Vaig intentar actuar al més aviat posible des del moment que el fet detonant va produir-se.
Tal com marca el protocol, el primer que vaig fer va ser sortir immediatament de l'habitació i tancar-la no només amb la porta sinò, fins i tot, entrebancant aquesta amb els primers mobles lleugers que vaig trobar a mà: cadires, una taula de planxar... Calia assegurar-se que aquella porta no s'obriria accidentalment.
Acte seguit vaig agafar el telèfon i vaig trucar al 112, servei d'emergències, on vaig explicar fil per randa què va succeir. A l'altra banda de la línia telefònica van ordenar-me taxativament que no sortís sota cap concepte de casa fins que no arribessin els serveis de protecció civil pertinents. La persona que m'atenia no va poder ocultar un nerviosisme incontrol·lable, malgrat la distància que ens separava.
Vaig seguir aquestes ordres i en uns deu minuts vaig sentir les sirenes. Eren els bombers, que van irrompre a casa per la porta però tirant aquesta a cops de destral. Venien amb vestits de color alumini, totalment protegits de cap a peus, aïllats de l'exterior. Només els podia veure els ulls a través d'una finestreta de vidre o plàstic que tenien per poder veure-hi.
Van treure amb extremada violència les coses que havia posat per tal que no s'obrís la porta al temps que llançaven dins l'habitació un líquid o gas, no sé ben bé, compost de sofre i seleni. Tot es va omplir d'aquella "cosa"...
Dos dels "senyors d'alumini" portaven una acreditació policial i van acorralar-me fins que aconseguiren emmanillar-me i portar-se'm de casa directe a un furgó policial.
Ja els ho he repetit més de cent vegades però crec que serè condennat igualment: havia conservat un termòmetre de mercuri per motius nostàlgics i va caure a terra, a sobre d'un coixí, en concret. Davant la posibilitat que hagués pogut trencar-se vaig trucar al 112, després d'assegurar l'àrea afectada.
podi-.
(els termòmetres de mercuri no podran comprar-se ni vendre's a partir de l'1 d'abril de 2009)
Ets un perill per la humanitat i t'haurien de tancar per sempre mes
RispondiEliminamañana voy al chino y me compro cinco o seis, jeje
RispondiEliminaJo de petit jugava de vegades amb una boleta de Hg i avui treballava al laboratori tranquil·lament amb HgO. I demà, per esmorçar, bocata arsènic i gotet lleixiu. Si és que el cos si no empassa una mica de merda, acaba avorrint-se i així arriben les al·lèrgies.
RispondiEliminaBé, fora conyes, el mercuri és molt perillós, classificat tant el metall com les seves sals com a T+ (molt tòxic). Com a metall té pressió de vapor, és a dir, s'evapora i pot entrar a l'organisme. El problema és que si entra no surt, s'acumula.
I haig de dir que a la feina mai puc menjar peix tranquil·lament sense que el meu cap em taladri el cap dient que el peix està ple de metalls pesants.
Perque, resulta que mengem d'un càtering barat, i el peix segurament no és nacional, sinó que ve de països del tercer món, on vessen incontroladament de tot al mar.