Tintín a Barcelona

CAT

...I Tintín va venir un any a Barcelona, volia passar el Nadal en un país del sud d'Europa, així que agafà el seu equipatge i vinguè a Barcelona.

Va estar passejant per la Rambla, que li havien dit que era lloc de no predre's a la seva visita barcelonina. Des d'aquell passeig va entrar al barri gòtic, passà per la pl. del Pi, pel C/ de Petritxol, la Portaferrissa... Tot estava de gom a gom de gent que estava enllestint els seus regals nadalencs entre aquells carrers tant estrets i plens de botigues. Caminant, caminant, apareguè a l'av. de la Catedral on va trobar-se amb la Fira de Santa Llúcia, tota una extensió de parades dedicades a proveir d'articles nadalencs i pessebristes en aquells barcelonins que gaudien de muntar a casa seva un pessebre, un arbre de Nadal, unes figuretes, un pare Noel cantarí,...

Tintín mirava tot allò entre tota una massa de gent al seu voltant. Tintín patia pel Milú, que en més d'una ocasió va estar a punt d'ésser trepitjat; tant petit que n'és...

Però és el que passa quan estàs a un lloc que no és casa teva, que te vénen les ganes d'anar al lavabo al lloc més imprevist i així li passà a en Tintín, que passejant entre les parades amb el seu Milú al costat va sentir aquella fisiològica necessitat i va sortir del conglomerat de paradetes i mirant aquí i allà no trobà un lloc on poder satisfer aquest neguit. Preguntà en alguns vianants però aquests no li van saber dir; si havien instal·lat lavabos per a l'ocasió era cosa que no se n'havien adonat, però en tot cas, lavabos fixes de ben segur que no en trobaria ben aprop.

Vaja, pensà, això no és com París, Xangai, Viena, Alemània,...

Així que en Tintín i el Milú van escapolir-se de tota la gentada i es ficaren per un carrer que donava a una placeta no gaire il·luminada i allí es disposà a fer allò que ja era imminent (per a la seva sorpresa, rodejat d'altres personalitats amb la mateixa problemàtica).

PODI-.