Jardines de Belvedere - Viena

ESP

Los jardines de Belvedere unen los palacios superior e inferior de Belvedere, residencia de verano del príncipe Eugenio de Savoya (1663-1736). Se encuentran en el centro de Viena y su construcción data del s. XVIII.

Por allí me paseé el verano de 2002, en mi primer viaje en solitario.

PODI-.

25 anys de l'accident nuclear a Txernòbil

29 d'abril de 1986: El món s'assabentava que 3 dies abans hi havia hagut un accident greu a una central ucranïana (soviètica, en aquell temps); a Txernòbil.

Jo, estudiant de 2n de Biologia, immediatament vaig saber que el risc de càncer de tiroides es veuria incrementat als propers anys, immediatament vaig saber que molts altres tumors augmentarien la seva freqüència, immediatament vaig saber que els fills que neixessin durant vàries dècades tindrien moltíssimes malformacions.

La radioactivitat afecta de diferents maneres: mata de forma directa, altera el material genètic del nostre cos propiciant l'aparició d'alteracions genètiques a mig i llarg termini en les persones radiades i altera de manera molt especial les cèl·lules reproductores, afectant d'aquesta manera a la descendència.

Va acabar encofrant-se la central nuclear sota 300.000 tones de ciment per tal d'evitar que seguís emetent radioactivitat. Els elements radioactius tenen molta duració (només la meitat del plutoni alliberat triga en desaparèixer 24100 anys. La meitat restant, 24100 anys més i la meitat que quedi... El plutoni radioactiu pot provocar càncer de pulmó, fetge,...) L'element més abundant, però, sembla que és el Cesi, la meitat del qual desapareix en 30 anys però que deixarà de tenir quantitats significativament perilloses als 300 anys.
En tot cas, sembla que caldrà mantenir la central encimentada com a mínim durant 600 anys.

El nou sarcòfag que s'està construint duraria uns 100 anys...

La zona d'exclusío humana és de 30 km a la rodona i inclou la ciutat de Pripiat, ara buida i fantasmal, però encara avui en dia es troben nivells de radioactivitat deguda a l'accident de Txernòbil a llocs com Àustria. La Unió Europea va haver d'augmentar els nivells de radioactivitat permesa als aliments al poc de l'accident de Txernòbil (no haguéssim pogut menjar res, potser???) Actualment neixen pomes gegantines a la "regió prohibida".
La ciutat de Pripiat va ser evacuada el 27 d'abril de 1986 degut a una "situació radiològica desfavorable". D'aquí a 24110 anys, Pripiat tindrà tans sols la meitat del plutoni radioactiu que tenia aquell dia...

Haurem de preocupar-nos fins a la fi de la humanitat que morts com Txernòbil no resuscitin; els haurem d'anar renovant indefinidament el ciment que no els deixi sortir de les seves tombes. I a Txernòbil afagirem Fukushima i les que vagin venint cada cert temps.

Fa cinc anys vaig assistir a una 

exposició del CCCB

sobre Txernòbil.

Aleshores, en feia 20 anys.

Llum o no llum,

that's the matter!!

PODI-.

Tintín en América

ESP

...Y Tintín se fue a América. Fue cuestión de colocarse un pañuelo naranja, una camisa de cuadros, unas pistoleras y unos tejanos. Milú pasó de disfrazarse; Milú quería seguir siendo tal cual era.

Cuando podi va a la montaña, no se viste muy diferente.

podi-.

París VIII - un sopar a París

Havent sopat al barri de Montmartre, amb una densitat de comensals elevadíssima (com és habitual a París), després, només restà això:

PODI-.

Bajos 1ª - Cartas

ESP

En un mundo tan informatizado y virtual como el actual, el correo postal aún tiene un papel vertebrador en la sociedad, no tanto por el transporte de comunicaciones personales escritas, que también, como por el transporte de cosas. Los correos postales, una de las primeras "redes sociales" y de las más interconectadas del mundo, hacen eso: llevan cosas de aquí para allá, de mano en mano; tú le das una cosa a "alguien", o la dejas en un buzón, y una serie de "alguienes" se la van pasando de mano en mano hasta que llega a un último "alguien" que te la deposita en tu buzón o te la entrega en mano.

