post al caso

lunedì 31 ottobre 2011

Sentarse en Palencia


ESP



hierro sobre piedra,
un banco.
Escudos laterales,
hilera de bancos.

El Salón de Isabel II, simplemente "el Salón". En estos bancos ya se sentaba gente, al menos, en la primera década del siglo XX. Este paseo fue creado en 1830 pero dichos bancos no estoy seguro de que pertenezcan a esa época.

PODI-.

giovedì 27 ottobre 2011

Plaza del Rocío - Praça de Dom Pedro IV

ESP



Praça do Rossio

Con el nombre oficial de praça de Dom Pedro IV esta plaza se encuentra al norte del barrio de la Baixa de Lisboa

Al fondo de la imagen, el Teatro Nacional de Doña María II, de 1840. Más hacia nosotros, la columna sobre la que se encuentra la estatua de Pedro IV, rey de Portugal y primer emperador de Brasil. Y en un primer plano, una de las dos fuentes de bronce importadas de Francia en el siglo XIX.

Mucha luz en Lisboa y el cielo de un azul muy intenso.

PODI-.

domenica 23 ottobre 2011

Gato de mirada azul / Gat d'esguard blau



A pocos días de que "alguien" le dejara en la vida, sus ojos, aún azules, empiezan a percibir cosas...



A pocs dies que "algú" el deixés a la vida, els seus ulls, encara blaus, comencen a percebre coses...


PODI-.

giovedì 20 ottobre 2011

Afirma Pereira - Antonio Tabucchi (Sostiene Pereira)



CAT-ESP-IT
Afirma Pereira que en temps on opinar de política pot ser contraproduent, no opinar-ne també pot ser-ho. Afirma Pereira que conèixer aquell noi revolucionari va obligar-lo a prendre partit sense voler prendre cap mena de partit, afirma Pereira.



Sostiene Pereira que en tiempos en los cuales opinar de política puede ser contraproducente, no opinar también puede llegar a serlo. Sostiene Pereira que haber conocido aquel chico revolucionario le obligó a tomar una posición sin querer formar parte de ninguna, sostiene Pereira.

Sostiene Pereira che quando opinare di politica si fa nei tempi nei quali potesse essere pericoloso, non opinare anche potesse esserlo. Sostiene Pereira che conosciere quel ragazzo rivoluzionario gli obbligò a prendere parte senza volere partecipare affato, sostiene Pereira.
"Le ragioni del cuore sono le più importanti", sostiene Pereira".

PODI-.

domenica 16 ottobre 2011

Carreira nº 28 - Estrela


ESP




El Carreira nº 28 saliendo de la praça da Estrela para empezar a ascender por la rúa Domingos Sequeira y continuar así su itinerario contra el sol poniente.

Ese sol poniente, en Lisboa, es visible en muchísimas de sus estrechas calles.
Los edificios no muy altos,
las colinas,
las orientaciones, 
lo hacen posible.

PODI-.

sabato 15 ottobre 2011

mobiliario urbano

ESP-IT



¿Bancos o asientos para sentarse?
¿copos de nieve decorativos?
¿estrellas?
¿...simplemente formas...?
-------------------------------------
Panchine...?
fiocchi di neve ornativi?
Forse stelle?
...oppure semplicemente contorni...?

PODI-.

giovedì 13 ottobre 2011

GR11 - Elizondo a Vera de Bidasoa



6 d'agost de 2007



Havíem sortit d'Elizondo aquell matí. El dia anterior, un accident va fer que una persona no pogués continuar. Van ser 3 els que no vingueren, l'accidentat i un acompanyant, i un altre dels integrants d'aquella expedició que va preferir descansar aquell dia i trobar-nos l'endemà.

Els demés ens vam mullar. Va ploure durant gran part dels quasi 30 km que tenia l'etapa. La humitat navarresa conferia una personalitat fortíssima al paisatge que ens envoltava. Vam arribar tard al destí i l'autocar que havia de dur-nos a dormir a Irun ja havia fotut el camp; un altre ens esperava apressant-nos d'una manera torturant.

Al lloc de la fotografia, en una pausa que ens feu la pluja, el grup va aprofitar per a dinar.

Va ser un dia de botes mullades; quedaven dues etapes per al final (5 anys des del començament, 5 anys de la Mediterrània a l'Atlàntic...)
-----------    -----------------------    -------------
Questa tappa del cammino noto come GR11 è stata una delle più lunghe. Circa 30 km, 30 km pressochè tutti piovendo. Ma questa pioggia, a disagio en tutto momento, era quella che faceva il paesaggio verde e pieno di vita. Quando non pioveva, ammiravamo la nebbia in fondo, il cespo e i cespugli bagnati e... anche gli scarpone bagnati!!

