lunedì 28 settembre 2009

Punta Alta (3013 m.)



És el segon cop que faig aquesta excursió. El primer cop, al setembre de 2000, em portaven. Ara, 9 anys després, la repeteixo amb uns amics.

El primer dia és d'arribar al refugi Ventosa i Calvell, del CEC. La pujada ja ens és prou coneguda. Arribem a migdia i decidim de dinar a les portes del refugi. La temperatura és força agradable.



Havent dinat fem un recorregut pels estanys de Travesani, Monges i Mangades, amb una primera intenció d'arribar-nos al Tuc de Monges, encara que després veiem que el temps se'ns tira a sobre i tot queda en recorregut pels estanys.

I és que el sopar al refugi és a les 19 hores. ...Sopa d'all, llenties i butifarra amb pebrots. De postres, ...no em recordo però estava ben bo. Igual a dir de l'esmorzar, café amb llet "de llitre", embutit, formatges, pa torrat, mantega, melmelada, cereals,... Sempre que he estat en aquest refugi, el tema gastronòmic ha estat més que correcte.

Un cop agafades les energies comencem el camí a la Punta Alta, baixant una mica en principi fins els estanys de Colieto fins arribar al moment en que encetem plenament l'ascensió, passant primer per l'estany de la Roca -moment en el qual ens assabentem que uns dels nostres integrants de l'expedició recula per considerar-se en baixa forma, cosa que a tots va saber-nos greu-.

A partir d'aquí, el corriol si fa no fa herbat pel qual pujaven passa a ser més aviat de pedres. Comencem a veure clapetes de neu aquí i allà. La pujada també es fa més dureta. Arribem al coll Arenós. Aquí marxem cap al Sud pujant per una canal força costeruda i plena de neu dura però agradable de trepitjar.

Al cim, la vista és magnífica. Enlloc que miris, muntanyes, estanys,... Ens estem poquet, perquè fa fred, és núvol,... i volem anar al Pic de Comalesbienes, de 2993 metres. Hi anem crestejant i un cop allí, el fred no és tant i ens quedem una estoneta més.



Del mateix cim surt un corriol que baixarà fins els estanys de Comalesbienes. Quan estem abaix, comença a caure una plugeta barrejada amb calamarsa que ens impideix de dinar quan i on ens hagués agradat, però que no resulta gaire emprenyadora, tret que al cap d'una estona, algunes roques comencen a presentar característiques relliscoses.

La baixada, forta fins la presa de Cavallers, la fem per un corriol bastant descompost i pendent. Arribats als cotxes, i ja sense pluja, dinem una mica i marxem al Puente de Montañana a prendre cafés i comprar unes excel·lents coques.

podi-.

4 commenti:

  1. Per la part què én toca, que no vaig assolir el cim, no em va importat el genys, el passeig fins els cotxe en soletat va ser tota una delicia.

    Per la resta, vaig disfrutar molt amb tots, sempre es agradable anar a la muntanya rotdellada dels amics.

    Graciés per la proposta...vull més!!!

    RispondiElimina
  2. Me n'alegro que tot hagi anat bé. El record que tinc d'aquest cim, és remonta quinze anys enrrera, quan era un muntanyenc que aspirava a col·lecionar tresmils. Però això ja es història.

    RispondiElimina