Es como una carrera de relevos, también llamadas de "postas", pues el origen de estas carreras es ese: llevar mensajes escritos a caballo pasándoselos de jinete en jinete (Persia). 

PODI-.

El Tossal de les Torretes - Telègraf Òptic

A Calella -Calella de la Costa, Barcelona-, sempre havia vist al principi del poble, a la zona del far, un parell de construccions mig derruïdes dalt d'un turonet. Em semblaven dues torres de guaita quadrades, no rodones, sense gaire història.

Un dia vaig pujar-hi (vaig trigar com 25 anys en venir-me la curiositat des que les vaig veure per primer cop) i vaig sorprendre'm una mica en llegir una petita explicació d'un panell que comentava el conjunt del paratge.

Es tractava de dues torres de telègraf,... de telègraf òptic! Telègraf òptic?? No n'havia sentit a parlar mai.

El telègraf òptic prové de França. Encara que des del s. XVII es coneixia la idea, no es posà en pràctica fins finals del XVIII per qüestions relacionades amb les comunicacions militars.

Consistia en una sèrie de torres de pedra a la part més elevada de les quals hi havia una sèrie de pals mòbils que posats en diferents disposicions podia representar signes alfabètics podent-se fer un missatge que seria captat per una torre distant uns quilòmetres a través d'aparells òptics (ulleres de llarga vista). La torre que captava això ho transmetia a la següent i així s'anava fent que el missatge recorregués distàncies grans en poc temps. Aquestes torres eren petites fortificacions militars amb sistemes defensius; tenien l'entrada elevada uns metres per sobre del terra, havent-se d'accedir amb escales que es treien per tal de posar impediments en cas d'atacs.

A Espanya va arribar a implantar-se a finals de la dècada dels 40 del s. XIX, amb motiu de les guerres carlines i amb un ús estrictament militar, en un principi. Es comunicava Madrid amb Irun, Madrid amb Cádiz i Madrid amb la Jonquera (a través de València i també a través de Cervera).

Entre Barcelona i la Jonquera, per exemple, hi havia 17 torres; entre Madrid i Barcelona 60 (30 fins a València i 30 més fins a Barcelona), encara que la línia Madrid-València-Barcelona tinguè molts problemes per a funcionar íntegrament (guerres carlines).

Posteriorment es construïren altres xarxes, independents de les militars, per a ús civil. Aquestes xarxes de torres podien tenir bifurcacions i en funció dels codis que es fessin servir se sabia si el missatge havia de transmetre's per que hi anés per un ramal o un altre.

Doncs bé, a Calella hi ha dues torretes, una feia servei civil i l'altra militar (l'anterior a Caldetes, la posterior a Malgrat)

tossal de les torretes

Un article, de la Universitat de Barcelona,

 amb moltíssima informació al respecte,

és

LA TELEGRAFÍA ÓPTICA EN CATALUÑA. ESTADO DE LA CUESTIÓN

PODI-.

Roma (I) - preliminares

ESP

5 días en Roma requieren saber de antemano qué quieres visitar o qué puedes visitar, aunque sólo con salir a la calle ya estás viendo cosas y podrías más o menos improvisar en un lugar como este, que mires por donde mires ves historia.

Ya estuve en Roma hace cosa de 9 o 10 años, el día que G. Bush Jr. llegaba a la jefatura de los Estados Unidos de América y se organizaba todo un follón, con el recuento de votos, que no vería luz hasta unas semanas después. Entonces, yo llegué a Roma; en coche, desde Barcelona, conduciendo a tres manos (seis manos) desde las 18:30 de 31de octubre de 2000 hasta las 10h del día siguiente. No estuvimos más que un par de días.

La sensación inicial del desembarco en la capital italiana fue que acabábamos de llegar a una "capital europea", con olor europeo, arquitectura europea,... una sensación.

