Un dia d'un any que no és aquest em deia un amic que anava al meu cotxe que ens fixem massa als aspectes negatius de la gent, jutjant-los, per tant, de manera negativa, mentre que menyspreem els aspectes positius que tothom té, i que acostumen a ser molt bons. Que, potser, hauríem de fixar-nos més en les coses positives de la gent, en el bon fons de cadascú, en aquelles coses que els fan millors que els altres.
També em deia un altre amic que els aspectes positius es presuposen, com la vàlua a la mili. Ja ho deia un altre dia Rajoy, per exemple (i no al meu cotxe, precisament): "las buenas intenciones, a ZP, se las supongo de antemano..."
Em va agradar la frase del meu amic, que un dia d'un any que no és aquest va dir des del seient del darrere del meu cotxe.
podi-.
Lamentablement la maxima periodistica ja ho diu quasi tot de la condicio humana "Good news, no news"
RispondiEliminaJo en un passat molt llunyà només veia en la gent les seves coses negatives, mai les bones.
RispondiEliminaAnalitzant-me una mica he sabut que tot era per la enveja.
Ara tot és diferent, i abans també perquè sempre hi havia una lluita dintre de mi ja que en realitat no m’agradava ser com era (només criticar i veure les coses negatives de la gent ), intento ser positiva en tot. Però reconec que hi ha vegades que és impossible. Per exemple, amb les meves germanes i amb el meu sogre, en costa molt...
Doncs sí, les nostres relacions amb els demés, depenen molt més de nosaltres del que pensem. No tot és allò que fan els altres...
Eliminapodi-.