lunedì 22 novembre 2010

1714. La guerra de Successió - Joaquim Albareda (resum del llibre)



CAT

  Un llibre en format d'entrevista on pregunta Joan Esculies i respon Joaquim Albareda. Un bon llibre per entendre uns fets que molts cops s'obvien quedant-nos només amb la part més "vistosa".

   Què passà abans del 1714 per tal d'arribar-se al 1714?

  El rei Carles II, de la disnastia dels Àustries, mor sense descendència. Tenia dos possibles hereus del tro: Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV, rei borbó francès, i l'arxiduc Carles d'Àustria, fill del seu cossí Leopold I. El cas és que el Rei va ser pressionat per diferents cantons, abans de morir, perquè es decantés per un o altre.

  D'una banda, escollint el borbó es pretenia centralitzar més la política dels regnes (Castella i Aragó) per tal d'intentar ser una mica més com a França, on això estava tenint un cert èxit polític i econòmic. Això no implicava, d'entrada, que s'haguessin suprimir les relacions diferenciades que es tenia amb els territoris de Castella i els de la Corona d'Aragó.

  D'una altra banda estava Carles d'Àustria, que perpetuaria la dinastia dels Àustries als territoris hispànics. Carles II havia designat, de fet, un hereu de consens, Josep Ferran de Baviera, que va morir abans que Carles II, per la qual cosa aquest últim va haver de decidir-se per una de les dues opcions que li quedaven. Va optar per Felip d'Anjou, que esdevinguè Felip V.

  En poc temps es veiè que Felip V no estava gaire per mantenir els pactes territorials que eren vigents fins llavors. És cert que convocà Corts, però molt a renec. Així que els catalans -d'entrada no de manera institucional- van començar a tenir tractes amb els anglesos per tal de recolçar iniciatives que portessin a la Corona a l'Arxiduc Carles, que se'l veia més pel tema de regnar per a diferents territoris mantenint les Constitucions dels mateixos. D'altra banda, un borbó no afavoriria les bones relacions comercials que els exportadors d'aiguardent tenien amb els anglesos. Aquests, els anglesos, estarien d'acord en ajudar els catalans perquè en ells tampoc els interessava un poder massa gran dels borbons en aquella Europa i preferien equilibrar la cosa deixant que guanyés volada el candidat austriacista. Un dels grups que va començar a mobilitzar-se va ser "els vigatans", coneguts així per l'origen de molts dels seus integrants.

  Arran d'aquestes mobilitzacions i acords, els anglesos entren, via marítima, a Barcelona el 5 d'octubre de 1705, mentre "els vigatans" intentaren extendre la revolta contra Felip V arreu de Catalunya (no tothom s'hi avenia i, al igual que durant la Guerra dels Segadors, algunes poblacions oferien el seu suport en uns moments però no en altres, moltes vegades en funció de les coaccions que rebessin).



  Al 1706, l'arxiduc Carles va ser proclamat rei a Madrid com a Carles III, si bé s'establí a Barcelona.

  Al 1713, amb el tractat d'Utrech, se signa la pau d'aquest conflicte, que en realitat té abast europeu, Carles III deixa Barcelona per anar-se a Viena. Malgrat tot, a Barcelona, "la junta dels braços" decideix de continuar resistint, fins i tot sabent que ja no tindrien ni l'ajut militar ni financer de les potències europees que fins ara sí havien tingut. Va optar per una causa perduda...?

  ...No exactament, lluitant-hi, encara hi havia una minsa oportunitat; no fent-ho, la repressió que ja es veia que imposava Felip V als territoris guanyats de València i Aragó donava moltes menys esperances que els resistents sobrevisquessin. Els únics punts que ho farien serien Barcelona, Cardona i Mallorca.

  El cas és que l'11 de setembre de 1714 Barcelona cau després de tretze mesos d'assetjament sobre la ciutat. L'atac final es donà durant el darrer mes, des del 12 d'agost. El conseller en cap, Rafael Casanova, resultà ferit aquell dia 11 i el comandant Villarroel, també ferit, va decidir de capitular a les dues del migdia. Des de l'anterior juliol, 7000 baixes d'entre els resistents i 10000 dels ocupants.

  Un parell d'anys després, al 1716, els decrets de Nova Planta suposaven una ruptura total amb l'anterior sistema de monarquia composta: un rei, dos territoris. Això va desaparèixer i s'imposà un únic sistema, el castellà. Es mantinguè, però, el dret civil català, cosa que no passà al País València i l'Aragó, on Felip V aplicà la Nova Planta el 1707 amb molta més duresa, ja que no havia guanyat encara la guerra (encara que l'Aragó recuperà el dret civil amb posterioritat).

