univers lligat II

Aquells fils invisibles que semblen teixir el nostre entorn per tal que les coses no semblin casuals... i que, potser, l'excés de casualitats són les que ens fan pensar en això.

ul

De vegades les coses són com a les pel·lícules; per allò que quan surt, per exemple, un vianant que aparentment sembla un extra més, mirant fixament al protagonista, tots pensem allò de uy uy uy, aquest ja veuràs després. I, efectivament, a les pel·lícules, mai res no passa perquè sí, tot està d'alguna manera relacionat per tal que tot siguin elements importants de la trama. Si un vianant es queda mirant fixament al protagonista, de ben segur que aquest vianant jugarà un paper important en el desenvolupament de la pel·lícula.

ul

Podria ser que a la vida també estigués tot relacionat, que res no formés part d'un decorat gratuït de les nostres coses, sinò que tot tingui relació amb nosaltres d'alguna o altra manera; i no és una idea tant fora de lloc: tinguem en comptes que si la teoria del Big Bang és correcta, fa uns 15 mil milions d'anys, tota la matèria de l'Univers estava concentrada en un punt. Aquí tenim ja el primer nexe que relaciona tota la matèria de l'Univers entre sí.

ul

Mentre anava a Salzburg, llegia un llibre, la pequeña edad de hielo, que parla sobre un període en que, com a mínim a Europa, les temperatures van ésser més baixes del normal; i mentres llegia el llibre a l'avió, va i apareix en el llibre un cronista de Salzburg que aporta dades al respecte...

ul

Un dia després, veient que em sobraria temps en el meu viatge, vaig estar mirant la documentació que duia amb mi per veure què més podia fer per allà, i l'única opció que vaig trobar (no portava gaires papers) va ser d'anar a Werfen, a visitar unes coves de gel (aquesta posibilitat no l'havia contemplada en cap moment a Barcelona), i així vaig fer-ho. El llibre la pequeña edad de hielo parlava també de l'evolució del gel en unes altres coves...

ul

Ahir vaig canviar el fons de pantalla del meu portàtil. Ho faig cada dos o tres dies seguint un procés a l'atzar d'entre les més de 5000 fotografies que tinc. Va sortir una feta per la M.D. en una excursió que va fer amb mi ara fa un any i mig.

.

ul

A l'M.D., tots l'havien deixat de veure farà ara cosa d'un any -la gent segueix camins diferents i, simplement, va desaparèixer una mica-. Avui, quan anava a tornar a la biblioteca dos llibres, el Universo elegante i la pequeña edad de hielo, me l'he trobada amb la bicicleta...

.

De vegades, em sembla com si el meu voltant fos un decorat fet a la meva mida.

ul

...i per acabar d'arrodonir-ho, ahir parlava amb el D.G. sobre les llicències dels taxistes, una assegurança per a la seva jubilació i uns preus elevadíssims per a qui vol accedir al món del taxi. Parlàvem que jo havia sentit feia un temps que havien abaixat, malgrat ser cares igualment (tot venia d'una conversa sobre posibles sortides de feina).

ul

.
Avui, a la Vanguardia, sortia un article parlant del tema.

ul

L'entorn, fet a la meva mida.

.
podi harmonitzat-.