ESP
Va ser el segon "Tintín" que vaig llegir-me. Aquí, Tintín sí que va fer de periodista, si més no per a mi, ja que va ser el portador de les primeres notícies que sobre la Xina jo rebria. Allà vaig assabentar-me que xinesos i japonesos no havien tingut una història comuna massa amistosa.
Allà, Tintín coneguè el seu gran amic Xang (inspirat en un amic personal d'Hergé: en Xang-Xong-Gen).
(ficciópodi) Tintín tornà molts anys després a la Xina. El món estava atemorit per la inseguretat, recordada constantment pel mitjans de comunicació. En arribar a Beijing, Tintín i la resta del passatge baixà de l'avió i començaren a passar per una sèrie de controls:
- control de passaports, evidentment. Tintín va haver de passar per set cabines on funcionaris de duanes (o policia, o militars, o... No se sabia ben bé) comprovaven cada vegada que el Tintín de la foto del passaport fos el mateix que tenien al davant. Tots van pensar que semblava força jove per l'any que deia el passaport que havia nascut, però és clar, els occidentals ves a saber... Tots són iguals!!
- control d'epidèmies. Tintín va passar per uns detectors de febre. Només que hagués tingut 37,1 l'haurien immobilitzat i hospitalitzat amb vigilància extrema per tal que no transmitís cap malaltia a la resta dels més de mil milions d'habitants. A Tintín també li van extreure sang (les coses que li feren al Milú ja no tenen nom ni cabuda en aquest post amable...)
- control de radiació. Malgrat que la radiació ambiental havia envaït la Xina pels corrents atmosfèrics (des del Japó), no es permetia l'entrada de cap ésser humà que tingués índex de radiació per sobre del normal.
La qüestió de l'edat del Tintín va ser passada per alt; el fet que tingués 37,8 graus de febre va ser passat per alt i el fet que donés índex de radiació 100 vegades per sobre de l'autoritzat, també. I és que en Tintín düia un document que feia obviar tot això: era una carta de recomanació signada pel mateix Xang, avui en dia un alt càrrec del Partit. Havia estat convidat per tal de passar un mes al país i passar-se totes les tardes-vespres fumant opi al "Lotus Blau".
PODI-.
No m'hi veig al Tintin fumant opi però... tot pot ser (fumava un "trabuco" a aquesta historieta quan es disfressà de general). I Xang al partit comunista? Ai, vés per on...
RispondiEliminaDoncs sí, Fran, el món de vegades fa sorpreses d'aquestes...
RispondiEliminapodi-.