Boires, aigua, sol i alta muntanya aranesa... No recordo gaire bé l'excursió en sí mateixa. Séi que això va ser al juliol del 2008, perquè així ho diu la carpeta on he trobat aquestes fotos que he repasat mentres feia un mos abans d'anar a la feina al matí, com sempre. Vagament recordo els pormenors de la sortida... Investigant pels meus arxius, devíem voler fer el Tuc d'Ermer, vam dormir al refugi d'Era Honeria.
Nebbia, un po' di sole, un lago in alta montagna, una gita con 19 amici,... troppo amici,... Non salimmo alla vetta che volevamo ma godemmo moltissimo del paesaggio.
Correva l'anno 2008, un'estate particolare per me.
Viendo estas fotografías que se ubicaban en una carpeta mía llamada "vall 'aran i durro", me ha sido difícil ubicar en mi cabeza en qué contexto fueron tomadas, a pesar de tener la fecha en cada uno de los archivos (julio de 2008). Luego, enlazando con otros datos acabé deduciendo que era una intentona de hacer el Pico de Ermer, que quedó en nada y que ambas fotografías están hechas en el entorno del Refugi d'Era Honeria, Vall d'Aran.
PODI-.
Bei luoghi. Capita anche a me di vedere una foto, magari di sapere dov'ero, in quale città, ma di non riconoscere sul momento e di non ricordare per un attimo il luogo specifico della stessa.
RispondiEliminaCiò perche non faccio già l'escursionista, al meno non lo faccio con la stessa frequenzia e nemmeno nel modo che lo facevo prima. Non c'è una continuità nell'attività; eppure non abbandonato l'escursionismo.
Eliminapodi-.
La Vall d'Aran té un micro-clima únic i molt especial.
RispondiEliminaLes teves imatges plasmen perfectament la bellesa paissatgística i climatològica de la zona.
Una abraçada
La primera vegada que vaig visitar la Vall d'Aran, en travessar el túnel de Vielha vaig restar molt sorprés, com si hagués aparegut en un lloc distant de la cara sud centenars de quilòmetres, com si hagués aparegut a un lloc màgic, inimaginable en el moment d'entrar al túnel des de l'Alta Ribagorça.
Eliminapodi-.
Da igual no acordarte de porqué. El pecado es haber tardado tanto en traerlas porque son estupendas.
RispondiEliminaSalu2
Pues muchas gracias, claro. Pensaba poner solo la del lago; normalmente mis post son de una fotografía, pero la del bosco con niebla no podía volver a su carpeta cayendo nuevamente en el olvido.
Eliminapodi-.
Es fascinante el clima que crea en el paisaje la niebla.
RispondiEliminaBesos
Misterioso,...
Eliminapodi-.
Guau, que belleza de imagenes
RispondiEliminaSolo en enmarque de la belleza externa.
EliminaGracias,
podi-.
E' sempre bello ricordare, bel laghetto! ciao Cristina : )
RispondiEliminaIl Pirineo ha, e credo di non sbagliare, centinaia di laghetti così.
Eliminapodi-.
La niebla suele darnos estas maravillas Carlos.Las dos son fantásticas. Hay que revisar lo que guardamos,que encontramos.
RispondiEliminaUn abrazo.
Contínuamente lo hago. Gran parte de las publicaciones de este blog son fotos "rescatadas".
Eliminapodi-.
No cal que recordis, no passa res ... les fotos son espectaculars, les boires donen aquest aire tan misteriós ... molt bones Carlos
RispondiEliminaUna abraçada
De fet, passat el primer moment de "desorientació" en la ubicació d'aquestes fotos, després vaig anar ja recordant com va anar aquella sortida, què vam fer, quines coses van passar-nos...
Eliminapodi-.
M'agrada molt aquesta zona del Pirineu. Molt maques, Carlos.
RispondiEliminaUna abraçada.
La Vall d'Aran ens agafava una mica lluny i no la freqüentàvem gaire però la resta del Pirineu tampoc diria que fos menys maco, tot ell és maquíssim. Jo tinc predilecció, però, pel Pallars Jussà i la vall d'Aran.
Eliminapodi-.