Al peu del torrent del Flequer i properes al Pont de Vilomara trobem les tines d'en Ricardo, dins un conjunt més extens, al llarg del torrent, d'aquestes construccions en pedra seca destinades a aixafar el raïm per treure'n el suc. Al nivell que correspon a l'entrada - enreixada avui dia - es feia aquesta operació. El terra era de fusta i per sota d'ell la construcció baixava de forma cilíndrica com si fos un pou. El suc s'escolava entre la fusta i quedava emmagatzemat a la part inferior, la tina pròpiament dita, per ser recollit convenientment des d'aquell nivell inferior al qual s'accedia des del darrere d'aquestes construccions (la fotografia no és la millor perque s'entenguin aquestes explicacions)
Moltes més explicacions al blog torcularium.
-------------------------------------------------
Queste piccole costruzioni in pietra a secco sono tini, cioè qui si schiacciava l'uva per trarre il mosto che veniva raccolto nella parte inferiore della capanna. A oggigiorno vediamo una pineta estesa ma nel XIX secolo non c'erano i pini; soltanto i vigneti.
Vicino a Barcellona 60 chilometri, la vall del flequer ha un centinaio di tini in pietra a secco che possono visitarsi in una piccola gita lunga tra quattro e dieci chilometri a seconda di quanto vogliamo camminare.
-----------------------------------------------
En las inmediaciones de Manresa - el Pont de Vilomara - está el valle del Flequer, un torrente a lo largo del cual últimamente se han recuperado estas construcciones en piedra seca que se utilizaban durante los siglos XVIII y XIX para pisar la uva y extraer el mosto a pie de viña.
podi-.
Molt curiós i interessant. ;)
RispondiEliminaSempre hi ha coses per descobrir.
EliminaBon cap de setmana.
podi-.
Che belli Carlos! Quanto storie nei nostri Paesi! Andrebbe tutta salvaguardata e invece... in Italia in particolare! grrrrr
RispondiEliminaNon lamentarti Patricia... In Italia avete un grandissimo patrimonio di capolavori di tutti i tempi, ma veramente non so se quese piccole testimonianze quotidiana vengono rispettate.
EliminaCiao,
podi-.
Memòria del passat!
RispondiEliminaMemòria del passat però ben present,
Eliminapodi-.
Davvero interessante camminerei volentieri lì. Ciao, Arianna
RispondiEliminaÈ stato un mattino ben piacevole (la scorsa domenica).
EliminaCiao,
podi-.
Sí que sorprèn la cabuda de les tines, però penso que no es deurien omplir mai del tot.
RispondiEliminaEncara que aquestes del Ricardo puguin semblar amagades no ho són ni de bon tros tant com moltes altres que hi ha completament oblidades per Catalunya. Formen part d'un fenomen més ampli, d'abast mediterrani, ja que hi ha casos de tines aïllades també a la Provença i crec que també a Itàlia, potser als Abruzzi.
Una cordial salutació.
Torcularium
Gràcies per tota la informació; potser de vegades quan ens trobem cabanetes de pedra seca i no ens hi fixem, algun cop es tracti de tines.
Eliminapodi-.
Interesante recuperación para el estudio de los modos de vida y trabajo del pasado,
RispondiEliminaUn abrazo,
Sí, no todo ha de ser palacios, ruinas subterráneas...
Eliminapodi-.
peccato siano scomparsi i vigneti
RispondiEliminaCiao
Ste
Una volta ascoltavo nella radio che in Spagna c'erano più boschi nel XXI secolo del XIX, quando le terre da coltivare coprivano spiazzi molto più distesi.
EliminaCiao,
podi-.
Las antiguas bodegas.
RispondiEliminaUn beso
No exactamente, porque aquí no se almacenava el vino, tan solo se pisaba: el suelo era de madera bajo la cual, en forma de cilindro, la estructura formaba como un pozo donde se recogía el mosto y ya está.
Eliminapodi-.