lo stesso edificio, il giornale non c'è da tantissimo tempo... Ho fatto la foto. Oggi, sul facebook, qualcuno ha postato una foto della strage. Guardate che combinazione!! Non è comune che i barcellonesi parliamo del Papus, ogni tanto si ricorda ma...
----------------------------------------------------------------
Este edificio de la plaza de Castilla en Barcelona fue la sede de la revista el Papus, que pasaría a la historia siendo fácilmente recordada por un espantoso atentado que grupos fascistas querían perpetrar contra su director. Querían hacerle llegar un maletín-bomba que habían dado al conserje y mientras este se lo llevaba hizo explosión en el ascensor, destrozando su cuerpo, provocando unos 17 heridos y un panorama de destrucción pavorosa en la oficina... Durante semanas, las secuelas de la explosión podían observarse en edicios cercanos, ni siquiera adyacentes.

Este hecho me impresión bastante, a mis once años; los detalles de la explosión, lo que comentábamos en el colegio,... Aunque paso de vez en cuando por allí, nunca había hecho una fotografía del edificio, pues en sí mismo no es que yo le vea un gran qué (una construcción moderna en su día, anticuada al poco tiempo ya). Sin embargo, siempre que paso por allí recuerdo aquel atentado; el edificio es el mismo y no tengo constancia de grandes variaciones. Ayer le hice una fotografía y curiosamente hoy, en un grupo de facebook sobre fotos de Barcelona antigua, alguien ponía una fotografía del día de la explosión y lo recorda. Una sincronicidad que me ha causado un cierto efecto.

PODI-.

16 commenti:

  1. Immagino che ricordarlo in privato sia una cosa ma parlarne un'altra molto più dolorosa
    Buona domenica Carlos

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Ebbene, se ne può parlare ma semplicemente non si fa poiché sono passati 40 anni...

      podi-.

      Elimina
  2. Un brutto ricordo, il ricordo di un attentato !!! Un saluto.

    RispondiElimina
    Risposte
    1. E oggi il ricordo di un altro ancora peggiore: Madrid 2004, tre treni saltano in aria.

      podi-.

      Elimina
  3. Non sapevo di questa tragedia...gli anni 70 sono stati terribili per tutti. Ciao, Arianna

    RispondiElimina
  4. Son hechos que impactan mucho y que no se borran del recuerdo. la intolerancia es lo que arrastra a estas situaciones.

    Besos

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Y más aún siendo prácticamente un niño.

      podi-.

      Elimina
  5. Van ser uns anys terribles. Els fanàtics feien el que volien amb total impunitat. Perquè tinc la impressió que quaranta anys més tard les coses no han canviat massa?
    Una abraçada

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Perque les ganes de fer i no deixar fer sempre hi són.

      podi-.

      Elimina
  6. Recordo aquesta tragèdia ... aquest 'univers lligat' que dius és ben curiós, de vegades ens sorprenen llocs i moments ...

    Abraçades

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Malauradament Barcelona també ha patit uns quants atemptats i segurament tots els que hi vam ser contemporanis tenim uns determinats records de cadascú d'ells.

      podi-.

      Elimina
  7. Muy buena escena de arquitectura, amigo

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Calculo que debe ser de los años 60-70...

      podi-.

      Elimina
  8. Un lamentable atentado, como todos los atentados que nos ha tocado sufrir y aún padecemos.
    Un abrazo,

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Y al parecer no esclarecido del todo, como bastantes actos terroristas de aquella época.

      podi-.

      Elimina