Finalment, avui m'he decidit a auto-canviar-me una càmera punxada de la bicicleta. Fins ara, sempre m'havia decantat per l'opció de portar-la a un taller; em semblava que no pagava gaire i que m'estalviava una autèntica feinada. Però és clar, arriba un moment que ja et sembla que 5 euros + 5 euros + 5 euros comencen a ser més de quinze euros.
Ahir vaig anar fins la zona del fòrum i en arribar vaig adonar-me que la roda del davant tenia la pressió força baixa... Glubs!! no ha de poder ser... estic a més de 5 quilòmetres de casa!! Evidentment, mai no porto res per solventar aquestes situacions.
El cas és que si era una punxada, devia ésser petita, perquè encara podia rodar, així que vaig tornar a agafar la bicicleta i ràpid-ràpid em vaig dirigir a una estació de servei per tal d'omplir d'aire la roda i probar d'arribar a casa a sobre de la bici i pedalant en comptes de caminant i amb la bici al costat. Així ho vaig fer, fins el punt de dubtar si havia o no punxat realment, perquè en arribar a casa la roda encara tenia tot l'aire. En tot cas, ja imaginava que era qüestió d'unes hores que es buidés.
Efectivament, aquest matí, la pressió era sensiblement més baixa i el primer que he fet en desllitar-me ha estat canviar la càmera. Havia de ser la primera cosa perquè l'emmerdament que s'agafa fent un simple canvi de càmera desaconsella que primer et dutxis i després facis la feineta (de fet, la primera primera cosa ha estat fer un pipi, és clar). He descobert que ha estat molt fàcil!!
<="">
Què cal fer-hi?
- Primer hem de tenir una roda "del davant" punxada. Això es nota perquè la pressió de neumàtic és sensiblement més baixa que en una situació anterior al moment present sense haver fet res per tal de disminuir l'esmentada pressió. En cas de no tenir un baròmetre que ens indiqui la pressió o de no saber les dades de la pressió al moment anterior, notarem que està punxada perquè a la part inferior de la roda el gruix de la coberta és molt més prim -o inexistent- que a la part superior (sempre que prèviament el gruixut a totes dues parts hagi estat igual)
- Hem de tenir ganes de canviar-la nosaltres. Si no es donés aquest punt, aleshores les altres opcions fóren o que la repari un altre -i no cal saber absolutament res més sobre el tema; tans sols on és aquest altre i què ens cobrarà- o que es quedi punxada.
- Hem de treure la roda del cos de la bicicleta. Normalment això pot fer-se amb dues claus angleses o, més normalment encara, girant una clau que acostuma a anar incorporada a l'eix de la mateixa roda.
- Cal treure la coberta per, posteriorment, treure la càmera. Primer treurem tot l'aire de la càmera. Això pot fer-se amb el mateix desmuntador de cobertes (segons els models). Amb els desmuntadors de cobertes (mínim dos, preferiblement de plàstic) treurem la coberta del seu lloc, tan sols per un dels costats. La càmera sortirà després fàcilment. En aquest punt les mans han de vigilar de no tocar res més que allò que no importi que s'embruti (les meves estaven negres...).
- Ara cal posar una càmera nova, ja que no estem parlant de reparació sinò de canvi. Per ficar-la és convenient inflar-la prèviament una mica, només que adopti la forma de circumferència ja estarà bé.
- Un cop posada la càmera hem de tornar al seu lloc la coberta, que havíem tret de la resta de la llanda per tan sols un costat. Al principi és fàcil però la part final haurem de tornar a fer servir els desmuntadors, que en aquest punt passarien a dir-se muntadors.
- Inflem la roda a la pressió que estimem pertinent.
- Ens dutxem.
- A pedalar, que són 4 quilòmetres...
podi-.