  Els furs de les províncies basques no foren suprimits perquè tant elles com Navarra formaven part de la Corona de Castella i els seus interessos comercials, a diferència dels catalans, ja anaven en sintonia amb les línies de Felip V pel que fa a les relacions amb França.

  podi-.

sabato 20 novembre 2010

Paella popular al Born


Va ser el passat dissabte 16 d'octubre de 2010, al passeig del Born, dins de les festes del Casc Antic i de la mà de l'Associació de Veïns del Casc Antic.



L'associacionisme, tant a la baixa als nostres actuals temps, fou importantíssim en èpoques passades, essent l'eix que realment feia que la població tingués una activa participació en els esdeveniments més propers a la mateixa. Actualment, una gran majoria deleguem aquestes tasques als Poders Públics (...o són els poders públics els que ens les han tretes??)

podi-.

lunedì 15 novembre 2010

Avanzar - Margaret Pinkerton



Un libro de lectura rápida, de los llamados de autoayuda. Se trata de aquello de si siembras coles recoges coles y si espinacas, espinacas. La finalidad es tener una harmonia con tu entorno que te facilite estar en paz interior.

Los capítulos incluyen una sugerencia de meditación al final de los mismos, con música de fondo recomendada para cada uno de ellos.




Después de haber leído varias cosas al respecto, pienso que estos temas están muy bien para quien ya se siente predispuesto a sintonizar con ellos. Son consejos que, para seguirlos, tienes que "sentirlos" ya dentro de ti, o así lo intuyo yo. Claro que es posible que si no estás en "la onda", el solo hecho de leer estas cosas puede hacer que en un futuro se te activen; es decir, nunca está mal ser consciente de estas argumentaciones, quizás hoy no nos sirvan, quizás mañana sí.

Autora: Margaret Pinkerton.
Traducción al español: Miguel Portillo.

podi-.

domenica 14 novembre 2010

Univers lligat XXVIII - El rellotge






  Vaig comprar el rellotge que es veu a la foto dos dies després d'estar al refugi de Josep Maria Blanch perquè allà havia vist un igual o similar. Me'l vaig comprar, el vaig instal·lar i vaig fer-me la foto.

  Dies després, parlava amb un amic per telèfon des del mateix lloc de la fotografia. Parlant i parlant de coses...

  M'he comprat un rellotge, saps?
  Ah si? i com és?
  És com si fos d'estació de tren... Mira, t'envio ara mateix una foto per correu-e.
  Ja la tinc.
  Doncs sí, és aquest. Per cert,... Veus l'hora que marca la foto???
  Sí.
  Doncs que és exactament la mateixa hora que és ara mateix!

  és l'univers lligat.

podi-.

giovedì 11 novembre 2010

¿Cuánto dura la Luna Llena? (recuerdo a Elena Francis)


ESP

Técnicamente hablando, la luna llena dura un instante; tan solo un instante...
La siguiente historia, pequeño homenaje a Elena Francis, un consultorio sentimental radiofónico de los años 60 y 70 del XX, lo explica un poco más pero parodiando dicho programa de radio, el cual intentaba dirigir en muchos sentidos el comportamiento de sus oyentes, de acuerdo a las directrices político-religiosas que imperaban en dicho momento en España (el Franquismo, o Nacional Catolicismo)

---------------------

"Luna Llena, invisibles son los hilos que manejas. Luna Llena, siempre envuelta en un halo de lunática tristeza..."

  ...Y con estas notas musicales de Víctor Manuel, damos paso ya al espacio de nuestra compañera Francis-Ka, la astrónoma radiofonérica.

  Hoy intentaré dar respuesta a una cuestión que nos plantea nuestro amigo y oyente Luniple Nió, quien mediante una carta nos pregunta lo siguiente:

  Le quería transmitir una pregunta tonta que me vino a raiz de una terrible discusión que tuve mirando el cielo. La pregunta es ¿cuánto tiempo se considera que dura la Luna Llena? un día, dos, tres,... Ya sé que podría intentar buscar la respuesta por mis propios medios pero dado mi conocimiento de su sabiduría prefiero adquirir por medio de sus palabras tan anhelada respuesta.
  Luniple Nió, un oyente con dudas-.

  Estimado amigo,

  ante todo, y para que tu alma esté en sintonía con las directrices del Movimiento Santo que impulsa a nuestra Nación, debo decirte que debes evitar las discusiones y pensar que el objetivo de tu vida es dar una nota de alegría al entorno en el que nos desenvolvemos, haciendo que la Obra de Nuestra Excelencia vaya extendiéndose doquiera que nos encontremos.

