TOT VA SER LLUM

  Entre cançó i cançó emetia Radio Minuto, la radio al minuto, petites notícies curtes. Entre cançó i cançó, l'actualitat. A les mitges, el temps, a les senceres, un petit butlletí informatiu, i sempre sempre, la temperatura ambient al peu del Tibidabo. Era l'FM dels vuitanta.

MAIG 1984, un dia qualsevol...

  Acabava de sonar one in a million dels The Romantics per les ones minuteres i començaren ja a tocar les conegudes vuit notes de papi papipa papipu seguides de la familiar locució de "Radio Minuto, en el 94,8 de la FM en estéreo, son las 12 horas y 15 minutos y tenemos 24 grados al pie del Tibidabo. ...Como les venimos informando desde esta mañana a las 10h, la ciudad de Barcelona está a punto de recibir un ataque nuclear por lo que las autoridades recomiendan que se dirijan a los refugios dispuestos a tal efecto en las instalaciones del metro de pl. de España... Continuamos con la música, ahora con los..." i ja començaven a sonar les notes de victims, dels Culture Club.

  Ell va anar a avisar als seus pares, ja grans i amb problemes de mobilitat molt greus. "Teneis que prepararos, ¿no habéis oido la radio? Todo el mundo se dirige ya a los refugios y vosotros aún no habeis recogido nada para llevar... ¡Yo casi ya estoy!" "No te preocupes,... ya vamos, tenemos tiempo aún".

  Ell estava inquiet, no veia cap mena de pressa per part dels seus progenitors i això feia que encara no pugués sortir de casa quan ja ho tenia pràcticament tot enllestit. En aquell punt, un veí picà a casa. Ell ja baixava al carrer i els trucava per si ja estaven preparats, per sortir tots junts cap a la pl. d'Espanya. Ell li digué que els seus pares encara ho tenien tot per fer, que si els podia insistir en que s'apressessin... El veí parlà un moment amb ells i després es dirigí al noi i li diguè "no te preocupes por ellos, ya van preparándose, tardarán un poco pero se reunirán con nosotros más tarde. Coge tus cosas y vamos tirando..." Encara que li feia mal, va fer cas del seu veí i li acompanyà acomiadant-se dels pares amb un "¡...pero venga!, id más rápidos...".

  El carrer era una autèntica rierada de gent; en algun lloc, la ràdio al minuto, entre cançó i cançó anava relatant que les rambles eren atapeïdes de gent, que la majoria seguien les vies amples cap al port i després enfilaven l'av. del Paral·lel ocupant-ne tota la seva amplada fins ficar-se a les estacions de metro de la pl. d'Espanya cap als refugis habilitats a l'efecte.

  El veí i el noi van entrar a l'estació, estaven a l'andana, pleníssima de gent que no aconseguia avançar. Al costat del noi, una dona jove, més gran que ell però clarament jove. Tots dos van mirar-se als ulls, ell amb cara de "què passarà" i ella amb cara de "no ho sé pas...". De sobte sonaren les sirenes... UUUUU UUUUU UUUUUU UUUUU UUUU...

...En uns moments, la intensitat de la llum va anar augmentant desmesuradament i la blancor que la cara de la dona va anar adquirint va confondre's amb la blancor del seu voltant. En un moment, tot va ser llum, després, tot fou negror...

PODI-.

EL NO RES - LA NADA - IL NULLA - NOTHINGNESS

  0

  ...Què és? o... què no és? És l'absencia del tot? és també l'absència d'alguna de les parts del tot? De fet, si "fos" alguna d'aquestes coses, ja no seria el no res, seria "alguna d'aquestes coses". Ni tan sols és això.

  Més enllà de l'Univers, el no res... Segur? "Més enllà" de l'Univers no existeix, si existís alguna cosa, seria també Univers, i això potser sí seria el concepte de "no res" -aquesta no existència-, però... No pensem que es tracta d'un espai buit; directament, "no es tracta" de res, perquè l'espai ja és quelcom que té característiques, les que siguin.

  El no res no existeix, per tant no hauria de donar-nos cap problema. No existeix, no ha existit mai i no existirà mai, encara que deixi d'existir tot allò que sí existeix.

...aleshores, com és que hi pensem...?

---------------------------------------------------------

  La nada. ¿Qué es? o, ¿qué no es? ¿Es la ausencia del todo? ¿es también, quizás, la ausencia de alguna de las partes del todo? De hecho, si "fuera" alguna de estas cosas, ya no sería "la nada", sería "alguna de estas cosas". Ni tan sólo es eso.

  Más allá del Universo, "la nada". ¿Seguro? El "más allá" del Universo no existe; si existiera algo, también sería Universo, y esto quizás correspondería al concepto de "la nada" (esa no existencia), pero no pensemos que se trataría de un espacio vacío, directamente, "no se trata" de nada, porque el espacio ya es algo que posee unas características, las que sean.

  La nada no existe, por lo tanto no debería darnos ningún problema. No existe, no ha existido nunca ni existirá jamás aunque dejara de existir todo aquello que sí existe.

...entonces, ¿porqué pensamos en ello?

---------------------------------------

  Il nulla. Cos'è? o, cosa non è? è l'assenza de tutto? è anche, forse, l'assenza de qualche delle parti del Tutto? Di fatto, se "fosse" qualcque di questi cose, già non sarebbe "il nulla", sarebbe "qualche di questi cose". Nemmemo quello.

  Oltre dello Universo, "il nulla". Sicuro? Il "oltre" dello Universo non esistere; se esisterebbe qualcosa, anche sarebbe Universo, e questo chissà corrisponderebbe alla nozione di "il nulla" (quella non esistenza), ma non dobbiamo pensare che sarebbe uno spazio vuoto; anzi che no, non sarebbe niente, perché lo spazio già è qualcosa che ha caracteristiche, quelle che siano.

