post al caso

sabato 26 giugno 2010

El Metro de nit a Barcelona - l'Inframon...





  De fa un temps ençà tots vàrem considerar un encert l'entrada en vigor de l'horari nocturn durant els caps de setmana del ferrocarril metropolità de Barcelona, el Metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
 
  Durant temps i temps se'ns havia negat aquesta opció als barcelonins perquè no era rendible, per qüestions de seguretat,... Finalment, vam aplaudir la mesura.

DISSABTE, 6:30 DEL MATÍ - JUNY DE 2010

  He quedat a les 7h a Fabra i Puig per reunir-me amb amics i agafar el tren per a fer una excursió al Ripollès. Entro a l'andana de l'estació de la línia I d'Urquinaona als volts de les 6:30. L'andana té bastant activitat, gent que sembla que va de tornada cap a casa després d'una nit d'alcohol i... En tot cas d'alcohol sí; això era evident.

  Arriba el comboi, s'obren les portes i entro en un dels vagons. Si a l'andana hi havia "moviment", a dins el vagó no te cuento. Gent literalment tirada als bancs, amb els peus a sobre d'altres bancs, gent cridant, llaunes de cervesa rodolant amunt i avall segons el moviment del metro, el contingut de les mateixes fent dibuixets al terra i escampant-se arreu que podia...

  Sec a un banc i deixo la meva motxilla al terra, al costat meu. Just rere meu, a la plataforma o distribuidor on hi ha les portes, un parell de noies assegudes al terra, en posició de cames creuades. Una d'elles comença a fer unes convulsions amb l'estomac força "estudiades" amb el resultat de vomitar d'una manera molt fina però eficient just davant les seves cames creuades. El metro està viatjant pel túnel i allò que acaba de caure al terra comença a bellugar-se... Veig el perill que pugui arribar a la meva motxilla i l'agafo immediatament amb la intenció de canviar de vagó a l'estació següent, que ja deu ser Glòries, em penso.

  Efectivament, canvio de vagó i entro en... Només falta que hi hagi música a un volum altíssim per que sembli un local nocturn mòbil, o un "after", donada l'hora. Encara més crits i més festa que a l'altre vagó.

  Torno a seure. Davant una de les portes hi ha un home -edat indefinible; entre trenta-molts i prop de cinquanta- amb vestit elengatot (xaqueta, corbata, pantalons fent joc amb la xaqueta,... amb traje, vaja). A primera hora de la nit devia fer patxoca i tot; devia tenir la seva presència. Ara, la corbata no ajustava al coll ni per aproximació, la camisa blanca que duia anava totalment per fora els pantalons,, els pantalons mig-descol·locats... Vaja, és el seu final de nit i, probablement, de cap de setmana.

  El personatge en qüestió va mirant-se les portes d'accés al metro (estic dintre del vagó encara, eh?). De sobte, fa com si volgués esternudar però també treu un vòmit que surt amb menys finor que el de la noia de l'altre vagó. Aquest va directe als vidres de la porta del metro. Ell es queda igual, com si no hagués passat res. Torno a aixecar-me a agafar la meva motxilla disposat a tornar a canviar de vagó a la següent estació, Clot, Sagrera o no sé ja on sóc.

  Malgrat tot, abans que arribi a l'estació, aquest personatge torna a fer el mateix dos cops més, limitant-se a mirar al terra i fer una mirada al no res com dient "és lo que hay; todo está ahí, en el suelo".

  Canvio de vagó i acabo el viatge sense més incidències -l'ambient és plenament de festa igualment-. Quan baixo a Fabra i Puig intento esquivar al personatge de vestit elegant, que també ha baixat aquí, encara que la resta de la gent també està en condicions de ser gent clarament "evitable".

  M'adreço a les escales pensant "VULL SORTIR D'AQUEST INFRAMON JA!!" i plantejant-me la idoneïtat del funcionament del metro durant la nit (encara que a aquesta hora ja seria obert si el tanquessin). Penso que no és possible que aquests mateixos vagons siguin els que donin servei durant la resta del dia, quan qualsevol persona seu a un seient tot innocentment sense pensar què ha pogut succeir allí mateix unes hores abans. També penso en la societat que fa que acabar així la nit sigui l'objectiu d'haver sortit.



Entre tant, per megafonia, a l'estació del Liceu, on no hi ha escales mecàniques, se sent...
"A LES ESCALES MECÀNIQUES, SITUA'T A LA DRETA PER DEIXAR PAS LLIURE A QUI VULGUI PASSAR. CIVISME AL METRO."

PODI-.

4 commenti:

  1. Menuda carrera d'obstacles i que fàstic. No tenia ni idea que això podia succeir. Ho has descrit de tal manera que semblava que jo també anava en aquest convoy jejeje, però jo era una usuària "normal" que perfectament podia anar a treballar com tants anys atras feia.
    Una salutació.

    RispondiElimina
  2. No sé quin és el cas de cada personatge d'aquesta història, però aquestes són les conseqüències de l'hedonisme d'alguns. Ecs, quin fàstic. I és que hi ha gent que no sap divertir-se amb mesura i sense caure en excesos...

    RispondiElimina
  3. No es que vulgui fer ara d´advocat del diable, però ¿qué pot fer una persona quan li entren unes ganes tremendes de vomitar dins d´un vagó de metro?. Imaginem-nos que en comptes de ser les 6 del matí d´un dissabte on la fauna nocturna torna a casa després d´una nit de "juerga i desfase", siguin les 10 del matí d´un dimecres on una encantadora iaia plasma en forma de gran vomitarada al terra del vagó l´esmorzar d´aquell matí consistent en café amb llet i unes innocents galetes "maria dorada". Encara que en ambdós casos el resultat sigui un fastigós vòmit que el moviment del metro fa escampar per tot el vagó, ¿considerariem el de la iaia un vòmit incívic?

    RispondiElimina
  4. RICARD: Depén, si la iaia, pobriçona, simplement s'ha trobat malament; què hi farem! Ara bé, si l'àvia en qüestió, malgrat ser les 10 del matí, s'ha fotut 15 cerveses per desdejunar... (es veu la diferència, oi?)

    podi-.

    RispondiElimina