Gorg dels Banyuts

CAT

Del comte Arnau circula una infinitat de llegendes; el mateix personatge podria, fins i tot, no haver existit mai i no ser més que una mena de sac al qual anem ficant històries diverses que no fan més que engrossir el sac.

El Gorg dels Banyuts és un dels indrets on algunes pors es van ficar al sac "Arnau". Es diu que el comte tenia dos servents -uns diuen que en forma de bou, d'altres versions en parlen de dos gats-. Gats o bocs, el cas que és difusa la funció d'aquests: els bocs estarien per tal de vigilar que el comte no fes cap obra bona ni adorés Déu; els gats li farien més aviat de servents, fent-li llum mentres sopava amb dues candeles i tenint cura d'ell.

Diuen que un dia el comte venia per aquests paratges i que un dels gats/bocs -que en tot cas eren germans- li advertí des de la roca del Gall -molt propera al gorg dels Banyuts- que el seguís. Per alguna raó, el comte treiè sa espasa i matà el gat/boc. El germà del qui restà viu s'enfurismà tant que va atacar el comte i se l'enduguè a l'infern a través del gorg.

Algunes llegendes ubiquen aquesta història al pou de Sant Ou (o Sant Hou), pou que duia directament al monestir de Sant Joan de les Abadeses a través de Ribes de Freser (al 1962, una expedició del Centre Excursionista de Catalunya accedí al forat de Sant Hou per tal de confirmar que no hi havia cap passadís que duguès en aquests llocs. ...o potser no el van trobar...)

A les nits, un cavall alat i envoltat en flames amb el comte Arnau es diu que surt tant del forat de Sant Hou com del gorg dels Banyuts.

podi-.

(fonts:

Viquipèdia,

elripolles.com

i un amic que ens ho explicà en viu)