  Ahora bien; es bastante razonable que te vengan dudas, y más aún que intentes ver la luz entre las tinieblas que el desconocimiento del conocimiento provocan. Pero en la luz no siempre está la solución, pues en ocasiones nos es dado permanecer ante una capa protectora que interfiera lo suficiente para que aquellos que sí han sido iluminados sean los que nos guíen con su más preciado criterio sin las trabas de los que creen vislumbrar atisbos de verdad y no hacen más que retardar innecesariamente el establecimiento de los buenos procederes, con toda la buena intención del mundo, por supuesto.

  No obstante, una vez planteadas las dudas y al efecto de que no extiendas creencias que podrían descarriar a seres débiles que no tienen el criterio suficiente como para seguir a ciegas los dictados de Nuestra Excelencia, procederé a dar un poco de luz a esas dudas que te atormentan.

  Técnicamente hablando, la Luna Llena tan sólo dura un instante. En el presente mes de agosto, por ejemplo, se dio a las 19:04 hora local de España. Otra cosa es -de aquí que se te presenten las disyuntivas que te inquietan- que la Luna presente ese aspecto durante 1 día o 2, a lo sumo. Dado que durante uno o dos días, su aspecto es el mismo, la hora en que se fija que es Luna Llena es la misma para todo el Planeta, pues las diferencias entre un punto y otro son inapreciables.

  En el futuro, mi recomendación es que no caigas más en este torbellino mental que no lleva a ningún lugar práctico y que centres tus esfuerzos en extender el Movimiento con el que se nos intenta iluminar minuto a minuto con cada una de las acciones que Nuestra Excelencia realiza pensando única y exclusivamente en nuestra prosperidad personal, aunque el camino que a ella nos lleve nos parezca lleno de pasos atrás, en ocasiones mucho más productivos que los falsos pasos adelante.
Sinceramente tuya, tu amiga

Francis-Ka, la astrónoma radiofonérica-.

  Respuesta de nuestro oyente, en agradecimiento a Francis-Ka:

Estimada Francis-Ka


Me ha llenado de gozo cuan pronta y pedagógica ha sido su respuesta y es por ello que esta mañana sin mas dilación, he seguido sus anhelos y he empezado la Misión haciendo uso de mis quehaceres laborales y que comportan un contacto directo con la muchedumbre ignorante y pestilente que nos rodea.

 

Asi pues, todas aquellas almas perdidas que han tenido la gran suerte de contactar con servidor han recibido las enseñanzas que seguramente agradecerán el resto de sus, ahora, benditas vidas.

 

El efecto ha sido tal, que todas han sentido la necesidad de ir a cominicar la buenanueva incluso antes de finalizar la relación comercial que nos competía en ese momento.

Las ganancias obtenidas hoy por mí  han sido muy inferior a lo que debiera ser pero, ¿qué es el dinero ante la Misión que nos tiene encomendada Nuestra Excelencia?

  Afectuosamente, Luniple Nió-.



(cruce de mails entre "alguién" y yo algún día de agosto de 2010)
Luna Llena - casi - el 15 de octubre de 2016
podi-.



lunedì 8 novembre 2010

La hija del Reverendo - George Orwell



ESP



Con una sencillez literaria admirable me he quedado asombrado de la fuerza con la que he llegado a asumir las condiciones insalubres, casi esclavizantes, de los cosechadores de lúpulo de la Inglaterra de finales de los 20 o principios de los 30 (s. XX). Uno ya tenía la idea de que ese tipo de trabajo debía de ser duro pero Orwell sabe transmitir perfectamente la angustia del sobrevivir diario en ese tipo de vida, de las penurias, la ausencia de mínimos momentos placenteros, que hacen que cualquier atisbo de comodidad sea apreciado y efímero al mismo tiempo... Condiciones sociales que te condenaban de por vida a la no-superación personal por falta de oportunidades ni condiciones mínimamente dignas.

Otra de las cosas que profundamente vi descritas fue el hecho de pasar una noche a la intemperie en Trafalgar Square, en un ambiente de mendicidad relatado con tal viveza que el frío descrito se me metía en los huesos sólo con leerlo, al tiempo que nuevamente las penurias económicas me eran visualizadas de tal forma que va más allá de una simple "descripción de los hechos".


Por supuesto, no falta en todo ello la crítica social, crítica a las condiciones que favorecen las situaciones que plantea y, en especial, crítica al sistema educativo privado, que ralla la mezquindad y la perversión al ser púramente mercantilista desde el momento que se trata a los alumnos tan sólo como a los hijos de sus clientes, a quienes hay que tener contentos aunque tenga que ser regalando los aprobados e impartiendo aquellas materias que sus analfabetos pero pudientes padres consideran más importantes.

