Mentre la gran ciutat es llevava plena de sorolls, presses i projectes d'uns que calia que assolissin altres, al Parc el panorama era totalment diferent: calma, silenci i cap més projecte que l'esdevenir diari que el pas dels minuts, un rere l'altre, ens portaria.
A Rufo le gustaba sacarle a pasear a esas horas de la mañana. Le gustaba por la hierba fresca, el aire húmedo, neblinoso, la tranquilidad del amanecer contrastando con la gran urbe que les rodeaba,... por eso, en cuanto oía las campanadas de las 6 de la mañana en la iglesia cercana, pegaba cuatro ladridos a los pies de la cama con el objeto de despertar a Anselmo y así sacarle a dar un paseo por el Parque. Mientras Rufo dejaba que Anselmo se relacionara con otras personas, él disfrutaba correteando por la hierba, persiguiendo pajarillos, olisqueando aquí y acullá,... todo ello sin perder de vista a Anselmo.
PODI-.
foto: Parc de la Ciutadella (Barcelona) - 11/11/11 (7:45)
Hola maco! Sí, per sort encara és amb nosaltres la Petra, la nostra gossa. Ja fa temps d'aquell "y miro el mundo como Petra", jajaja.
RispondiEliminaQuina foto més maca, no sembla el parc de la Ciutadella i la història m'ha fet venir a la memòria aquella també. El fet que sigui el gos qui tregui a passejar a l'amo és molt bo. De fet penso que moltes vegades és així. jejeje.
Una abraçada maco i que passis molt bones festes.
Fran (Entrellat)
PS: No he estat capaç de publicar aquest missatge des del meu blog. No se qué passa però des que han canviat el format no puc.