John Franklin - Erebus - Terror

Dos vaixells britànics, l'Erebus i el Terror salpen el 19 de maig de 1845 a la recerca del pas del nord-oest, capitanejats per Sir John Franklin, conegut mariner pels seus èxits a la batalla de Trafalgar, aspecte aquest que donava per fet la inexistència d'un posible fracàs.

Malgrat tot, l'últim contacte amb l'expedió va tenir lloc l'agost de 1845, quan uns baleners els van veure a l'entrada de l'estret del Labrador, la porta cap al Pas de Nord-Oest. Ningú no va tornar a saber mai més ni dels 129 expedicionaris ni dels propis vaixells.

A partir de l'any 1848, les preocupacions per la manca de notícies fa que comenci a plantejar-se alguna operació de rescat. El 1850, s'ofereix una recompensa per a qui pugui aportar dades:

A qualsevol expedició o expedicions que a judici de l'Almirallat,
descobreixin i puguin oferir socors
a les tripulacions dels vaixells de Sa Majestat
"Erebus" i "Terror".

D'aquesta manera és descobert un primer campament amb alguna tomba datada l'any 1848. També es recuperen objectes però no es troben indicis sobre què ha passat amb la tripulació.

El 1854, una altra expedició, preguntant a indígenes, aconsegueix esbrinar alguna cosa: uns 40 homes havien estat vistos uns 6 anys enrere arrossegant bots, patint gana i congelaments..., i morint en el camí. Els vaixells havien estat atrapats al gel i destrossats per ell mateix. Comencen a trobar-se cadàvers, alguns d'ells amb signes de canibalisme.

El canibalisme no va voler ser acceptat pels britànics, que es negaven a creure que els seus militars cometessin aquesta immoralitat i no sabessin sortir-se'n sense recòrrer-hi. Malgrat tot, les proves no feien més que apuntar en això.

L'únic document trobat sobre la sort de l'expedició diu..,

25 d'abril de 1848: Els vaixells... Terror i Erebus
van ser abandonats el 22 d'abril...
havent restat atrapats pel glaç des del 12 de setembre de 1846.
...oficials i tripulació son 105 homes.
Sir John Franklin morí l'11 de juny de 1847.
També han mort 9 oficials i 15 homes.
Signat, James Fitzjames, capità de l'Erebus.
Demà, dia 26, continuem cap al riu Back's Fish

Tots els homes van acabar morint; els 129, uns de gana, altres d'intoxicació pel plom amb que anaven tancades les llaunes de carn, d'altres per les condicions meteorològiques adverses,...

Encara avui en dia, alguna expedició de la zona acaba trobant ossos d'algun tripulant i altres restes de l'expedició desapareguda.

Anys després d'aquest post, aquesta notícia a el periódico"

podi-.

un parell d'apunts - Atrapados en el hielo

Foto: Una tenda de campanya a sobre el gel. A l'esquerra de la tenda, un home assegut a sobre d'un paquet. Darrera la tenda, roba estessa agafada a diferents pals.

<>

Peu de foto: campament Oceà "és inconcebible, fins i tot per a nosaltres, que vivim en una colossal barcassa de glaç, que amb prou feines fa metre i mig, que ens separa de les dues mil braces de profunditat de l'oceà i anant a la deriva segons el caprici del vent i les marees cap a on Déu vol saber" (Hurley, diari)

<>

Més endavant... La tarda del 21 de novembre, poc després de donar de menjar als gossos, mentres llegien i conversaven tranquil·lament en les seves tendes, els homes van sentir en Shacklenton cridar:-Se'n va, nois!

<>

Van sortir corrents i, des de la plataforma de vigilància i altres posicions aventatjoses, van veure els últims moments d'existència de l'Endurance. Amb la popa alçada, va enfonsar-se amb una ràpida cabussada, la proa primer.

<>

"Va produir-se un silenci estrany al campament -segons observà en Bakewell-. Pel que fa a mi, se'm va fer un estrany nus a la gola i em costava engolir... Ara ens trobàvem molt sols."

<>

-Se n'ha anat, nois -va anunciar en Shackleton en veu baixa des de la plataforma de vigilància. I al seu diari, va escriure-:"A les cinc de la tarda se'n va anar a pic de cap: la popa, la que havia provocat tots els problemes, fou l'última a enfonsar-se. No puc escriure més al respecte".

Què emocionant!!

podi és podi-.

univers lligat I

Les casualitats són, com el seu nom indica, casuals. ...O no? Aquí, no entraré a debatre les posibles implicacions de les mateixes o les implicacions que a mi m'agradarien ni res d'això, només n'exposaré dues:

..

Fa uns dies, anant cap a la feina amb bicicleta, vaig mirar el compta-quilòmetres total -cosa que no faig mai- i vaig veure que portava 1212 km fets des que el tinc. Quan vaig tornar a mirar el compta-quilòmetres parcial, el que porto sempre, vaig veure que portava fets 12,12 km!!!
.

..

Dos o tres dies després, peso a la feina un paquet i veig que la bàscula marca 2460 g. Aleshores, prenc les mesures per tal de calcular el pes volumètric, (Alt*Ample*Llarg)/6000 i veig que la quantitat obtinguda és 2460 g!!!

..

podi-.