post al caso

giovedì 29 marzo 2012

una gorra, unes ulleres



Una gorra i unes ulleres que existiran fins que algú blanquegi el mur o el faci desaparèixer



Premià de Mar

Un berretto e degli occhiali che esisteranno finché qualcuno imbianchi il muro o lo faccia scomparire

...

Una gorra y unas gafas que existirán hasta que alguien pinte de blanco el muro o lo haga demoler.

PODI-.

venerdì 23 marzo 2012

Jo confesso - Jaume Cabré



Abans de començar a llegir aquest llibre, donava per fet que el seu títol era "el pes de la cultura", però això tan sols era una referència a les seves 1000 pàgines. Després me'l deixà, tal com va dir-me que faria (gràcies!).

Després d'unes primeres pàgines amb un cert embull de personatges i èpoques, poc a poc vaig veient clar qui és qui i quan passa què i és que anem saltant de personatges, interlocutors i escenes quasi que de línia en línia, fins que un agafa el punt de la lectura i sincronitza la lectura amb l'escriptura.

I és que al poc veiem que de la imaginació de l'Adrià van sortint altres històries de gran interés, barrejades amb la seva realitat, que ja és una història en sí mateixa. Imaginació de l'Adrià o... ...o no?

jo confesso - jaume cabré


De mica en mica, però, anem entrellucant el perquè d'aquest estil... Encara que hi ha moments que ratlla l'esquizofrènia. De vegades em recorda al "Pedro Camacho" que va crear Vargas Llosa en el seu La Tía Julia y el escribidor, inspirat al seu temps en Raúl Salmón, escriptor, periodista i també alcalde de La Paz. Però no hi té res a veure...

-Hau; no trobes que estàs canviant de llibre? -va dir Àguila Negra.
-Què??
-Que marxes del "jo confesso" i te'n vas a un que vas llegir la pila d'anys fa.
-Jo parlo del que vull.
El xèrif Carson va estimar-se no dir res, però vaig sentir com una escopinada seca queia al terra, interpretant-se així l'adesió al comentari d'Àguila Negra.

615428

Uns brocanters, un violí, un monestir del Pallars, un gran amic, "tu" (a qui va dirigida tota la història),... Tot, des de les llavors fins a les notes musicals, explicat pas a pas però no necessàriament en l'ortodòxia que inicialment demanaríem. De fet, tot plegat es redueix a la història d'un violí, el Vial.

Durant tota la narració, entre escopinades seques del xèrif Carson i comentaris adients d'Àguila Negra, estem tranquils de saber que el sol, mentre es pon per Trespui, toca amb absoluta certessa el campanar de l'abadia de Santa Maria de Gerri.

Una història genial, magistral, que enganxa d'una manera,... ...que enganxa d'una manera així!

PODI-.


lunedì 19 marzo 2012

estructuras cincundantes



Nos rodean, son diferentes, están ahí, convivimos con ellas, de una intrínseca materia similar pero con un desarrollo diferenciado.



Ci circondano, sono diverse, stanno lì, conviviamo con loro, sono fatte di una materia intrinseca similare, mà con un diverso svoluppo. Sono le strutture circondanti.

Ens volten, són diferents, es troben per tot, hi convivim... Intrínsecamente similars però amb un desenvolupament diferenciat. Són les estructures circumdants.

PODI-.

lunedì 12 marzo 2012

Puig Cerverís - 2206 m



Aquell poc nevat començament de gener de 2012, vam sortir des de Pardines (1233 m) cap al Puig Cerverís. L'itinerari escollit ens va portar, d'entrada, al Tos (1535 m), lloc des d'on vèiem als nostres peus Pardines. Tot seguit, pujant sempre, enllaçàrem amb la pista que uneix Ribesaltes amb Tregurà de Dalt, prenent-la a dreta per, molt poc després, deixar-la per un camí a l'esquerra marcat.

Estem seguint una direcció general N, pràcticament en tot moment.

Quan arribem al pla de les basses de dalt, anem clarament en direcció NE fins assolir el puig Cerverís (2206 m).


el puig Cerverís, podi i el Puigmal al fons,
amb part de l'olla de Núria.

