podi és podi

lunedì 25 aprile 2011

25 anys de l'accident nuclear a Txernòbil





29 d'abril de 1986: El món s'assabentava que 3 dies abans hi havia hagut un accident greu a una central ucranïana (soviètica, en aquell temps); a Txernòbil.
Jo, estudiant de 2n de Biologia, immediatament vaig saber que el risc de càncer de tiroides es veuria incrementat als propers anys, immediatament vaig saber que molts altres tumors augmentarien la seva freqüència, immediatament vaig saber que els fills que neixessin durant vàries dècades tindrien moltíssimes malformacions.

La radioactivitat afecta de diferents maneres: mata de forma directa, altera el material genètic del nostre cos propiciant l'aparició d'alteracions genètiques a mig i llarg termini en les persones radiades i altera de manera molt especial les cèl·lules reproductores, afectant d'aquesta manera a la descendència.


Va acabar encofrant-se la central nuclear sota 300.000 tones de ciment per tal d'evitar que seguís emetent radioactivitat. Els elements radioactius tenen molta duració (només la meitat del plutoni alliberat triga en desaparèixer 24100 anys. La meitat restant, 24100 anys més i la meitat que quedi... El plutoni radioactiu pot provocar càncer de pulmó, fetge,...) L'element més abundant, però, sembla que és el Cesi, la meitat del qual desapareix en 30 anys però que deixarà de tenir quantitats significativament perilloses als 300 anys.
En tot cas, sembla que caldrà mantenir la central encimentada com a mínim durant 600 anys.

El nou sarcòfag que s'està construint duraria uns 100 anys...

La zona d'exclusío humana és de 30 km a la rodona i inclou la ciutat de Pripiat, ara buida i fantasmal, però encara avui en dia es troben nivells de radioactivitat deguda a l'accident de Txernòbil a llocs com Àustria. La Unió Europea va haver d'augmentar els nivells de radioactivitat permesa als aliments al poc de l'accident de Txernòbil (no haguéssim pogut menjar res, potser???) Actualment neixen pomes gegantines a la "regió prohibida".
La ciutat de Pripiat va ser evacuada el 27 d'abril de 1986 degut a una "situació radiològica desfavorable". D'aquí a 24110 anys, Pripiat tindrà tans sols la meitat del plutoni radioactiu que tenia aquell dia...

Haurem de preocupar-nos fins a la fi de la humanitat que morts com Txernòbil no resuscitin; els haurem d'anar renovant indefinidament el ciment que no els deixi sortir de les seves tombes. I a Txernòbil afagirem Fukushima i les que vagin venint cada cert temps.

Fa cinc anys vaig assistir a una 
Aleshores, en feia 20 anys.



Llum o no llum,
that's the matter!!
PODI-.

3 commenti:

  1. Malgrat tot, la natura s'ha refet força bé: les espècies de ratolins tenen sistemes reparadors anti radicals lliures (produïts per la radiació) més eficaços que les que no hi viuen.
    D'altres espècies ho tenen pitjor (les orenetes, per exemple, presenten moltes malformacions).
    El cas és que hi ha molta diversitat biològica, hores d'ara, malgrat la radiació persistent; són espècies que han colonitzat la zona un després que la gran mortandat inicial la deixès buida i haguès baixat la radiació directament letal).
    Semblen "normals", encara que estan sotmeses a un estrés intern per contrarrestar l'efecte maligne de la radiació.
    Encara caldran molts més estudis.

    podi-.

    RispondiElimina
  2. Molt interessant, Carles.
    En un fet amb el que no hi havia pensat era amb el paper que hi juguen els animals, especialment les aus. La zona d´exclusió és per a persones, però llògicament això no impedeix que les aus puguin "entrar-hi".
    Jo no entenc gaire del tema, però llegint el teu post se m´acudeix, el següent cas:
    Si una o vàries aus migratòries mengen quelcom d´aquesta zona altament contaminada, elles també quedaran afectades per la radiació. Si aleshores aquestes aus es moren i cauen en un embassament d´aigua per a una població, ¿què passaria?...

    Malgrat tot, la catàstrofe de Txernòbil si d´alguna cosa hagués pogut servir és per a què haguéssim après la lliçó i accidents tan terribles com el de Fukushima (encara que causats per l´efecte d´un desastre natural)no s´haguessin produït.
    Ja se sap que l´home, encara que considerat l´animal més intel·ligent, és l´únic capaç d´ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.
    Som incapaços d´aprendre dels nostres errors (tot i així ens considerem els millors de totes les espècies que habiten aquest planeta que estem convertint en moribund).

    RispondiElimina
  3. Com sempre, poden més els diners que els catastròfics efectes de l'energia nuclear. Per no parlar de tota la merda radiactiva que hi ha al fons del mar i que algun dia escaparà de ben segur per la raó que sigui.

    El problema és que se'ns diu de prescindir de la nuclear, però llavors la demanda d'electricitat no es veurà satisfeta. La solar i l'eòlica no són fonts gaire eficaces i si a més volem cotxes elèctrics...

    Potser que fem un pensament en la manera de gestionar els recursos energètics, però qui és el valent que li posa el picarol al gat?

    RispondiElimina