CAT
Un lloc al que feia anys que tenia pendent d'anar-hi: La Selva Negra, a la regió de Baden-Würtemberg. El meu punt d'estada base va ser la ciutat de Friburg (Freiburg en alemany). Vaig estar-m'hi al Black Forest Hostel, un alberg amb moltes habitacions des d'un preu d'uns 14 euros (una mica fred malgrat la calefacció).
Friburg va sorprendre'm força. Vaig entrar-hi amb una tardor esclatant a la mateixa ciutat, tota plena de fullaraca acabada de caure, a sobre els cotxes, a l'asfalt, a les voreres,... Tota la ciutat va semblar-me d'allò més amable per viure-hi. El centre històric pràcticament no té cotxes, tan sols tranvies i bicicletes; la resta de la ciutat sembla ser la materialització d'un "com t'agradaria que fos ta ciutat?" Molts i molts, moltíssims arbres, arreu que anessis, moltíssimes bicicletes, amb fred, amb pluja,...
La majoria d'edificis són de tres plantes i tenen un jardinet-bosc (fora del centre històric, que té un altre caire). La ciutat va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, quan va quedar totalment arrassada.
Friburg es troba a un dels marges de la Selva Negra; el seu aeroport "natural" és el de Basilea (Suïssa) i des d'aquí vaig anar a diferents indrets, com ara Triberg (el bressol dels rellotges de cuco), Gengenbach, Schiltach, el llac Titisee, Offenburg,... tot això amb el magnífic servei alemany de Deutsche Bhan, el tren.
podi-.
La selva negra també és un dels molts llocs que fa temps tinc pendent de visitar. Tothom que conec que hi ha anat, ha vingut encantat. En quan a les ciutats germàniques que he pogut visitar, sempre m´ha sorprés l´ordre, la netedat dels seus carrers (on es podrien menjar sopes al terra), la cura que tenen per les zones verdes, parcs, rius i demés (on cap cagarada de gos trenca l´armonia del paissatge), l´ús força generalitzat de la bici, i en definitiva del civisme. Després arribes a Barcelona i uf!! veus la diferència i te n´adones que aquí encara hi ha molta feina per fer en aquest sentit, molta feina a educar i a civilitzar al personal. També és veritat que alguns turistes treuen el ventre de penes quan aterren a BCN i fan aquí el que al seu país ni se´ls passaria pel cap de fer, per a aquests Barcelona és sinònim de la tríada Sangría-Fiesta-Playa o bé Tapas-Ramblas-Toros. En el seu país "no tot s´hi val" i "no tot hi cap" (i axí els hi va), nosaltres en canvi continuem amb el "tot s´hi val" i "tot hi cap" (i així ens va).
RispondiEliminaHola! bonica crònica, només que el tema de la "fulleraca" i arbres hauré de fer acte de fe, perquè si és per les fotos... :p
RispondiEliminaCrec que estaria bé posar-ni alguna de la "Selva Negra", ni que sigui per ensenyar-nos als altres mortals el que és, què me'n dius?
Salutacions! ;o)
Tot arribarà, tot arribarà,...
Eliminapodi-.