domenica 29 maggio 2016

Le porte chiuse - Portes tancades

ESP-IT-CAT


Puertas cerradas, quien sabe si no será para no salir en vez de para no entrar.
Puertas cerradas, frío en las manos, piedra, madera.
------------------
Porte chiuse allo scopo di non uscire,
all'interno si vive un incubo, si vuol uscire,
non si può farlo,
Da fuori, non si sa niente dell'interno,
si pensa che non c'è nessuno: è doppiamente chiuso.
-------------------
Quan estàvem a mig camí d'acabar la ruta de les roques d'en Minguell el fred es feia amb les nostres mans, esdeveniments passats immediats ens impedien de continuar. Estàvem tots vius, amb fred i amb les portes ben tancades. No valia la pena continuar.

PODI-.

giovedì 26 maggio 2016

Aldarulls / Disturbios (Gràcia) - Notte dei cristalli (Barcellona)

CAT-ESP-IT

26/05/2016


Decathlon - C/ de Ros de Olano


Correos - Sucursal 32 - Gran de Gràcia


McDonald's


BBVA - Gran de Gràcia 


Clínica dental Rambla de Prat / Gran de Gràcia


la Caixa - Gran de Gràcia


Pull & Bear - Gran de Gràcia

Matí del 26 de maig de 2016... Fa uns dies han desallotjat allò que es coneixia com a "banc expropiat", un local de Catalunya Caixa que l'entitat havia deixat buit fa uns anys i que havia estat "okupat" també als últims anys. L'anterior consistori (CiU) de Barcelona havia fins i tot pagat el lloguer als "okupes" per tal que el propietari no insistís a fer-los fora. L'Ajuntament actual (Barcelona en Comú) va considerar que no s'havia de continuar amb això i fa pocs dies va procedir-se al seu desallotjament. Portem diferents nits de protestes i corredisses pel barri. Aquest matí Gran de Gràcia i altres carrers del barri despertaven així...
--------------------
El desalojo de un local que estaba "okupado" desde hacía unos años y al que se conocía como "banc expropiat" ha desencadenado una serie de protestas, manifestaciones y situaciones descontroladas en el barrio de Gràcia de Barcelona.

Los ataques a los comercios no han sido al azar, por lo que se ve: entidades bancarias, grandes cadenas de establecimientos, puestos de la ONCE y servicios públicos han sido el blanco principal de los actos vandálicos. 
-------------------
Tre quattro gironi fa la polizia sloggia un gruppo di squatters nel quartiere de Gràcia, Barcellona. Gli squatters "hanno parlato" al suo modo... Oggi il corso "Gran de Gràcia" si è svegliato così,...

Il precedente sindaco di Barcellona pagava l'affitto del luogo agli squatters (5000 € al mese) ma l'attuale riteneva che non doveva continuare a farlo. 

PODI-.

mercoledì 25 maggio 2016

Etna - Autobús

IT-CAT-ESP

Etna Sicilia Autobús

Etna - Sicilia
28/08/2015

Noi scendevamo a piedi. Eramo saliti in una bus come quella della foto. Sull'Etna si era formata dalle prime ore del giorno una nebbia che affascinava ancora di più il paesaggio. Avevamo deciso di scendere a piedi, io volevo camminare sul vulcano, toccare la sua cenere,... Non ero mai stato su un terreno così strano.

Noi scendevamo e la bus saliva
--------------------------------
Havíem pujat a la zona autoritzada amb un autobús especial per a terrenys com aquest. La baixada podíem haver-la fet també en aquests autobusos però vam preferir baixar caminant, gaudint del paisatge, tot ell producte d'erupcions passades, pols, cendres, roques i una boira volcànica.