Para mí, un muy recomendable libro, aunque debo decir que me decanté por él a través de un criterio poco ortodoxo: el que me estaba leyendo no me cabía en mi mochila de viaje y escogí uno al azar de la biblioteca de mi hermano. Así que, un ratito en el albergue, un ratito en un Starbucks, fue amenizando algunos tiempos mal llamados muertos en mis vacaciones por Freiburg.

podi-.

Monument a Colon - Barcelona

CAT-IT-ESP



El monument a Colon de Barcelona es troba a la pl. de la Pau, entre el passeig de Colon i l'inici de la Rambla, a tocar del mar.

  L'impulsor de sa construcció fou l'alcalde Rius i Taulet i formà part de l'Exposició Universal de 1888 que se celebrà a Barcelona.

  Aproximadament té uns 60 metres i per dins la seva columna puja un ascensor fins l'esfera que es troba als peus de l'estatua, on trobem un mirador de la ciutat, sobretot del Raval, part del Gòtic i el litoral.

  Més informació sobre el monument a Wikipedia
------------------------------------
Il monumento a Cristoforo Colombo a Barcellona ha un'altezza di 60 metri e si puo salire per un ascensore. Sembra che dica "secondo le mie carte le Indie sono al di là..." 
Si trova in piazza della pace (plaça de la Pau), all'inizio delle affollate Rambles.
-----------------------------------
"Las Indias están por allí", nos señala Cristóbal Colón desde lo alto de su propio monumento en Barcelona, en la marítima plaza de la paz. Y aunque llevaba diciéndolo desde finales del XV, fue en 1888 y con motivo de la Exposición Universal que tuvo lugar en Barcelona, que este echo quedó represantado en bronce sobre una columna de hierro.

podi-.

giovedì 4 novembre 2010

Per les valls on es pon el sol - Pep Coll


CAT

Lectura feta arran d'un post del Ricard sobre aquest llibre. Me l'he llegit i he trobat interessant els recorreguts fets, fins i tot arribant a imaginar que algun dia potser em decidiria a seguir les seves passes amb una bona colla que al seu temps em seguís a mi.

Com molts altres llibres, és aquest un dels que jo acabaria molt abans del seu acabament; fins i tot l'acabaria sense ressoldre cap final, més que el propi final de les caminades pirinenques.



Conté aquest llibre moltes expressions poc emprades, algunes correctes, d'altres no diria que incorrectes però sí que no han estat recollides per l'Institut d'Estudis Catalans. En tot cas, expressions que donen caràcter a l'escriptor de cartes a sa mare, que al cel diu que està.

Em quedo, però, amb el lloc on parla de les coses que el cervell nostre ens autoamaga, per tal d'intentar protegir-nos dels nostres propis records. Les coses que el cervell ens autoamagua per tal de no esclatar-nos a la cara, les coses... Les coses que, amagades estant, no fan més que altres coses siguin les que ens esclatin amb una violència que no tocaria...

podi-.


 

martedì 2 novembre 2010

FRIBURG (FREIBURG)



CAT
Un lloc al que feia anys que tenia pendent d'anar-hi: La Selva Negra, a la regió de Baden-Würtemberg. El meu punt d'estada base va ser la ciutat de Friburg (Freiburg en alemany). Vaig estar-m'hi al Black Forest Hostel, un alberg amb moltes habitacions des d'un preu d'uns 14 euros (una mica fred malgrat la calefacció).





Friburg va sorprendre'm força. Vaig entrar-hi amb una tardor esclatant a la mateixa ciutat, tota plena de fullaraca acabada de caure, a sobre els cotxes, a l'asfalt, a les voreres,... Tota la ciutat va semblar-me d'allò més amable per viure-hi. El centre històric pràcticament no té cotxes, tan sols tranvies i bicicletes; la resta de la ciutat sembla ser la materialització d'un "com t'agradaria que fos ta ciutat?" Molts i molts, moltíssims arbres, arreu que anessis, moltíssimes bicicletes, amb fred, amb pluja,...

La majoria d'edificis són de tres plantes i tenen un jardinet-bosc (fora del centre històric, que té un altre caire). La ciutat va ser reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, quan va quedar totalment arrassada.



Friburg es troba a un dels marges de la Selva Negra; el seu aeroport "natural" és el de Basilea (Suïssa) i des d'aquí vaig anar a diferents indrets, com ara Triberg (el bressol dels rellotges de cuco), Gengenbach, Schiltach, el llac Titisee, Offenburg,... tot això amb el magnífic servei alemany de Deutsche Bhan, el tren.

podi-.