post al caso

mercoledì 15 dicembre 2010

Marquès de l'Argentera


Av. del Marquès de l'Argentera - Barcelona
un dia, tornant de la feina.



  Entre Reus i Mora d'Ebre, a grans trets, es troba la població de l'Argentera. Poc abans d'arribar a l'Argentera per ferrocarril trobem un túnel d'uns 4 km, que pertany a la línia inaugurada el 1890 de la companyia Madrid-Saragossa-Alacant. El túnel era el més llarg construït a la península Ibèrica en aquell moment, i continuà sent-ho fins el 1957. La seva construcció fou dirigida per Eduard Maristany i Gilabert. Amb les màquines de vapor de l'època, els maquinistes havien d'entrar en aquest túnel amb mascaretes.
  El 1918, Alfons XIII concedí el títol de Marquès de l'Argentera a Eduard Maristany.
  L'inici de la línia d'aquest ferrocarril era a l'estació de França de Barcelona, on avui tenim l'av. del Marquès de l'Argentera.

informació estreta de la pàgina web de la població de l'Argentera.

podi-.

1 commento:

  1. Hauré passat unes 2567 vegades per aquest carrer i desconeixia que es digués Marquès d´Argentera. Imagina´t quin "peaso" barceloní estic fet!. Sempre l´he conegut com per "aquell carrer on està l´estació de França".En quan als noms dels carrers sempre és interessant conèixer el seu origen; fa uns dies en un programa de BTV (crec), es debatia si el tal "Secretari Coloma" mereixia tenir un carrer al barri de Gràcia. Sembla ser que no era gaire bon minyó. Buscarem per internet qui coi era aquest senyor i que va fer...
    Una altra qüestió seria en funció de què s´adjudiquen els noms dels carrers i qui ho decideix. Per exemple, per a la ciutat de Barcelona, ¿És menys important Quevedo (carrer gracienc més aviat cutre) que (Ramon) Muntaner, que pràcticament travessa la ciutat verticalment? A Madrid m´imagino que passarà a l´inrevés...
    Pel que fa al nom toponímic d´Argentera, això és el que trobat a la pàgina www.festa.cat. Aquí va un súper "copi-pegui":
    [...]Podria ser que d'aquesta abundor aquosa pervingués el nom de la vileta. Quan l'aigua resplendeix als raigs del sol agafa tonalitats d'argent, i més en el cas d'aconseguir doblària. Ella i la plata brillen amb la mateixa claredat. Els etimologistes, però, no s'entendreixen amb les esperances o amb les similituds i han cregut que l'origen del nom de la vileta prové de l'existència en el seu terme d'unes mines de plata -o de plom- que foren explotades per aquells romans ressuscitats en el rostre i en el tipus de molts habitants de l'indret i que els successius dominadors de la contrada també feren furgar. (...)

    RispondiElimina