música i bici

CAT

Al començament de traslladar-me amb bicicleta a Barcelona, recordo que als primers dia vaig pensar que fóra bona pensada la d'anar amb cascos sentint la ràdio o música enllaunada.

De fet, vaig probar-ho un parell de dies i sempre me'ls vaig treure als 5 o 10 minuts de pedalar. Em trobava incòmode...

El primer símptoma de malestar va ser quan vaig fer el primer cling, cling per avisar de la meva presència i vaig veure que jo ni l'havia sentit. Inmediatament vaig sentir-me insegur... Necesitava sentir el meu voltant! Saber si mentre creuava un carrer se m'apropava una moto o un cotxe que no veiès directament, si un altre ciclista també em feia cling cling, si algú em cridava Ep, que t'ha caigut el llibre que duies al darrere...!!

Però no només es tractava dels posibles avisos exteriors cap a mi; també hi havia la sensació totalment contrària al fet d'anar amb bicicleta. La bicicleta dóna un xic de llibertat, et transportes "amb una cosa" que té contacte amb l'aire lliure per tot arreu, mentres que els cascos fan tot el contrari: t'aïllen de l'exterior! I això no m'agradava.

No me'ls vaig tornar a posar mai més.

Avui, en un semàfor de Diagonal/Roger de Llúria (em penso que era allí), un ciclista se m'atura al costat i em diu no sabía que no se podía ir con auriculares en la bici. La bicicleta té això, que el ciclista del costat et parla amb tota naturalitat sense conèixer-te (alguna vegada m'han preguntat pel bloc aquest mentres anava amb la bici).

-Yo sí lo sabía -vaig contestar-li-. Conozco a alguien que le multaron, incluso.

-Ya; ya sé... Aquí detrás me lo acaban de decir...

Tan sols feia uns segons que jo havia passat pel costat d'aquest ciclista, que es trobava parlant amb una parella de la Urbana.

podi-.