La baixada la fem per lloc diferent. Prenem direcció SE fins arribar a la collada de Dalt de Meianell i seguim la pista en direcció E. Aquesta gira en cert moment cap al Sud i en arribar a la corba que la porta cap a l'W, nosaltres seguim en direcció S per corriol marcat passant pels plans de la Caritat i de les Aranyes, moment en el qual virem a NE fins enllaçar amb una pista que ens menarà novament a Pardines.

DADES TÈCNIQUES:

Distància: 13 km.
Desnivell: 1000 m.
Mapa: Vall de Núria, de l'editorial Alpina.

PODI-.

domenica 11 marzo 2012

Tubos de pensamiento - tubi di pensieri


En cada uno de ellos,
la posibilidad del bien,
la posibilidad del mal,



In  ciascuno,
la possibilità del bene,
la possibilità del male

PODI-.

venerdì 9 marzo 2012

La Trinitat - El Garraf


CAT-IT-ESP

La Trinitat al Garraf


Ens la trobem a 179 m d'altitud, al massís del Garraf i molt propera a la fàbrica de ciment que hi ha a Vallcarca, des d'on accedirem al GR92, que ens portarà en molt poc temps a l'ermita.

D'una blancor lluent, sembla mentida que estigui tant propera a una fàbrica de ciment. Es té constància de l'existència de l'ermita de la Trinitat com a mínim des de l'any 1375. És oberta el quart diumenge de mes. A pocs metres hi ha un petit mirador amb vistes sobre el mar.

Si deixem el cotxe (el tren no s'atura ja a l'estació de Vallcarca) a l'aparcament de la fàbrica de ciment, sortim caminant per una carretera que porta a uns antics habitatges de la fàbrica. A la carretera ja trobem senyals blanc i vermells de GR. De seguida s'enfila un corriol semi-urbanitzat que ens mena a l'ermita. Si continuéssim els senyals arribaríem fins a Sitges entre pistes i corriols.
-------------------------
L'ermita della Trinitat (anno 1379 o anteriore) si trova a 179 m. d'altitudine nel massiccio di Garraf (Barcellona, Catalogna, Spagna). Per arrivare, cominciamo a camminare dal parcheggio della fabricca di cemento che è sitta a Vallcarca, seguendo le tracce del GR92.
--------------------------
En el macizo de Garraf, a 179 m. de altitud y muy cerca de la fábrica de cemento que hay en Vallcarca, tenemos la ermita de la Trinitat, que data al menos de 1379. Es de una blancura poco esperable para estar cerca de una fábrica de cemento.

A pocos metros de la misma hay un mirador sobre el mar. La ermita se encuentra abierta el cuarto domingo de cada mes y a ella llegaremos desde el aparcamiento de la fábrica de cemento, siguiendo las señales del GR92 en dirección a Sitges y ascendiendo, una vez dejada atrás la fábrica que atravesaremos, por un senderito.

PODI-.

domenica 4 marzo 2012

Refugi Josep Maria Blanc


CAT-ESP-IT

Estany tort de Peguera, Josep Maria Blanc


Aquesta és la típica i coneguda imatge del refugi de Josep Maria Blanc, del Centre Excursionista de Catalunya. Es troba al mig de l'estany Tort de Peguera, a 2318 m d'altitud i l'accés més directe es fa des d'Espot.
------------
Esta es la típica y conocida imagen del refugio de Josep Maria Blanc, del Centre Excursionista de Catalunya. Se encuentra en medio del estany Tort de Peguera, a una altitud de 2318 m. y el acceso más directo es el que viene de Espot. (Pallars Sobirà, Lleida).
------------
Questa è la tipica immagine del rifugio Josep Maria Blanc, che appartiene dal Centre Excursionista de Catalunya. È sito a 2318 metri d'altitudine nel mezzo del lago Tort de Peguera e l'accesso più facile è da Espot.

PODI-.

giovedì 1 marzo 2012

Tot el que necessites és una bicicleta





N'hi havia que deien que tot el que necessitaves era amor; d'altres diuen que tan sols amb una bicicleta n'hi ha prou.
--------------------
Decía la canción que todo lo que necesitas es amor; el graffiti, sin embargo, se contenta con una bicicleta.
--------------------
The Beatles dicevano che tutto quello che hai bisogno è amore; il graffiti nella porta dil negozio dice che una bicicletta è abbastanza.


PODI-.