Mentres baixàvem un dels "tanque-bus" pujava més gent.
---------------------------------
Marte, a mi me parecía que Marte debía ser parecido a esto,.. Polvo, alguna piedra diseminada, terreno uniforme allá donde alcanzaba la vista. Es una de las laderas del Etna, la parte sureste, la más castigada por las violentas erupciones del volcán. La zona norte es muy verde, boscosa y fértil; teníamos dudas sobre si visitar una zona u otra pero terrenos de este tipo yo no había visto nunca y aunque esté algo más masificada que las pequeñas excursiones con guía, la espectacularidad no creo que sea comparable.

Subimos a uno de los cráteres (hay muchos) con uno de esos autobuses pero nos vinieron ganas de caminar un poco por el volcán y preferimos bajar andando.

PODI-.

lunedì 23 maggio 2016

ironman barcelona 70.3

ESP-IT-CAT


Los 90 km. de los que constaba la parte ciclista de la ironman barcelona 70.3 acababan aquí, en Calella. Después vendrían 1900 metros a nado y 21 km. a pie.

Quedaba ya poco trayecto, aquí tomaban la calle Valldebanador desde la carretera N-II
--------------
Una dura gara si è fatta ieri...: 90 km in bici su strade chiuse al traffico. Si finiva a Calella. Poi, 1,9 km di nuoto per la spiaggia di Calella e per finire 21 km di corsa a piedi tra Calella e Pineda.
--------------
El 22 de maig passat, 2016 doncs, a Calella acabaven els 90 km de la prova ciclista de l'edició de l'ironman barcelona 70.3 d'enguany. Després encara caldria fer 1,9 km de nadar pel mar i 21 km correns entre Calella i Pineda.

En aquesta corba es prenia el carrer de Valldebanador des de la N-II.

podi-.


venerdì 20 maggio 2016

Rosmarinus officinalis

ESP-CAT-IT

flor de romero romaní rosmarino

La flor del romero es particularmente asimétrica y retorcida y por mucho que lo intenté no fui capaz de fotografiarla decentemente, pues cuando enfocaba una parte otra quedaba desenfocada. Son flores bilabiadas con los estambres más largos que los pétalos. Diría que uno de los estambres es la única parte enfocada en este caso.
-------------------
No vaig trobar romaní en cap de les botigues habituals de la zona i va ser tornant ja a casa que vaig veure que en un parterre creixia silvestre i en grans quantitats. N'havia vist al bosc en altres ocasions però mai no m'havia fixat en les seves flors, de tonalitat blavosa i formes contorçades.

Els estams són més llargs que els pètals - penso que només un estam és el que vaig aconseguir enfocar bé -. La flor és bilabiada amb una corol·la formada per pètals grans a la part baixa i de més petits adalt.
---------------------
Il fiore del rosmarino, difficile da fotografare poiché presenta delle forme bistorte. Questo qui cresce in un'aiuola, silvestre ma in uno spazio chiuso. Una volta sono andato al super a comprarne e non avendolo trovato in tre quattro posti sono rincasato, A mezzo mintuo di casa cresceva il rosmarino, con tutti i loro fiori che io non conoscevo, ma le foglie sì le conoscevo: era rosmarino.

PODI-.

giovedì 12 maggio 2016

Stella

CAT-IT-ESP

venezia venecia trasporto transporte

Venezia, 06/11/2012

Stella era el nom que va cridar-me l'antenció, de fonètica suau, sense gaires pretensions, amb un regust venecià... Transportava aigua dins l'aigua.
------------
Il suo nome era Stella, ma tutti la conoscevano da "stella dell'acqua", dell'acqua da beve sopra, dell'acqua da navigare sotto.
-----------
La ferreteria de los colores, la pared desconchada, Stella que nos trae el agua potable, el puente veneciano, la indicación al vaporetto, Stella que viene por el agua del Po mezclada ya con el mar que cubrió la ciudad, la ciudad de la humedad, de las furgonetas de reparto acuáticas,...

