CAT
Tornant de fer el Canigó, un cop a dins el cotxe, duia jo l'aire condicionat "a tope" -com sempre, d'altra banda-.
Tornant de fer el Canigó, un cop a dins el cotxe, duia jo l'aire condicionat "a tope" -com sempre, d'altra banda-.
Un dels passatgers del darrera em demanà que, si us plau, si el podia abaixar, petició a la qual vaig accedir d'una manera enganyosa passant de tres velocitats de ventilador a la primera velocitat però no tocant per a res la temperatura de l'aire en sí mateixa.
Immediatament vaig pensar "no és pas això el que m'està demanant però de moment ho deixarem així". Al cap d'un minut vaig veure que l'aire que sortia pel conducte era calent. S'havia espatllat la bomba de l'aire condicionat. Immediatament, també, vaig pensar "això és per haver actuat de mala fé a consciència".
Un malefi del peticionari fredolic del darrera en veure que la seva petició era menyspreada...?
Un càstig per la meva pretesa enganyifa...?
Podria ser que allò que governa els esdeveniments del món decidís que l'aire havia d'espatllar-se i com a escorrialles d'aquesta acció deixés aquestes flocadures lliures (la demanda d'abaixar-lo i el no fer-ne cas) manegant als seus protagonistes de manera inconscient per a ells...?- Una intuició, per part del fredolic del darrera, que alguna cosa passaria amb l'aire i per això va demanar que alguna cosa fes amb l'aire...? (abaixar-lo, per exemple).
- Una simple casualitat...?
L'avaria va costar un pastón, un autèntic pastón.
podi-.
Nessun commento:
Posta un commento