Ahora regresaré a Roma, si lo previsto se cumple (yo tiré una moneda de 100 pesetas en la Fontana de Trevi siguiendo el riutal adecuado para asegurar el regreso, con la mano derecha sobre el hombro izquierdo dejando la fuente a tus espaldas y confiando no dar con la moneda a alguien que de imprevisto se coloque detrás de ti).

Pues de la mano de la "Guía de Roma" (descargada legalmente), de guiarte, y entre café y café terracero en Barcelona, voy actualizando mi memoria y preparándome para aquellas cosas que me gustaría volver a visitar o visitar por vez primera. Próximamente, 5 días romanos me esperan...

romano PrODI-.

(podi-.)

El Cementerio de Praga - Umberto Eco

ESP

(detalle del punto de lectura

confeccionado por mí)

París, 24 de marzo de 1897

Alguien escribe sobre una mesa, alguien que no sabe bien quien no es pero que intenta saberlo. Escribir ayuda. Aunque, pienso yo, escribir no es garantía de que lo que se escribe sea cierto, sobre todo porque quien escribe autoreconoce fabricar hechos ciertos de manera fehaciente...

A lo largo del s. XIX, multitud de intrigas van configurando la geografía política europea del s. XX al tiempo que también van gestándose las tragedias que llegarán a un súmmum durante la Segunda Guerra Mundial. Intrigas que, más que basarse en hechos, crean los mismos para ir consolidándose.

Es necesario un enemigo

para darle al pueblo una esperanza

200 gramos de espinacas, 100 gramos de setas del tiempo, 1 diente de ajo, quesos variados y huevos, convenientemente especiado. Porque la lectura con el estómago lleno quizás adormezca pero con la promesa de llenarlo quizás avive los sentidos...

PERSONAJES: Capitán Simonini, Abate Dalla Piccola.

capitán simopodi piccola-.

Tintín i el lotus blau

ESP

Va ser el segon "Tintín" que vaig llegir-me. Aquí, Tintín sí que va fer de periodista, si més no per a mi, ja que va ser el portador de les primeres notícies que sobre la Xina jo rebria. Allà vaig assabentar-me que xinesos i japonesos no havien tingut una història comuna massa amistosa.

Allà, Tintín coneguè el seu gran amic Xang (inspirat en un amic personal d'Hergé: en Xang-Xong-Gen).

(ficciópodi) Tintín tornà molts anys després a la Xina. El món estava atemorit per la inseguretat, recordada constantment pel mitjans de comunicació. En arribar a Beijing, Tintín i la resta del passatge baixà de l'avió i començaren a passar per una sèrie de controls:

• control de passaports, evidentment. Tintín va haver de passar per set cabines on funcionaris de duanes (o policia, o militars, o... No se sabia ben bé) comprovaven cada vegada que el Tintín de la foto del passaport fos el mateix que tenien al davant. Tots van pensar que semblava força jove per l'any que deia el passaport que havia nascut, però és clar, els occidentals ves a saber... Tots són iguals!!
• control d'epidèmies. Tintín va passar per uns detectors de febre. Només que hagués tingut 37,1 l'haurien immobilitzat i hospitalitzat amb vigilància extrema per tal que no transmitís cap malaltia a la resta dels més de mil milions d'habitants. A Tintín també li van extreure sang (les coses que li feren al Milú ja no tenen nom ni cabuda en aquest post amable...)
• control de radiació. Malgrat que la radiació ambiental havia envaït la Xina pels corrents atmosfèrics (des del Japó), no es permetia l'entrada de cap ésser humà que tingués índex de radiació per sobre del normal.

La qüestió de l'edat del Tintín va ser passada per alt; el fet que tingués 37,8 graus de febre va ser passat per alt i el fet que donés índex de radiació 100 vegades per sobre de l'autoritzat, també. I és que en Tintín düia un document que feia obviar tot això: era una carta de recomanació signada pel mateix Xang, avui en dia un alt càrrec del Partit. Havia estat convidat per tal de passar un mes al país i passar-se totes les tardes-vespres fumant opi al "Lotus Blau".

PODI-.