la carta perduda

 Aquell agost de 1990 el carter també arribava a les diferents porteries d'un deteriorat barri barceloní, on encara es rebien cartes de paper, cartes de gent que les havia escrites a mà, que havia comprat un sobre i que les havia tirades a una bústia sabent que uns dies després el seu destinatari se les trobaria a la de casa seva.

  Aquells destinataris, molt sovint, anaven a cercar al carter pel carrer, moguts per l'ansietat de les notícies que esperaven de gent d'ultramar, molts cops, o de gent privada de llibertat, molts més cops encara en un barri assetjat per condicions socio-econòmiques que propiciaven aquest fet.

 Va entrar, el carter, en una d'aquelles porteries deteriorades pel pas del temps, on de tant en tant es trobava algú punxant-se no se sap què però que clarament s'hi intuïa. Aquell dia no es punxava ningú a dintre, i en acabar d'embustiar la correspondència se n'adonà que rere una bústia, entre la mateixa bústia i la paret hi sortia un petitíssim triangle blanc per sota, que no era altra cosa que un paper. I el carter tirà del paper, pensant que no fos alguna carta que hagués caigut pel darrera de la bústia; alguna carta que ell mateix podria haver deixat a sobre de les bústies per trobar dubtes de si pertanyia en aquella adreça o no.

  I, efectivament, va sortir una carta, una carta amb un segell blau de Franco, potser de 0,25 pesetes, amb el matasegells de 1965. La carta tenia com a destinatària una de les veïnes, que encara figurava a les bústies actuals de la porteria.  Què fer...? Entregar una carta 25 anys després...? Fer-la desaparèixer...?

  Immediatament, el carter va pensar que transferiria aquesta responsabilitat al seu cap. Mentres tornava a l'oficina, pensava en la missiva. Era una carta personal, amb remitent un home, potser era la carta d'algun promès que li declarava el seu amor incondicional, carta que ella esperava i que si hagués rebut mai, hauria canviat totalment el seu futur. Si fos així, rebre-la ara podria obrir ferides, amb conseqüències inesperades.

  Podria ser una carta intrascendent, també. Però això, el carter, no ho sabia. Podia ser tantes coses i podria haver donat a tants diferents futurs el fet d'haver-se rebut a temps.... (Sobretot en una època on poqueta gent tenia telèfon i el correu constituïa un mitjà de comunicació imprescindible).

  En tot cas, el carter mai no va saber ni del seu contingut ni de les conseqüències tant de no rebre-la al seu dia com d'haver-la rebut...

podi-.