PODI-.

martedì 10 maggio 2016

Il nero e l'argento - Paolo Giordano

IT

"La signora A"... È così che viene nota in tutto il romanzo la domestica di una famiglia di Torino o presso Torino. La coppia ha un figlio, Emanuele. Lei si chiamava Nora e lui,... "lui" non lo ricordo, il suo nome, o forse non è stato mai detto (l'ho appena finito stamani e non ricordo se lui ha un nome!).

La signora A ha un cancro gravissimo, all'inizio lo sappiamo, non ce la fa... La signora A è morta e nel romanzo si ricorda da quando lei entra in casa per occuparsi di tutto, prima che Nora dia alla luce Emanuele. E si occupa di tutto: i conti, i pranzi, la spesa, la pulizia, il piccolo Emanuele,... si potrebbe dire che la vita famigliare era governata dalla signora A, ma non in un modo despota, loro si lasciavano fare.

La signora A, anche nota da "Babette", ha un cancro al polmone. Deve lasciare la casa, si arriva a un punto che non può lavorare, non tanto per la fatica fisica. Adesso, Babette, dovrà occuparsi di sè stessa. Tutto è raccontato da "lui". Da quando la signora A smette di lavorare per loro, il mondo cade nella famiglia; troppe responsabilità, c'è abbastanza da fare, l'equilibrio della coppia si mette a rischio...

Renato, il marito della signora A, è morto d'un altro cancro, pochi anni fa. È per ciò che la signora A ha bisogno di lavorare e lo fa per la famiglia di Nora, Emanuele e "lui". Gli manca molto Renato, sempre lo tiene con sè; si dice che a casa parla con lui...

Di solito, del cancro le storie parlano in prima persona, o dal punto di vista di quelli che sono vicinissimi. Qui no; si parla della malattia della signora A un po' da lontano. È una persona carina, sì, ma una persona che lavora per loro e che ha la malattia, una visione sdrammatizzata, sappiamo della sua evoluzione ma la storia che si vuol raccontare è come sentono "loro", la famiglia - Nora, Emanuele e "lui" -, l'assenza della signora A (soprattutto nel tempo che era ancora viva eppure malatta).

libro paolo giordano nero argento

PODI-.

domenica 8 maggio 2016

Riera de Cogolls

IT-CAT-ESP

riera de cogulls vall d'hostoles garrotxa

Si tratta del ruscello di Cogolls, vicino a les planes d'hostoles, un municipio in provincia Girona. È stata una giornata da fare un po' di turismo per la contrada con un mio amico che ha fatto di guida per me.
----------------
Molt propera a les Planes d'Hostoles (la vall d'en Bas) (la vall d'Hostoles), la riera de Cogolls amaga uns bonics salts d'aigua, si bé el tram de la foto és tan sols l'aproximació als mateixos. Des que es deixa el cotxe serien uns cinc minuts caminant. Vaig tenir un bon guia que al llarg del dia va combinar una mica de natura amb turisme més convencional per Olot i la vall d'en Bas.

Per tal de confirmar el nom de la riera he consultat Gorgues de la Garrotxa (i altres).
---------------
La acumulación de verdes, sobre todo "verde bosque" parece arriesgada en las fotografías; las perspectivas no acaban de verse con las expectativas que se ponen al realizar el disparo, pero se hace lo que se puede dentro de las posibilidades que da lo que se sabe hacer; vaya...

PODI-.

venerdì 6 maggio 2016

Blaucelona - Blucellona

ESP-CAT-IT

cielo azul en el parque de diagonal mar

Blaucelona es el nombre de la Barcelona de cielos inmensamente azules, azul gélido en invierno, azul tórrido en verano, debido a los vientos de Centroeuropa o norte en el primer caso, de poniente en el segundo y más raramente del suroeste de España; entonces quema. Siempre azul seco, nada hace imaginar que el mediterráneo esté allí, ni atisbo de la humedad, azul desierto, azul "dallas" de los Ewing, Blaucelona (blau, en catalán, es azul).
---------------------
No hi he estat mai a Alejandria, però un cop, a principis dels 80, vag llegir algun dels volums de "El cuarteto de Alejandría" de Lawrence Durrell i per alguna associació mental desconeguda vaig decidir que el temps a Alejandria devia ser eixut i amb cels molt blaus. Bé, potser per ser Egipte i tenir un clima més aviat desèrtic jo la feia una ciutat molt eixuta, si bé sembla ser que té humitats ben elevades; ...i jo què sabia aleshores. Encara no sé quina mena de cels té Alejandria.

