Estabilitat harmònica

Un sistema pot estar fet de diferents components. Un sistema pot ésser moltes coses: una maquinària molt complexa, un grup de gent, un conjunt d'edificis, les plaques tectòniques de la Terra,...

Cadascú dels seus components pot haver assolit un estat d'estabilitat harmoniós, ja sigui per la seva pròpia estructura, ja sigui pel seu esforç personal, ja sigui per l'esforç de cadascuna de les comunitats de veïns o ja sigui per que els seus elements es troben en equilibri amb el seu entorn. Ara bé, aquesta harmonia de cadascú dels elements no depén únicament de les característiques de cada element en particular. Tots han de col·laborar-hi.

Per exemple, una bassa d'aigua; una bassa d'aigua dividida en 16 sectors i en la qual cada sector controla els elements que té al seu radi d'acció. Al meu sector, posem per cas que tinc tot sota control i, aleshores, tinc tot allò que de mi depén en condicions harmòniques com per que la bassa sembli més que d'aigua, d'oli (és a dir, sense moviment, plàcida,...) Ara bé, resulta que tot allò que passa al voltant del meu sector pot arribar a afectar-me. Al meu sector d'aigua tinc prohibit de llançar pedretes, que provocarien una distorsió. És necesari que als altres sectors hi hagi la mateixa prohibició.

  ÉS A DIR, AGRAIRIA QUE, SI ÉS NECESARI DE LLANÇAR PEDRETES, SIGUIN LLANÇADES EN UNA ALTRA BASSA. GRÀCIES.

podi-.