HGW
Si descomptem els pocs llibres de lectura obligada que vaig tenir a l'època de l'escola, aquest -la guerra de los mundos- fou el primer que vaig llegir-me de lectura voluntària.
Me'l regalà mon germà, quan jo devia tenir de l'ordre de 18 anys. Vaig descobrir que un llibre tenia imatges, imatges generades pel meu cervell però codificades en lletres impreses sobre el paper. Només sabia d'aquest llibre que havia estat radiat als E.U.A i que havia provocat el pànic en creure els oidors que allò que es radiava corresponia a la realitat del moment.
Una llum apareix al planeta Mart; i després, una altra i una altra... Després, caiè un estel sobre Winchester...
Un llibre que sempre em portarà el regust de sucre d'ensaïmada, les ensaïmadetes que em prenia a mitja tarda durant aquella època, un llibre que marcà el número 1 dels centenars de llibres que posteriorment m'he llegit (inicialment de ciència ficció, després ja de qualsevol tema; tots tenen el seu què).
No hi ha foto del llibre... Com a Fahrenheit 451, jo també vaig fer vàries "seleccions" de llibres a desfer-me'n, sense gaire més criteri que el número de llibres i el lloc que m'ocupaven.
"Lenta, pero inexorablemente, fraguaron planes contra nosotros".
podi-.
De fet els llibres de lectura obligatòria que ens manàven a secundària, no em van ajudar pas massa a despertar el meu interès per la lectura, ben al contrari. El meu primer llibre "voluntari" va ser "El médico" de Noah Gordon, un best-seller de principis dels 90 i que encara tira força bé en qüestió de vendes.
RispondiEliminaNo m´he llegit aquest de "la guerra de los mundos", i és que la ciència ficció és un gènere que sempre se´m resisteix una mica...crec que hauré de menjar més ensaïmades... :)