un parell d'apunts - Atrapados en el hielo

Foto: Una tenda de campanya a sobre el gel. A l'esquerra de la tenda, un home assegut a sobre d'un paquet. Darrera la tenda, roba estessa agafada a diferents pals.

<>

Peu de foto: campament Oceà "és inconcebible, fins i tot per a nosaltres, que vivim en una colossal barcassa de glaç, que amb prou feines fa metre i mig, que ens separa de les dues mil braces de profunditat de l'oceà i anant a la deriva segons el caprici del vent i les marees cap a on Déu vol saber" (Hurley, diari)

<>

Més endavant... La tarda del 21 de novembre, poc després de donar de menjar als gossos, mentres llegien i conversaven tranquil·lament en les seves tendes, els homes van sentir en Shacklenton cridar:-Se'n va, nois!

<>

Van sortir corrents i, des de la plataforma de vigilància i altres posicions aventatjoses, van veure els últims moments d'existència de l'Endurance. Amb la popa alçada, va enfonsar-se amb una ràpida cabussada, la proa primer.

<>

"Va produir-se un silenci estrany al campament -segons observà en Bakewell-. Pel que fa a mi, se'm va fer un estrany nus a la gola i em costava engolir... Ara ens trobàvem molt sols."

<>

-Se n'ha anat, nois -va anunciar en Shackleton en veu baixa des de la plataforma de vigilància. I al seu diari, va escriure-:"A les cinc de la tarda se'n va anar a pic de cap: la popa, la que havia provocat tots els problemes, fou l'última a enfonsar-se. No puc escriure més al respecte".

Què emocionant!!

podi és podi-.