CAT
Un llibre en format d'entrevista on pregunta Joan Esculies i respon Joaquim Albareda. Un bon llibre per entendre uns fets que molts cops s'obvien quedant-nos només amb la part més "vistosa".
Què passà abans del 1714 per tal d'arribar-se al 1714?
El rei Carles II, de la disnastia dels Àustries, mor sense descendència. Tenia dos possibles hereus del tro: Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, rei borbó francès, i l'arxiduc Carles d'Àustria, fill del seu cossí Leopold I. El cas és que el Rei va ser pressionat per diferents cantons, abans de morir, perquè es decantés per un o altre.
D'una banda, escollint el borbó es pretenia centralitzar més la política dels regnes (Castella i Aragó) per tal d'intentar ser una mica més com a França, on això estava tenint un cert èxit polític i econòmic. Això no implicava, d'entrada, que s'haguessin suprimir les relacions diferenciades que es tenia amb els territoris de Castella i els de la Corona d'Aragó.
D'una altra banda estava Carles d'Àustria, que perpetuaria la dinastia dels Àustries als territoris hispànics. Carles II havia designat, de fet, un hereu de consens, Josep Ferran de Baviera, que va morir abans que Carles II, per la qual cosa aquest últim va haver de decidir-se per una de les dues opcions que li quedaven. Va optar per Felip d'Anjou, que esdevinguè Felip V.
En poc temps es veiè que Felip V no estava gaire per mantenir els pactes territorials que eren vigents fins llavors. És cert que convocà Corts, però molt a renec. Així que els catalans -d'entrada no de manera institucional- van començar a tenir tractes amb els anglesos per tal de recolçar iniciatives que portessin a la Corona a l'Arxiduc Carles, que se'l veia més pel tema de regnar per a diferents territoris mantenint les Constitucions dels mateixos. D'altra banda, un borbó no afavoriria les bones relacions comercials que els exportadors d'aiguardent tenien amb els anglesos. Aquests, els anglesos, estarien d'acord en ajudar els catalans perquè en ells tampoc els interessava un poder massa gran dels borbons en aquella Europa i preferien equilibrar la cosa deixant que guanyés volada el candidat austriacista. Un dels grups que va començar a mobilitzar-se va ser "els vigatans", coneguts així per l'origen de molts dels seus integrants.
Arran d'aquestes mobilitzacions i acords, els anglesos entren, via marítima, a Barcelona el 5 d'octubre de 1705, mentre "els vigatans" intentaren extendre la revolta contra Felip V arreu de Catalunya (no tothom s'hi avenia i, al igual que durant la Guerra dels Segadors, algunes poblacions oferien el seu suport en uns moments però no en altres, moltes vegades en funció de les coaccions que rebessin).
Al 1706, l'arxiduc Carles va ser proclamat rei a Madrid com a Carles III, si bé s'establí a Barcelona.
Al 1713, amb el tractat d'Utrech, se signa la pau d'aquest conflicte, que en realitat té abast europeu, Carles III deixa Barcelona per anar-se a Viena. Malgrat tot, a Barcelona, "la junta dels braços" decideix de continuar resistint, fins i tot sabent que ja no tindrien ni l'ajut militar ni financer de les potències europees que fins ara sí havien tingut. Va optar per una causa perduda...?
...No exactament, lluitant-hi, encara hi havia una minsa oportunitat; no fent-ho, la repressió que ja es veia que imposava Felip V als territoris guanyats de València i Aragó donava moltes menys esperances que els resistents sobrevisquessin. Els únics punts que ho farien serien Barcelona, Cardona i Mallorca.
El cas és que l'11 de setembre de 1714 Barcelona cau després de tretze mesos d'assetjament sobre la ciutat. L'atac final es donà durant el darrer mes, des del 12 d'agost. El conseller en cap, Rafael Casanova, resultà ferit aquell dia 11 i el comandant Villarroel, també ferit, va decidir de capitular a les dues del migdia. Des de l'anterior juliol, 7000 baixes d'entre els resistents i 10000 dels ocupants.
Un parell d'anys després, al 1716, els decrets de Nova Planta suposaven una ruptura total amb l'anterior sistema de monarquia composta: un rei, dos territoris. Això va desaparèixer i s'imposà un únic sistema, el castellà. Es mantinguè, però, el dret civil català, cosa que no passà al País València i l'Aragó, on Felip V aplicà la Nova Planta el 1707 amb molta més duresa, ja que no havia guanyat encara la guerra (encara que l'Aragó recuperà el dret civil amb posterioritat).
Els furs de les províncies basques no foren suprimits perquè tant elles com Navarra formaven part de la Corona de Castella i els seus interessos comercials, a diferència dels catalans, ja anaven en sintonia amb les línies de Felip V pel que fa a les relacions amb França.
podi-.