Due tappe di più e avremo finito tutto il GR11: 5 anni da quando incominciamo a camminare dal Mediterraneo all'Atlantico...

PODI-.

mercoledì 12 ottobre 2011

Rèquiem - Antonio Tabucchi



Doncs va ser que havent tornat de Lisboa vaig tenir encara set de passejar pels seus carrers i fou per això que l'atzar "googlerià" impulsat per mi em portà a llegir aquest llibre.

El protagonista apareix un calorós matí de juliol a Lisboa, amb l'objectiu de veure una persona al vespre. Passa tot el dia topant-se amb personatges, alguns d'aquí, altres de "l'altre costat", però tots ells protagonitzant petits relats que transcorren en diferents indrets de Lisboa.




el llibre,
el meu punt de lectura

Els paratges lisboetes pels quals el nostre protagonista va movent-se no són fàcils d'identificar per a qui només ha estat turista durant 5 dies.... Internet m'ha acompanyat en la lectura d'aquest llibre, permetent-me la recerca sobre el mapa de les rues, els terreirros, largos,... fent que pogués ubicar-me bastant bé als diferents barris segons el moment de la lectura. Les històries, d'altra banda, són bastant disteses i prou curtes com per tenir la sensació d'anar passant d'una a altra amb una agilitat saltarina que va transportant-nos al passat del protagonista amb les diferents troballes i trobades que va fent al llarg d'aquell dia de juliol calorós.

D'altra banda, l'últim dels personatges, el Seu Convidat, l'objectiu de ser aquell calorós dia de juliol a Lisboa, és un dels de "l'altre costat", dels que ja no hi són,... és algú que no és nomenat pel seu nom en cap moment (el Meu Convidat, diu). Malgrat tot, vaig intuir en tot moment que seria "ell", representant-lo així al meu punt de lectura des de la primera pàgina llegida del llibre. ...I "ell" era "ell", és clar que sí, així ho vaig veure confirmat amb un parell més de recerques internàutiques amb les poques pistes que l'autor ens ofereix en la conversa que hi manté.


davant el Teatre Nacional de Sao Carlos,
pedestal del poeta portuguès
Fernando Pessoa.

PODI-.

venerdì 7 ottobre 2011

Torre de Belem (segundo piso)


ESP




Es el segundo piso de la Torre de Belem, en Lisboa, un balcón de estilo veneciano.
La torre de Belem se encuentra justo en la desembocadura del Tajo (Tejo en Portugués)


Al fondo,...
 ...el Océano,
los descubrimientos,
las rutas,
el oro,
las especias,
la cristianización,
el pasado...

PODI-.


sabato 1 ottobre 2011

La consciència de Zeno - Italo Svevo


CAT

Doncs aquest llibre me'l va recomanar en Paul Auster. Bé, ell no ho sap... Quan Nat, el protagonista de Brooklyn Follies, deia en un determinat moment que estava llegint la consciència de Zeno el que feia era recomanar-me'l. Així, de la mateixa manera que alguns fets imprevistos menen la vida dels protagonistes d'Auster, també les lectures que ells mateixos fan podrien portar a les meves lectures, per decisió pròpia, és clar, però també per l'imprevisible fet, per a mi, que aquest títol aparegués en aquelles pàgines.

Doncs bé, de la biblioteca Jaume Fuster, de la plaça de Lesseps barcelonina, va sortir aquest exemplar que comento avui.



Qui és en Zeno? un senyor que fuma molt, que fuma molt des que era un jovenet i que des que era un jovenet que vol deixar-ho. És una lluita entre la voluntat A i la voluntat B, totes dues residents dins el mateix individu. És el "pecador" que diu, totalment convençut, "no ho tornaré a fer mai més" però un cop i altre cau en el seu vici.

També el Zeno és una persona que li passen més coses, algunes són autèntics despropòsits, sempre justificats pel fet de ser explicats des del punt de vista del que els comet; justificats al moment de produir-se'n, però clarament conscient de les coses al moment d'explicar-les.

De fet, la seva vida va entre "el pecat", el remordiment i la redempció, passant d'un estat a l'altre amb una alegria... Zeno fa un acte de reflexió explicant els seus actes del passat amb els pensaments, molt sovint contraris als mateixos actes, que es produeixen paral·lelament a eixes seves accions.

Tot ens ho explica Zeno; la seva relació amb les dones, el que els deia i perquè els ho deia, el que pensava mentre deia les coses, les contradiccions de pensament (que d'altra banda, tots tenim i que es produeixen en el decurs dels esdeveniments més quotidians), les motivacions que aparentment tenen els seus actes (aparentment per a ell mateix, fins i tot)...

Molt bo!

PODI-.