El cas és que els dies així, tan serens, d'humitats baixíssimes i cel tant i tant blau que fins i tot la ciutat canvia el seu nom pel de Blaucelona, sempre penso "com a Alejandria, Egipte i tot el nord d'Àfrica", tot i saber que segurament no és així (o sí) i aleshores penso que això fa a Barcelona més mediterrània encara, perquè ens fa iguals que els veïns del sud i l'est del nostre mar comú. Això la fa més mediterrània...? no era el Mediterrani que provocava la gran xafogor i cels bruts d'humitat enganxosa? Bé, són coses que "crea" la ment i que no hi ha raciocini que les canvïi.
-------------------
Barcellona,... quando il vento secco manda via l'umidità tipica della città il cielo resta di un azzurro intenso, pulito, per me bellissimo... Inoltre, la città cambia nome. Ebbene,... questo nessuno lo sa, soltanto io poiché "lei", Barcellona, me l'ha detto, l'ha detto a me, sì, un giorno che c'era il vento che qui chiamiamo "tramuntana", vento da nord, "lei" mi ha detto "non sono più Barcellona. D'ora in poi il mio nome è Blucellona e sarà così fino a che il vento si plachi, momento in cui tornerò a essere Barcellona".

PODI-.

mercoledì 4 maggio 2016

Sala arancione - Comedor naranja

IT-ESP


Mi piace l'arancione, ma in compagnia di altri colori, sia verde, sia blu (io sono un punto arancione su sfondo blu). Questa è una sala da pranzo di una pizzeria a Barcellona. Pochi minuti prima era pieno zeppo ma subitamente siamo solo noi; è una sala piccolissima, sei sette tavole...
------------
Comedor naranja, cálido, una pizzería en Barcelona; probablemente no es de las famosísimas pero la pizza está bastante bien; no hay mucho más que pizza pero hay muchos tipos. También las hacen para llevar; creo que vuelvo...

Me gusta el naranja, si bien tiene que ir acompañado de otro color; quizás con el azul sea la combinación que más me guste (yo soy naranja sobre fondo azul) aunque voy persiguiendo con la cámara combinaciónes de naranja y verde; aquí, en una proporción muy pequeña hay algo de eso.

PODI-.

lunedì 2 maggio 2016

La Palma de Sant Just

CAT-IT-ESP

la palma de sant just

L'escut de Barcelona es pot veure en molts elements de la ciutat, no necessàriament oficials. Això seria l'entrada al carrer de la Palma de Sant Just, des de la plaça de Sant Just i Pastor i l'escut forma part de la balustrada que acull la font que es trobaria sota la mateixa.
-----------------
Questa piccola e stretta strada si chiama carrer de la palma de sant just, vicina al Comune di Barcellona. Un posto quieto da passeggiare, sebbene negli ultimi tempi non c'è un posto veramente solitario in città.

Sotto la balaustrata c'è uno stemma della città
-----------------
Entre Vía Layetana y el Ayuntamiento de Barcelona hay un entramado de callecitas que conforman la barriada de Sant Just, hasta hace bien poco tan solo transitada por vecinos y por quienes sabían que allí podían acortar para llegar a donde iban. Yo mismo, empecé a descubrir estas callecitas a raiz de un curso de cocina que impartían en un centro cívico de la zona. La tendencia era siempre a rodear el barrio por calles más transitadas hasta que me di cuenta de lo tranquilo que era acortar por aquí. Continúa siendo un lugar tranquilo aunque menos que antes..

PODI-.