  Il nulla non esiste, pertanto non dovrebbe darci nessun disturbo. Non esiste, non è mai esistito e non esistirà mai anche se desisterebbe di esistere tutto quello che sì esiste.

...ma, perché pensiamo a quello?

-------------------------------------------

  Nothingness... What is it? or, what isn't it? Is it the absence of whole? Is it the absence of a part of whole? In fact, if "would be" anything, it would not be "the nothingness" but it would be "anything". It is not even it.

  Overshot the Univers, "the nothingness". Are you sure? The "overshot the Universe" don't exist; if would exist something, this "something" would be Universe, and that -the no existence- perhaps would mean the nothingness notion, but we must not think that would be a space without things, because the space is something wiht specifics features.

  Nothingness doesn't exist, therefore, it should not give us any trouble; it had not never exist and it will not never exist.

...therefore, why are we thinking about it?

PODI-.

FRONTIERS - Isaac Asimov

  At the firsts chapters, I saw my hand and thought "it's a human hand"...

.

  The Asimov's wife say that...: 90% of human being uses your right hand to manipulate the things. Why? The Asimov's wife say that babies are quieter when they are near of the mother's heart, because they can hear it. The mother, therefore, hold your babies with left hand and use the right hand to make other things (the human heart is slightly at left side).

.

  We think that now, in the last decade for instance, we have reached to go over a huge distance in technology, and this is certain but, for instance, the first particle accelerator was constructed in 1928 and the first cycloton in 1931, not ten or twenty years ago...

.

    The long life in human beings can add new problems. If we want to save us from an undesirable rise in population we would have to control the number of births and made them down. Then, we'll have an old population and the matter we'll be that if society became pour in young people, the society will be slowly in changes, in new ideas in cultural renewals,... and, then, it would tend to own decline and death. Our particular longevity is a good thing for our but is the worst thing that could happen at the global of human beings.

.

  Where did the life begin in our planet? Scientist believe that to the ocean surface. That's the classical view, but there're some scientists that believe is possible that life in Earth could have formed on the ocean bottom, where bacteries adapted have been found. These bacteries had been formed in conditions that they had been protected from UV, from disturbances of volcanic heat and meteoric bombardment that the early days were much more common.

.

 Did you know that the bones of the birds are hollow...? In fact, Asimov wanted explain us here about a fossil that was considered the first bird but it had features from lizards with the excepcion of feathers: It had feathers. The feathers are, today, an exclusive from birds and, therefore, this fossil is considered a bird but only it had this feature. This fossil is the archaeopteryx, a perfect exemple of a reptil in the process of evolving into a bird (magic process, I think; or... "the determinism of the chance", I say it)

.

  We think that the biggest animals and vegetals have existed at the pass and this is usually certain, but the biggest of all animals had existed is living at the present: the blue whale.

.
  Oxigen in water is more abundant in cool and icy water than warmer. At oceans, the life is easier in polar seas than tropical seas.

.

  Human beings could convert the sunlights in electrecity IN THE SPACE and convert this electrecity to microwawes that we would beam down to a receiving station on Earth that could again convert the microwawes to electrecity for distribution. The solar cells in the space that would do this would have an area equal to that Manhattan Island. What's more, we would need about sixty such devices placed in orbit above equator.

  The solar cells in space are six times eficience than on Earth.

.

  When in 1846, the astronomers indicated where the eight planet would have to be, in only half-hour of searching Neptune was discovered.

.

  Andromeda and Milky Way galaxies are closed enough to collide in the futur... And they'll collide!! ...sure! What will happens, then?

.

  Did you know that Voyager 2 will travel for more than a million years before a minimal possibility that other inteligents creatures could find it there is...? We have delivered a message at space; it's possible isn't read by no one, but we'll have left a trace of us in the universes when we have disappeared, if we do it.

  The books,... they're always teaching us something new!

podi-.

Sant Pere de Casserres

CAT

maig 2010

Claustre del monestir de Sant Pere de Casserres.

  Es troba situat a l'extrem de la carena de Casserres, a l'interior d'un pronunciat meandre del riu Ter. Si bé al passat pertanyia a l'orde benedictina, l'actual propietari -des del 1991- és el Consell Comarcal d'Osona.

  Entre l'any 1005 i 1010 és que comencen a haver referències del monestir, havent-hi un primer abat l'any 1012.

  La comunitat que hi vivia no era gaire abundosa (uns 8 monjos).

  Aquest claustre fou destruït als terratrèmols que hi hagué al s. XV. L'actual restauració té una part en romànic i una altra tal com varen fer-la els monjos després dels esmentats terratrèmols.

font d'informació: Sant Pere de Casserres

podi-.

Nuestro Lado Oscuro - El Nostre Costat Fosc - Our Dark Side

Nuestro lado oscuro... Esa parte interna de nosotros en la que intuímos muchas potencialidades y que es tan grande o más como el mundo exterior que percibimos por nuestros sentidos. Oscuro no por malo, sinó por inexplorado.

....................................................................................................................................................................

El nostre costat fosc... Aquella part de dins nostre de la que intuïm moltes possibilitats i que és tan gran o més com el món exterior que ens arriba pels nostres sentits. Fosc no per dolent, més aviat per inexplorat.

....................................................................................................................................................................

Our dark side... That part of our inside about that we feel a lot of possibilities and that it's so big o more than the exterior world that reachs us through our senses. Dark, but not bad necessarily; dark because it's unexplored.

podi-.