GR11 - Elizondo a Vera de Bidasoa

6 d'agost de 2007

Havíem sortit d'Elizondo aquell matí. El dia anterior, un accident va fer que una persona no pogués continuar. Van ser 3 els que no vingueren, l'accidentat i un acompanyant, i un altre dels integrants d'aquella expedició que va preferir descansar aquell dia i trobar-nos l'endemà.

Els demés ens vam mullar. Va ploure durant gran part dels quasi 30 km que tenia l'etapa. La humitat navarresa conferia una personalitat fortíssima al paisatge que ens envoltava. Vam arribar tard al destí i l'autocar que havia de dur-nos a dormir a Irun ja havia fotut el camp; un altre ens esperava apressant-nos d'una manera torturant.

Al lloc de la fotografia, en una pausa que ens feu la pluja, el grup va aprofitar per a dinar.

Va ser un dia de botes mullades; quedaven dues etapes per al final (5 anys des del començament, 5 anys de la Mediterrània a l'Atlàntic...)

-----------    -----------------------    -------------

Questa tappa del cammino noto come GR11 è stata una delle più lunghe. Circa 30 km, 30 km pressochè tutti piovendo. Ma questa pioggia, a disagio en tutto momento, era quella che faceva il paesaggio verde e pieno di vita. Quando non pioveva, ammiravamo la nebbia in fondo, il cespo e i cespugli bagnati e... anche gli scarpone bagnati!!

Due tappe di più e avremo finito tutto il GR11: 5 anni da quando incominciamo a camminare dal Mediterraneo all'Atlantico...

PODI-.