post al caso

giovedì 6 maggio 2010

la carta perduda



 Aquell agost de 1990 el carter també arribava a les diferents porteries d'un deteriorat barri barceloní, on encara es rebien cartes de paper, cartes de gent que les havia escrites a mà, que havia comprat un sobre i que les havia tirades a una bústia sabent que uns dies després el seu destinatari se les trobaria a la de casa seva.

  Aquells destinataris, molt sovint, anaven a cercar al carter pel carrer, moguts per l'ansietat de les notícies que esperaven de gent d'ultramar, molts cops, o de gent privada de llibertat, molts més cops encara en un barri assetjat per condicions socio-econòmiques que propiciaven aquest fet.

 Va entrar, el carter, en una d'aquelles porteries deteriorades pel pas del temps, on de tant en tant es trobava algú punxant-se no se sap què però que clarament s'hi intuïa. Aquell dia no es punxava ningú a dintre, i en acabar d'embustiar la correspondència se n'adonà que rere una bústia, entre la mateixa bústia i la paret hi sortia un petitíssim triangle blanc per sota, que no era altra cosa que un paper. I el carter tirà del paper, pensant que no fos alguna carta que hagués caigut pel darrera de la bústia; alguna carta que ell mateix podria haver deixat a sobre de les bústies per trobar dubtes de si pertanyia en aquella adreça o no.

  I, efectivament, va sortir una carta, una carta amb un segell blau de Franco, potser de 0,25 pesetes, amb el matasegells de 1965. La carta tenia com a destinatària una de les veïnes, que encara figurava a les bústies actuals de la porteria.  Què fer...? Entregar una carta 25 anys després...? Fer-la desaparèixer...?

  Immediatament, el carter va pensar que transferiria aquesta responsabilitat al seu cap. Mentres tornava a l'oficina, pensava en la missiva. Era una carta personal, amb remitent un home, potser era la carta d'algun promès que li declarava el seu amor incondicional, carta que ella esperava i que si hagués rebut mai, hauria canviat totalment el seu futur. Si fos així, rebre-la ara podria obrir ferides, amb conseqüències inesperades.

  Podria ser una carta intrascendent, també. Però això, el carter, no ho sabia. Podia ser tantes coses i podria haver donat a tants diferents futurs el fet d'haver-se rebut a temps.... (Sobretot en una època on poqueta gent tenia telèfon i el correu constituïa un mitjà de comunicació imprescindible).

  En tot cas, el carter mai no va saber ni del seu contingut ni de les conseqüències tant de no rebre-la al seu dia com d'haver-la rebut...

podi-.

2 commenti:

  1. Es un cas que dona peu a una imaginacio il-limitada i que et fa pensar fins a quin punt el nostre desti pot estar sotmes al detall mes insignificant. Pot ser el que deia la carta no era gaire important pero ....

    RispondiElimina
    Risposte
    1. Potser no era gaire important però potser hagués propiciat canvis impensables...

      podi-.

      Elimina